Paco Boya, era veu d’Aran

Darrèr dia de campanha. Cèrtament, començam a èster cansadi. Mès a valut era pena. A valut era pena sénter-te partícep d’un projècte comun e ath temps sénter-te part d’un equip que l’a volut hèr saber ara opinion publica. Tostemp en positiu: ne ua paraula d’òdi ne un acte de jòc lort. Coma tostemp, me quedi surtot damb era qualitat umana der equip damb eth quau è trebalhat. Bèn, e damb aquera qualitat umana extralaborau mès canalha e que te reafirme en plaser de víuer per plaser… Lhèida a estat ath temps un descurbiment, tan près qu’ei e tan desconeishuda e enquia estereotipada que l’auia. È descubèrt per prumèr còp era Seu Vella. Un imponent claustre, de proporcions gegantines, m’a alendat era tremolor dera transcendéncia.

Fin finau, auem cada còp mès a tocar era possibilitat qu’eth candidat Montilla devengue eth prumèr president dera Catalonha postnacionalista e sociau, en favor deth benestar de toti es ciutadans, surtot d’aqueri que non an ua auta garantia qu’era proteccion des institucions deuant des qui sa’c pòden pagar tot. Montilla president!

Eth portau deth candidat

Cambi de trebalh. Adishatz Administracion! Immèrs de plen en politiqueo, supòsi que pendent ua temporada aurè mès descuedat eth blòg…
Ager presentèrem eth portau wèb deth candidat deth PSC des comarques de Lhèida Quim Llena. Ei ua manèra d’apropar eth representant deth territòri as sòns electors. Ath delà i a era possibilitat d’interactuar a trauèrs d’un originau apartat de pregunta-respòsta.
I podetz hèr ua uelhada.

Quin hart, eth nacionalisme!

¿Non vos agace era retorica nacionalista? Jo ja ne comenci a èster hart. Surtot ací, en Catalonha (escriui des de Barcelona), damb tot eth basart des seleccions… Ei domatge qu’en Aran tanben se volgue jogar a pensar damb era barretina metuda en cap. Non deishe veir mès enlà deth pròpri melic.

Aguesta religion, era deth nacionalisme, ei era unica que non a passat era pròva dera secularizacion. Totes ac an hèt, des des religions convencionaus enquiath fascisme e estalinisme.

Era fe ena unica nacion ei ua joata dera quau era politica se’n ressentís pro. Es causes importantes se decidissen entre esquèrra o dreta, entre era garantia der Estat de benèster o era inseguretat dera cobdícia individuau. Entre un Montilla e un Mas, per exemple.