Peth cambi!

Eth cambi s’aprèsse, a jutjar pes vòstes intervencions. Pòrti un an en tot escríuer es mies pensades e enquia ara un pòst non auie generat tanti comentaris des lectors. A toti, gràcies per animar aguest espaci.

Se complís un des objectius que m’è proposè en tot crear aguest cornèr cibernetic: generar debat e recúelher çò que pense part dera opinion publica aranesa. E semble que cada còp mès gent apòste per que ena nòsta maxima institucion se produsisque un cambi que dòte a Aran de quòtes mès nautes de benèster e ambicion de país. Naues idèes entà mès Aran.

Per aquerò vos convidi a toti a liéger e intervíer en prumèr diari digitau d’Aran, Patè de campanha, entath quau m’i dedicarè de plen en tot deishar momentàniament es Pensades. Me semble de grèu deishar tot just ara eth blòg, mès mos podem trobar, se voletz, en aguest nau projècte comunicatiu, fresc, viu e damb ganes, tanben, d’estornejar era vida publica.

Enquia ben lèu!

Colomines, dimission!

Eth pòrtavotz deth Síndic d’Aran a crotzat ua barrèra que le desacredite pregonament coma cargue de confidança deth Govèrn d’Aran.
Sense cap donada objectiva, coma ei abituau en eth, eth senhor Joan Ramon Colomines a cargat en ua publicacion aranesa contra Paco Boya, a afirmat qu’Unitat d’Aran « a pòur ara libertat d’expression » e que vò « controtla’c tot e rebenta’c » (sic) e, coma nauetat, centre eth sòn blanc contra Juan Antonio Serrano, de qui assegure qu’ei en politica entà tornar favors economics a Boya e ar alcalde Joan Riu.
Èm dauant d’un hèt fòrça grèu que ben merite era mès energica reprovacion publica, perqué cerque hèr mau ara onorabilitat d’ues persones que legitimament vòlen governar e perqué ataque de raïtz es fondaments d’ua politica hèta des deth respècte ar adversari e que vò húger dera mentida e era desqualificacion.
Des deth prumèr moment, eth cap de Comunicacion a estat un òme polemic, qu’actue mès coma cap de campanha de CDA e que sonque sap comunicar òdi e insídies entà crispar era politica aranesa.
Çò de mès grèu ei qu’eth prumèr responsable dera maxima institucion mantengue en sòn lòc a qui sonque sage d’erosionar coma sigue ara alternativa de govèrn. ¿O ei que, a manca de projècte e d’idies, CDA a optat per insult e era unica conviccion de conservar eth podèr?
Ei de besonh que Carlos Barrera prenegue consciéncia de que personatges coma Colomines, negadi ath jòc límpio, non pòden auer lòc n’en Govèrn d’Aran n’ena politica aranesa. Colomines harie ben de tornar ar activisme occitaniste e culturau. Harie un melhor servici. Sens dubte.
E semble clar qu’Unitat d’Aran sonque pòt optar per assomir era maxima qu’expressèc er aute dia eth president deth Govèrn espanhòu: « A cada insult responeram damb ua propòsta, a cada desqualificacion damb ua idia ».
Eth cas Colomines ei un precedent deth quau mos auem de sauvar toti e especiaument enquiàs eleccions deth 27 de mai, perqué non son manères. Atau non, senhor Barrera. Atau non!

Eth prumèr debat electorau

Delàger vedí eth prumèr debat entre es alcadables de Barcelona, ua ciutat viua e dubèrta, damb nèrvi, damb ua economia diversificada, a on non i a eth problèma deth monocultiu deth torisme e a on toti es sòns representants politics son conscients, damb accents disparions, de que cau invertir en mès politiques publiques que garantisquen er accés ar abitatge e uns servicis sociaus mès estienudi e « universaus », segontes era expression der alcalde Jordi Hereu.
Maugrat qu’ath debat li manquèc precisament nèrvi, constituic un exemple d’elegància politica, de bones formes e centrèc era antencion sus es ahèrs dera vida vidanta. D’aquiu er engüeg.

M’agrade Xavier Trias. Er alcaldable de CiU ei un òme tranquil e moderat. E era sua propòsta a elements dera socialdemocràcia. Ja mos agradarie un Trias entà CDA! Es sues intervencions sigueren autant de tranquilles e moderades, encara que des d’un punt de vista estrategic, mancades de concrecions e un fracàs en intent d’esbauçar er accion de govèrn deth tripartit.

Jordi Hereu (PSC) debutaue e exposèc melhor un discors de futur, ben articulat, tanben mancat de concrecions, mès demostrèc capacitat de lideratge, determinacion e tanben moderacion. Un candidat joen damb un lenguatge clar e credible. Era sua victòria semble assegurada.

En Aran, totun, eth nerviosisme de CDA comence a èster fòrça evident e eth descrèdit ath quau a sometut es institucions la haràn a passar factura. Eth problèma non ei eth temps que CDA a ocupat eth podèr, senon qu’a estat responsabla dirècta deth deteriorament e desprestigi deth Conselh Generau d’Aran, mès enlà des practiques caciquils que se pòden derivar. Eth problèma ei qu’en Aran auem ua classa dirigenta prepotenta, damb eth minim atisbe d’umilitat, acostumada a non dar explicacions ad arrés.

Per aquerò ei tan important que des dera moderacion que caracterize ath candidat d’UA, Paco Boya, s’impulse ua renovacion des nòstes Institucions qu’evite era concentracion de podèr e era manca de transparéncia, entà restituir eth sòn prestigi entre es ciutadans.

Aranesisme util

Formalizades totes es candidatures entàs eleccions municipaus e deth Conselh Generau deth 27 de mai, pensi qu’Unitat d’Aran ei en condicions d’afrontar ua naua etapa ena quau lidère eth cambi en Conselh Generau d’Aran e en diuèrsi municipis coma Bossòst e Naut Aran, e consolide ath temps eth sòn projècte en Vielha, Les e Canejan.
Ei eth temps d’aportar ua vision renauida ara politica, des dera proximitat, des deth dialòg, en tot escotar e evitant eth nepotisme e er isolament mès sectari. Ja tòque cambiar de color politic en Govèrn d’Aran. Non pas perqué cau cambiar per cambiar, senon perqué quate ans mès damb eth madeish govèrn serien insostenibles entàs interèssi de país.

Sincèrament, non me shòrden es persones, senon ua activitat publica que va ara deriva, sense orizon politic ne projècte de país, que non priorize era politica sociau e se limite lèu exclusivament a mantíer coma sigue eth podèr en tot hèr us d’un lenguatge irrespectuós.

Mos cau projècte, aranesisme util aluenhat deth nacionalisme excludent, aranesisme util ath servici d’un urbanisme foncionau e respectuós damb eth miei e era nòsta identitat, ath servici d’ua sanitat eficaça, ath servici dera promocion culturau, ath servici d’uns servicis sociaus universaus damb melhors garanties ena sua prestacion, ath servici d’un transpòrt public mès estienut en territòri e en oraris, ath servici, en definitiva, deth benèster des aranesi. Un aranesisme util exercit des deth lideratge de país, damb determinacion, mès damb umilitat.

Èm un país, mès volem èster mès país: damb mès autogovèrn, damb melhor finançament e quotes mès nautes de progrès. Simplament. E totun…

Era moiguda politica aranesa

1. Union Democratica Aranesa s’a integrat definitivament en PP aranés dera man de Calbetó, tot un precedent e un modèl a tíer en compde per part dera Unió de Duran, federada damb era Convergència Democràtica d’Artur Mas, cada dia mens centrada, mens cristiana e mès sobiranista. Calbetó jògue fòrt e era sua jogada pòt èster clarividenta entàs interèssi d’un sector deth país fòrça nombrós, coma s’a demostrat enes darrèri comicis electoraus.

2. Mentre UA auie barrat totes es sues listes e auie mès que pensat e debatut era sua propòsta alternativa de govèrn, CDA se trapaue damb serioses dificultats entà barrar es sues listes (sonque cau campar eth cas de Bossòst, a on eth diuendres mos cònste qu’es convergents encara non auien lista). Sense equips formadi damb temps ei impossible donc de saber ce qué propòse CDA, quin ei eth sòn modèl de país, coma pense afrontar es naui rèptes. Un domatge entath país perqué, coma s’a metut de manifèst en França, dues visions contraposades sus eth país poderien subergésser damb claretat e delimitadament.

3. UA, unic referent dera quèrra aranesista, a agut d’adoptar ua alternativa transversau que cerque era melhora dera governança deth país, des des sues bases socialdemòcrates pròpries deth centrequèrra, coma non podie èster d’ua auta manèra. Atau era dreta aranesa moderada, pòc entusiasta damb es excèssi populistes de CDA, pòt veir encarnades es sues aspiracions en opcions coma es que representen UA o eth PP de Calbetó. Tot un movement que convertís ara nòsta moiguda politica en remarcabla e autaplan d’apassionanta.

Quini modaus!

Bravo! Quin exemple d’elegància politica e d’educacion democratica era que manifèsten es comunicadors deth Govèrn d’Aran en qualificar era candidatura d’UA de « carn fresca » damb gent « passadeta »! Me retracti de totes es critiques que, evidentment injustes, è lançat contra eth Govèrn d’Aran pes sues formes « barroères ». Paradigma dera contencion enes comentaris, deth reconeishement sincèr der adversari, d’ua finezza politica que non enten de lenguatge sexista, d’arguments ad hominem, que se centre en debatir projèctes sense quèir en mensprètz des persones que les representen. Bravo, Barrera-Colomines! Pòc m’imaginaua que serietz capables d’arribar ad aguest nivèu!

(Gràcies, atenta lectora, per participar en aguest espaci. Gràcies ara tua intervencion è pogut percatar-me d’aguestes prumères reaccions convergentes, tan edificantes, coma as pogut constatar.)

Transversalitat

Unitat d’Aran presentarà eth programa de govèrn e es candidatures tath Conselh Generau d’Aran aguest pròplèu dissabte entàs 22.00 ores en Otèl Tuca de Betren, atau coma informe era wèb deth partit.

Eth dejà proclamat candidat tà Síndic d’Aran, Paco Boya, a anonciat qu’es candidatures formen un equip damb un clar lideratge sociau e un projècte integrador que comence damb un cambi tranquil. D’aquiu qu’era candidatura volgue èster transersau e representativa dera nòsta societat.

Era determinacion d’Unitat d’Aran non pòt èster pas ua auta. Quauquarrés, des dera politica, auie d’assomir es naui rèptes qu’a per deuant Aran (garantir era coesion sociau, un servici sanitari eficaç, ua economia diversificada, eca). Èm en un d’aqueri moments enes quaus eth concurs de toti, des de procedéncies sectoriaus e enquia ideologiques diuèrses, ei un imperatiu se volem progressar coma país. Damb eth grèuge (que pòt devier ua grana oportunitat) qu’Aran ei un país petit, a on toti auem quauquarren a díder.

Semble coerent, per tant, que deuant des naui rèptes, se volgue apuntalar equips renauidi que lidèren es nòstes Institucions e Ajuntaments, damb experiéncia mès damb naues idies, damb orizons politics pròpris mès damb capacitat d’includir e bastir consens.

Uns auti, totun, an optat pera via contrària, era deth « Santiago y cierra, España », en version locau. Deuant es naui tempsi e es naui rèptes, Convergéncia non a vist ua auta gessuda qu’era defensa nomantina deth sòn estatus laguens deth govèrn en tot adoptar, dangerosament, un discors que beu des hònts dera doctrina deth nacionalisme catalan mès excludent. Còste d’imaginar qu’un aranesista se dèishe encamardar pes cants de sirèna deth separatisme catalan. Mès ei atau e aué en Aran podem constatar que contra un projècte plurau, transversau e respectuós damb es persones, que toti es partits poderien encarnar damb accents disparions, se lhèue era paret dera menaça, er immobilisme e er isolament mès sectari.

Qu’eth cambi tranquil daurisque es pòrtes ara alendada deth dialòg, era sana discrepància e era volentat d’includir, tanben as qui aué lhèuen parets inutiles.