Cambis camaleonics

Cèrtament, non mos dèishe de chocar era capacitat d’adaptacion camaleonica ath miei politic e mediatic de quaqu’un, que non dubte en cambiar uns principis per uns auti, s’atau ac requerís era possibilitat de medrar. Ja passe soent enes govèrns, ara qu’èm en etapa de cambis.
En Executiu aranés, sense anar mès luenh, auem bèra mòstra exemplarizanta. Aué foti a parir ath Síndic e deman au lequi eth cu. Aué critiqui ua publicacion e deman m’i publiquen un article. Admirable, admirable…

Entener-se o non entener-se

Eth candidat José Montilla artenhec uns resultats insatisfactoris que l’an amiat a hèr ua fòrta autocritica. Semble qu’eth lidèr deth PSC auesse agut de dimitir coma candidat. Totun, era majoria parlamentària ei des esquèrres e José Montilla ei eth cap de lista dera prumèra formacion dera socialdemocràcia catalanista.
Ei logic, per tant, que tant peth sòn cargue de contròtle deth prumèr partit deth centrequèrra coma pera posicion estrategica laguens des esquèrres catalanes lidère ara eth Govèrn d’entesa qu’ager presentèc auent coma basa eth patriotisme d’arraïtz sociau. Mès encara, quan deuant, liderant era oposicion, i a un Artur Mas fracassat e desorientat pera sua incapacitat entà bastir aliances mès enlà des sòns sòcis d’Unió Democràtica.
Non sabi s’ei un mau endemic de Convergéncia, mès era nòsta realitat mès pròplèu demòstre tanben qu’es representants convergents aranesi son incapables d’entener-se damb quaquarrés que non sigue deth sòn partit. ¿I pòt auer ua mòstra mès lamentabla de sectarisme?

Ua bona notícia

A mesura que se perfile eth Govèrn d’entesa, i a mès probabilitats qu’eth lidèr d’Unitat d’Aran, Paco Boya, devengue un còp mès eth representant d’Aran en nau Parlament de Catalonha. Era activitat parlamentària de Paco Boya ena cramba catalana ei fòra ben avalorada pes sòns companhs de grop. « A estat un des deputats mès pencaires », segontes hònts dera Federacion deth PSC des Comarques de Lhèida. M’expliquen qu’eth madeish pòrtaveu Miquel Iceta desire era sua lèu tornada ena legislatura qu’acabam d’encetar. « L’auem de besonh », semble qu’a vengut a díder.
Es aranesi tornaríem a auer votz pròpria representant es nòsti interèssi peth dessús d’inutils partidismes. Eth país ei petit e cadun de nosati ei ua pèça indispensabla entà progressar. Toti somam, s’atau ac volem.
Paco Boya ei un des nòsti actius mès remercables, un d’aqueri aranesi que des de baish a sabut hèr-se un lòc important en tot liderar un projècte politic sus era basa deth dialòg e ua manèra d’actuar tranquila ar estil deth president Zapatero. En aguest sens, podem díder qu’ei un politic non sonque de futur, senon deth futur, pr’amor qu’ei conscient des naues palpitacions qu’an de renauir era politica.
Atau ac demòstren era sua defensa des valors dera participacion e era transparéncia, era recerca de complicitats damb representants dera societat civil, era sua propòsta en hilat per un Aran referent dera cultura occitana, país de montanha mès urban e modèrn, e exemple d’ua naua manèra d’arténher eth benèster sociau e de consolidar un creishement racionau damb fòrt valor hijut.
Sens dubte qu’era sua tornada tath Parlament serà una bona notícia tà toti es aranesi.

Lirisme de tardor

Aguesta qu’ei ua epòca propícia tara lirica. Er ostiu ei mès prosaic. Es dies lucids de noveme conviden a recéber expectant es alenades de claror deth poèma que tot ac fonde e a tot li da forma.
Rebrembi damb melangia ua vrespada de dimenge liegent un recuelh de Màrius Torres enes Camps Elisis de Lhèida. O era passejada umilda peth parçan d’Arnan en Bossòst. Ath hons quate oelhòtes guarauen era soletat deth passejant estonant que caushiguaue damb cauçat urban ua èrba espirituau.
En miei dera prosaica vida politica, ager liegí un fragment der Empedòcles de Hölderlin que recomanaue deishar-se atrauessar pera natura que mos entórnie. Percéber es sues palpitacions e devier un nau òme…

Socialdemocràcia aranesista (II)


Es principis que pòden guidar era naua socialdemocràcia aranesista:

1. Defensa d’un autogovèrn inclusiu e integrador, basat en concèpte dera identitat dubèrta, a on toti per igual auem cabuda.

2. Assegurar era coesion sociau d’Aran damb era melhora des servicis publics e era metuda en marcha de politiques qu’asseguren er accés a bens indispensables entath benèster des ciutadans, coma eth d’ua viuenda digna.

3. Impulsar un modeù competitiu dera economia aranesa, dotant de valor hijut eth monocultiu de nhèu damb formes complementàries de creishement racionau e respectuós damb eth miei ambient.

4. Sajar ua naua governança qu’apròpe era administracion des ahèrs publics daurint canals de participacion que repercutisse en favor dera transparéncia e publicitat des decisions de govèrn.

Socialdemocràcia aranesista (I)

Damb eth Govèrn d’Entesa, Aran a de besonh d’un interlocutor responsable e fèrm, seriós e bric partidiste.
Ara ei eth temps dera critica fondamentada e dera propòsta razoabla qu’autregen ara socialdemocràcia aranesista era oportunitat entà aplicar eth sòn projècte de país.
Auem d’acabar damb eth populisme feniant e deth nacionalisme excludent, perqué sonque contribusissen ara crispacion e as atacs personalistes. Mos meritam un Govèrn equanime.
Aran merite ua naua etapa politica basada en dialòg e en decisions fèrmes. Ei ora de governar damb un projècte solvent qu’assegure un creishement racionau e era coesion sociau.