Es extrems que possen

Reaument, eth president Zapatero a agut ua legislatura plan dificila. En un extrem, a agut era pression des nacionalismes periferics, sustot eth catalan, damb era ajuda bric menspredabla d’un excompanh de partit, eth president Pasqual Maragall, de bracet damb era pinça ideologica dejà asfixianta en Catalonha que formen CiU e ERC. Cau avertir un còp mès qu’aguesti guanhen dia a dia eth combat des idèes gràcies en bona part ath còp de man des mejans publics de comunicacion (TV3 e Catalunya Ràdio), enquiath punt que çò que non sòne a independentisme en univèrs mediatic catalan semble frut d’un pensament fèble e feniant.

En aute extrem, era brutalitat deth PP, qu’a exercit era oposicion mès incivica, irresponsable e desproporcionada que se pogue rebrembar. Melhor dit, era dreta espanhòla non a exercit era oposicion, senon qu’a lançat ua ofensiva desestabilizadora pr’amor que jamès a acceptat era pèrta deth podèr per mejans electoraus, e encara mens en moments d’egemonia politica clara. Era defenestracion d’Alberto Ruiz-Gallardón certifique era deriva extremista que desmentís eth camin tara moderacion per motius electoraus. Eth PP represente aué ua dreta guerrilhèra, respectuosa en generau damb es principis centraus deth parlamentarisme, mès democraticament inescrupulosa e fòrça mau educada. Mentre non s’omològue damb eth centredreta europèu, eth PP non pòt auer cap responsabilitat ena governacion d’Espanha.

Advertisements