Ideologia e Congrès

Benvengut sigue eth I Congrès de Convergéncia Democratica Aranesa (CDA), pr’amor qu’eth Congrès ei de tota era vida eth maxim organ de decision d’un partit democratic omologat. Unitat d’Aran, que non a estat pas convidada entar eveminet, ven de celebrar-ne cinc d’ençà dera sua constitucion. Non ei, per tant, un hèt nauèth entara politica aranesa.

Totun, que CDA assomisque per prumèr còp aguesta figura dempús de 30 ans ei un motiu de satisfaccion entà toti es democrates d’aguest país, en tot que “es partits politics son eth nuclèu dera democràcia”, atau coma assegure damb contundéncia Hans-Jürgen Puhle, un des mès destacadi especialistes en Sciéncia Politica sus es partits, qu’amassa damb uns auti professors acaben d’escríuer un descurbiment plan recomanable: Partidos Políticos. Viejos conceptos y nuevos retos, editat per José Ramón Montero, Richard Gunther e Juan J. Linz (Editorial Trotta).

De hèt, amassa damb es ciutadans coma votants, es partits politics e es sòns representants elèctes son es actors clau en procediment mès elementau de çò que constituís era esséncia dera democràcia: era eleccion dera assemblada (legislatiu) e, dirècta o indirèctament, deth govèrn.

Atau madeish, ua des funcions mès remercables d’un Congrès ei era d’establir era estratègia e era linha politica entath país qu’aspire a governar. Ei en aguest punt a on i trapam eth motiu entà manifestar eth desacòrd.

Mès enlà der enunciat de valors generics que facilament se pòden compartir, era Ponéncia ideologica de CDA non ei bric credibla, pr’amor que s’i manifèsten contradiccions plan inassumibles entath ciutadan: ath temps que se denóncie era “subordinacion” e “anacionalizacion” –non podien trapar ua auta paraula?- des malefics socialistes, s’assomís sense problèmes era reproduccion des paramètres dera politica catalana e era lengua catalana coma idioma unic entara sua presentacion publica.

Aciu auetz quauqui exemples:

Lengua
Cal potenciar sens falta l’ús social de l’aranès” (plana 19). Non serà pas ena ponéncia ideologica, qu’ath delà d’èster publicada sonque en catalan, recupère era malaguanhada terminologia qu’er Estatut deth 79 aplique ara “parla aranesa” quan establie qu’auie d’èster “objecte d’especial protecció” (plana 19).

Politica catalana
Era reproduccion des paramètres dera politica catalana se concrète en argumentari tipic que CiU aplique contra eth PSC: “subordinació de la política aranesa als interessos dels socialistes catalans i espanyols i l’acatament submís del Consell General (?) a les instruccions del govern de Catalunya” (plana 13). Cambiatz aranès per català e enteneratz a parlar a Artur Mas. O tanben: “Convergència Democràtica Aranesa – Partit Nacionalista Aranès ha de fer front al procés d’enderrocament o deconstrucció –ua auta paraulòta- nacional que els nostres adversaris, subordinats –per se non auie quedat clar- a partits d’àmbit estatal… (plana 34). Estatau? Non auiem quedat que UA ère subordinat ath PSC? Error naturau quan es documents politics s’escriuen en Barcelona. D’ua auta forma non s’enten era acusacion de “pèrdua de convicció identitària” deth nau govèrn deth Conselh, pr’amor que se relacione damb “estructures intermitjes” (plana 33), en tot qu’eth Govèrn a fixat es relacions institucionaus as mès nauti rangs, enter uns auti factors, perqué està demostrant mès e melhor capacitat de negociacion politica. Era prumèra amassada bilaterau enter eth Sindic e eth President dera Generalitat siguec eth 2 de junhsèga de 2007 en Palau e d’alavetz ençà, en sies mesi de mandat en tot includir er ostiu, eth maximom representant d’Aran s’a entrevistat de forma bilaterau damb lèu toti es conselhèrs dera Generalitat, hèt que sens dubte non a precedent enes 12 ans anteriors.

‘Consell General’
Se nomente “Conselh General” enes planes 34 e tanben 33. ¿Se permeterien es nacionalistes catalans nomentar ara Generalitat coma Generalidad en un document politic pròpri encara que siguesse escrit en castelhan?

D’esquia ara actualitat
Semble que a CDA non li a arribat era notícia der acòrd enter eth Sindic e eth conselhèr Puigcercós entà qu’Aran non sigue includida en cap vegueria, pr’amor qu’era ponéncia e quauque dirigent persuten encara en qu’era sua formacion “no acceptarà ser integrada en una unitat territorial catalana més enllà de la de la Val d’Aran” (plana 14).

Autocritica?
Els anhels nacionalistes s’han d’entendre com un acte d’afirmació d’Aran i no pas de confrontació amb els altres indrets de Catalunya, amb els quals es vol tenir, sempre, una relació de respecte i cordialitat” (plana 15). Se per quauquarren se caracterizèc eth darrèr periòde der exsindic Barrera siguec justament pera confrontacion damb uns auti parçans de Catalonha, damb ua actitud fòrça aluenhada precisament deth respècte e era cordialitat. Tanben ei vertat que quan un partit celèbre un Congrès dempús d’auer perdut es eleccions sòl entonar un mea culpa, ua timida autocritica, mès pensi pas qu’aguest sigue eth cas.

Mieis de comunicacion
Ua darrèra observacion que coma periodiste me cride fòrça era atencion. Era ponéncia de CDA non dubte en assegurar que vò “uns mitjans de comunicació públics i privats que vulguin servir, des de la independència i la professionalitat, la nostra identitat nacional i que, en conseqüència, participin dels seus valors (plana 19)”, en tot reprodusir eth modèl de mieis publics catalans ath servici deth relat nacionaliste e, per tant, excludent e marginador dera realitat plurau e divèrsa deth país. Quan es politics persuten massa en coma an d’èster es mieis, tremòli pera ingeréncia que pòt vier. Era premsa sonque pòt èster servidora dera realitat que sage d’explicar.

Advertisements

Tota ua setmaneta

Abans díder arren, semblarie qu’eth gran prètzhèt o « rèpte », coma les agrade de díder as politics, deth govèrn deth Conselh Generau estant que serà blindar era viabilitat der autogovèrn, que depen en bona mesura dera forma ena quau se configure era maxima institucion entà balhar era consciéncia qu’an es ciutadans d’Aran coma comunautat en sens mès filosoficopolitic.

Se tracte sustot de rebastir un modèl d’autogovèrn que substituís eth govèrn dera imposicion peth govèrn dera invitacion o dera prepausa, qu’assomís e enquia reivindique eth risque de préner decisions liures (e eth dret de rectificar quan calgue) e d’aplicar-les en accions concrètes que vagen en camin dera animacion civica, ei a díder, dera potenciacion conscient d’actituds civiques valuroses o preferibles que combaten era reduccion dera iniciativa, era imaginacion e era creativitat dera societat. En tèrmes practics, era institucion a de liderar e ath còp a de cedir protagonisme ara ciutadania.

Nau tunèl
Ja ei un topic, mès non per açò ei mens cèrt. Eth 4 de deseme de 2007 ei entà Aran un dia istoric. Era dubertura desangelada deth nau tunèl de Vielha dempús de lèu 60 ans damb era madeisha galeria serà longament rebrembada, pr’amor que constituís ua d’aqueres hites nacionaus remercables que neurissen er imaginari collectiu d’un pòble. Era naua infraestructura, simbèu des naui tempsi, mos connècte de plen en sègle XXI.

Atau, d’ençà d’aguesta perspectiva, non s’enten bric era actitud dera oposicion politica en tot virar-se de cu ad aguesta dubertura. Comprenem e podem compartir era demana d’un comportament mès deferent des autoritats deth Ministèri de Foment, mès certament en cap cas pòt justificar ua boutade d’aguestes dimensions, un error politic mès pròpri de formacions extraparlamentàries. Damb o sense protagonisme des politics, çò de mès important ei qu’es usatgèrs podem atrauessar ara era termièra deth sud damb garanties de seguretat. A despièch dera manca d’inauguracion formau, era satisfaccion ei generau.

Hèsta des Pompièrs
Auem celebrat tanben era Hèsta des Pompièrs, un aute simbèu identitari que mèrque era personalitat deth pòble aranés, pr’amor que, coma soslinhaue eth Sindic en sòn parlament, representen un país solidari, ath servici des persones qu’en moments dificils an de besonh deth sòn sauvament, proteccion e seguretat.

Dempús de mès d’ua decada de demanes, ben meriten es nòsti pompièrs era metuda en foncionament d’ua comission enter es representants deth Conselh Generau d’Aran e deth Departament d’Interior dera Generalitat, que ja a agut era sua prumèra amassada, entà canalizar era sua reflexion e entàn fin finau arribar a un nau modèl consensuat que pogue hèr front as naui besonhs d’ua societat tan cambianta coma era nòsta.

Presentacion de Solitud
Maria Vergés ei era prumèra escrivana aranesa qu’a revirat ara nòsta lengua ua òbra classica laguens dera naua linha qu’ad aguest efècte prebotje era Institucion des Lètres Catalanes. Solitud ei dilhèu eth gran referent moderniste dera literatura catalana. Lieger-la ena lengua originau ei tostemp ua exquisitesa, mès ena revirada de Maria Vergés descurbim era complexitat, era riquesa e era vitalitat que tanben a er occitan-aranés entà expressar sentiments universaus. Un pas plan transcendentau entà normalizar era nòsta lengua ena nauta cultura des classics reviradi.

Aran damb Art
Era cultura non ei cultura sense era societat civiu, sense es sòns creadors e impolsors que de baish ençà e en tot transcendir er encastre politic autregen ath sòn entorn diuèrses modalitats (arts) de conrèu der esperit ena tèrra dera excelléncia, de çò de mès pregon e essenciau. Eth papèr des podèrs publics consistís en dotar de recorsi e de generar es espacis de gestion qu’entad aguest efècte es activistes an de besonh entà priorizar e organizar enter eri madeishi es activitats culturaus.

Aran damb Art ei frut d’aguesta reflexion. Evidentament, tot just qu’acabe de començar, mès era actuacion d’ager d’Ainhoa Arteta a estat un bon començament deth tot exitós que presagie melhors perspectives entath futur deth prètzhèt que compartissen era Associacion Aran Teatre, qu’a demostrat damb solvéncia eth sòn trabalh a favor dera cultura damb eth Festivau d’Ostiu de Vielha, e eth Conselh Generau d’Aran per miei deth Departament de Cultura e Politica Lingüistica.