Era (in)dependéncia de Kosovo

Sincèrament, non veigui clara era (in)dependéncia de Kosovo, pr’amor que, mès enlà de que m’estimi mès era liura apertiença a projèctes comuns interdependents, era sua a estat ua declaracion de dependéncia, coma remèrque aué quauque analista (Andrés Ortega en El País). Dependéncia d’Estats Units, tanplan que òc. Mès tanben dependéncia dera màfia, des corruptèles: dera dròga, dera prostitucion e des armes. Dependent d’un prumèr ministre coneishut coma Era Sèrp qu’a coma unic merit eth de parlar er anglés damb fluïdesa. Producte dera darrèra guèrra balcanica e dera criminalitat de Milosevic, Kosovo ei aué un enclau mafiós que non produsís arren e qu’a artenhut era sua (in)dependéncia sense er acòrd des parts.

Mentretant, era Union Europèa pague era dependéncia d’aguest estat insostenible, frut amarg d’un fracàs collectiu e vergonhós. Kosovo auie enquiàs ans vint ua majoria sèrbia qu’invertic Mussolini damb era Grana Albània. « ¿Qué hacemos cuando un territorio cambia de habitantes? ¿Construimos estados según el sueño neocon, a partir de las creencias? », se preguntaue Gregorio Morán en ¡Al fin, un Estado mafioso! (La Vanguardia, 12 de gèr). ¿Qué cau hèr alavetz damb es 120.000 serbiokosovars? ¿Cau que se separen ath còp de Kosovo entà seguir amassadi damb Sèrbia? Morán se mostraue contundent: « Ni es el derecho a decidir, ni la autodeterminación, ni la identidad albanesa, ni demás zarandajas que nos inventemos. La creación del estado de Kosovo es una decisión de Estados Unidos de América, que desde 1992 se propuso convertir Albania en su cabeza de puente hacia el sudeste de Europa ». Sincèrament, me còste compréner era nòsta satisfaccion.

‘Raptus’ de Velázquez

Non pogui deishar de hèr mencion ar esclau que m’a deishat era exposicion Fábulas de Velázquez, que podetz visitar enquiath 24 de hereuèr en Musèu deth Prado. En era se gahe plan lèu era subtilesa e complexitat deth pintor deth Sègle d’Aur. Neurida d’òbres deth musèu de Madrid mès tanben d’ues autes institucions coma era National Gallery de Londres o tanben deth MNAC, era mòstra ei un recorrut pes interèssi tematics der artista atau coma dera evolucion dera sua tecnica narrativa e des influéncies d’uns auti pintors, quauqua òbra des quaus tanben s’expòse entà contextualizar eth sòn trabalh. Rubens a un papèr plan destacat, segontes reflectís era exposicion. E tanplan, un crebacòr m’a estabornit en retrobar-me damb eth joen dera cistalha de frutes de Caravaggio dempús d’un an que l’auessa descubèrt ena Galleria Borghese de Roma.

De tota manèra, m’interèsse destacar eth sens dera òbra d’art que te gahe e t’empedís d’expressar-la entà esvitar-ne eth sòn esvaniment, futiu se voletz. Non sabi, me passe tanben damb Bach, per exemple. Ei coma se çò qu’eth pensament non pòt díder, er art ac volgue suggerir sense que totun ath mistèri l’afècte. Ei a díder, Velázquez, Bach, se mos apròpen en objècte exposat, ena sonoritat estructurada, e mos apertien, dilhèu pera intuïcion, dilhèu pera consciéncia. Eth cas ei que, coma es poètes, coma Hölderlin, mos enlumènen talament que ja non i veiram dera madeisha manèra jamès plus.

Ena escèna vulgar de premanir eth minjar ena nòsta vida vidanta, Velázquez daurís ua hièstra a on compareish era Paraula hèta òme ena preséncia de Marta e Maria (veir imatge). Sense qu’ath mistèli l’afècte. ¿Quina estonanta afectacion mos dèishe en madeish lòc de forma que jamès le tornaram a reconéisher coma tostemp le reconeisherem? Jesús que daurís era hièstra a on parle a Marta e Maria. Ei un raptus! Non pas ua demostracion, senon ua invitacion a gahar era esséncia. A balhar-mos, a èster, pr’amor qu’en emergir era òbra d’art pera volentat receptora compareishen es ents, çò que son e coma son, e en aquerò i a un devier, un apararéisher d’un lampit, dera vertat… e alavetz era vertat vierie a èster forma. Forma de lampit.

Conselh de Terçon, conselh de proximitat

Eth 29 de gèr s’amassèc eth prumèr Conselh de Terçon en Irissa d’ençà dera sua recuperacion. Aguest ei un conselh especiau qu’istoricament a format part der entramat institucionau deth Conselh Generau d’Aran e qu’aué se materialize coma espaci de trobada enter era administracion deth Conselh damb es administracions locaus deth terçon (ajuntaments e pedanies) entà abordar de mès apròp es ahèrs qu’afècten mès dirèctament as ciutadans (lordères, accèssi as nuclèus, eca.)

Era prumèra amassada a suposat era constitucion d’aguesta figura institucionau en sègle XXI e a servit entà veir es possibilitats que mos pòt balhar en benefici dera governança deth país. Era atenta participacion de fòrça ciutadans qu’i an assistit a despièch dera ora (dètz deth maitin) e eth sincèr dialòg public enter eth sindic Francés Boya e eth conselhèr de terçon e alcalde de Es Bòrdes, Francés Medan, a exemplificat era volentat deth Govèrn d’apropar-se as ciutadans atau coma deth món locau entà hèr arribar es sues demanes e inquietuds ara maxima institucion mejançant un esturment permanent, qu’en sòn prumèr pas mos a aufrit ua interessanta inspiracion entath rebastiment der espaci public pr’amor que centralize en eth ciutadan era dimension dera vida collectiva e dera sua expression mès cabau: era politica.