Que torne era fe!

Despús d’un periòde de crisi e vacillacion e de faus ateisme, me semble que m’a tornat era fe. Non ac pogui evitar. Supòsi qu’aguest procès va en parallèl ara mia dretizacion politica… ara que me diden que me sò tornat un shinhau sociata (quina pena de « periodista » sectari!). Qué i vòs hèr.

Era fe non ei racionau. Non pogui deishar de créder perqué non me ges. Racionaument, des deth punt de vista deth discors logic e sistematic, ei fàcil negar er hèt transcendentau, mès era fe ei un dò. E jo l’è. Sò en gràcia… Apa…

Mès, tranquilli, aguest còp non menaçarè damb ingressar en seminari. Ara ben, tanpòc m’i trobaratz bramant crits anticlericaus. Tanpòc me ges, surtot quan damb quauqui des clèrgues dera Glèisa d’Aran as compartit grana amistat.

Ben Ali

Aguest tipe barbut ei eth president dera Republica de Tunísia, Zine El Abidine Ben Ali. Eth país deth Magrèb ei amarat de fòtos coma aguesta o semblantes: en establiments de tot tipe (bars, botigues…) e surtot enes vies publiques enquia caperar façanes sanceres.

Ei facil hèr-te ua idia deth règim personalista que caushigues. Mès arrés au tòque: Eth sistèma dera excolònia francesa ei amparat per Occident (per Bush e Chirac surtot). Pòc impòrte era democràcia quan era economia va ben (eth miracle deth torisme e era sua estabilitat l’an convertit en dusau país african en renda per càpita, despús dera Republica Sudafricana).

Ben Ali ei eth protagonista de totes es informacions de toti es diaris de Tunísia. Non i a marge tara critica. De hèt, era censura e era autocensura son ara orde deth dia, segontes mos informèc era unica persona que gosèc parlar-mos de politica en tota Tunísia, precisament un periodista.

Tà entretíer ath personau, eth règim non pare d’anonciar « l’eveniment » dera temporada: era actuacion esterlara d’ua que s’apère Mariah Carey. Tanben es carrèrs son amaradi de fòtos d’aguesta tipesa de formes carnaus subergessentes. Pan e circ. Domatge qu’eth Tour non i pogue passar tà arengar as volentaris damb discorsi tà sei cap ce qué…

Bèn… Aguestes causes ací non passen. Tu non sabes coma arribe a reconfortar er hèt de líeger era wèb ròsa deth Conselh/Carlos Barrera (que tot ac « lidère »: volh ua fòto sua!) o diaris coma eth prestigiós Quinze Val d’Aran.

‘La ginestra o Il fiore del deserto’ (Fragment deth Cant XXXIV de Giacomo Leopardi)


Qui su l’arida schiena
Del formidabil monte
Sterminator Vesevo,
La qual null’altro allegra arbor né fiore,
Tuoi cespi solitari intorno spargi,
Odorata ginestra,
Contenta dei deserti. Anco ti vidi
De’ tuoi steli abbellir l’erme contrade
Che cingon la cittade
La qual fu donna de’ mortali un tempo,
E del perduto impero
Par che col grave e taciturno aspetto

Faccian fede e ricordo al
passeggero.
Fòto: Desèrt de Sau en Tunísia

Adishatz vielh monde!

Acabadi es estudis que mos proposèrem de començar hè quate ans, semble que cau amassar-mos, companhs e companhes, ena hèsta deth viatge de finau de carrèra. Atau qu’aguesta setmana arrataram per Tunísia a veir ce qué. Mentretant, vos dèishi, ò aimadi lectors, damb un país de hèsta, damb un govèrn que non mos meritam pes bones estones que mos hè passar. Gràcies a toti es cargues qu’agranissen cada còp mès eth nòste arrir saludable.