Amassadi entà auançar

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés ven de celebrar eth sòn 5au Congrès Nacionau damb un discurs solid e ben estructurat, atau coma tostemp l’a agut, e ua equipa que combine, en paraules deth reescuelhut president Arturo Calbetó, era « esséncia des valors istorics » damb era « saba naua » des que, segontes eth tanben reescuelhut secretari generau Francés Boya, contribusim a « garantir eth futur » deth partit mès plurau e transversau d’Aran.

Unitat d’Aran – PNA ei un partit d’arraïtz, ena societat que represente e ena istòria democratica recenta, qu’a sabut armonizar es valors dera cultura progressista damb era defensa des drets nacionaus d’Aran a compdar d’un projècte integrador. Coma a escrit bèth còp eth president, « Unitat d’Aran ei un partit de patz e dialòg ». De hèt, un des punts mès interessants deth sòn « corpus doctrinau »-se me permetetz era paraulòta- ei era defensa deth nau aranesisme entenut coma un « projècte modernizador que concep Aran coma realitat nacionau a compartir e derivada dera volentat des persones que la formen d’ençà de diuèrsi encastres sociaus e ideologics », en paraules deth document politic deth secretari generau. Ei a díder, er aranesisme coma invitacion, dubèrt e solidari, contra era concepcion barrada de nacion que sage de relegar era sua defensa a sonque un partit.

Pensi que justament per açò, pera defensa der aranesisme sociau e civic, UA-PNA a sabut somar e ampliar era sua basa popular enquiath punt de devier era prumèra fòrça nacionau e municipalista, en tot qu’ei eth partit que represente a mès aranesi. Aumens ei eth motiu que, ath delà des valors dera quèrra sociaudemocrata, m’a possat a compartir aguest projècte, que renauís eth sòn compromés damb era societat damb ua naua Comission Executiva formada pera vicepresidéncia (Angelina Cases), era secretaria d’Accion Municipau e Organizacion (Joan Riu), era secretaria d’Accion Politica (Maria Vergés), era secretaria d’Accion Sociau e Ciutadania (Noelia Costa), era secretaria de Formacion e Innovacion (Álex Sirat), e era secretaria de Comunicacion e Relacions Exteriors (qu’è assomit), jos eth lideratge deth president Calbetó e eth secretari generau Boya.

Es qu’arribam ara auem eth prètzhèt de dinamizar eth partit entà apropar-le ara ciutadania e tanben as joeni, que semblen es mès desencatadi damb era politica. Digui « semblen » pr’amor qu’eth sòn compromés public ei plan viu per miei d’uns auti encastres e organizacions. Se tracte de tornar era illusion tara politica en tot hèr d’UA eth partit damb nèrvi e inquietuds que melhor les pòt representar enes valors deth progrès nacionau, sociau, ambientau e d’igualtat d’oportunitats.

Dues citacions

Era dialectica der òdi ei malurosament causa massa correnta enes contrades peninsulars, atau coma se constate en aguestes citacions qu’ena relectura d’un libre senzilh e fòrça pedagogic è pogut avalorar mès pregonament. Aquiu van:

« Estamos ante personas que no respetan al discrepante y que, además, por su escaso espíritu crítico y su débil formación son influenciables y reciben todos esos mensajes del rencor. »

« La insinuación, el comentario insidioso, el rumor, son algunas de las técnicas de envilecimiento que potenciaron las prácticas totalitarias. »

Gregorio Peces-Barba, pair dera Constitucion de 1978 e catedratic de Filosofia deth Dret ena Universitat Carlos III de Madrid, victima atau madeish dera insídia e er atac personau.

Extrèt de La España civil, editoriau Galaxia Gutenberg.

Visca era Republica!

País. Era accion de govèrn que va a tot ritme. Gestion e lideratge, burocràcia e projècte politic s’amassen en ua naua singladura que tot just mos dèishe arturar en camin entà assetiar-mos un moment ara ombra des pensades bloguères. Mès cada causa a eth sòn temps e aué podem referir tranquillament era plasmacion, dia a dia, d’un nau projècte nacionau entà Aran: solid, ambiciós e reformista. Es bases entath cambi non sonque son assetiades dejà, senon qu’era experiéncia de dètz mesi de govèrn mos permet d’agarrar un nau impuls, mès decisiu encara, entà amiar ath país tara modernizacion, tara naua cultura deth civisme democratic e tath convenciment d’un nau aranesisme sociau e politic. Mentre es mòrts van enterrant as sòns mòrts, agonicament, eth Govèrn a mès ganes, mès illusion e mès capacitat de trabalh que jamès. Pensi qu’enes darrèri dotze ans non s’auie hèt tant en tan pòc de temps. E se non, atents as pròplèu mesi.

Partit. Eth cincau Congrès Nacionau d’Unitat d’Aran-Partit Nacionalista Aranés, que se celèbre dissabte jos eth lèma Amassadi entà auançar, balharà era fòrça precisa entà consolidar-mos coma er èish vertebrador deth país, eth centre dera institucionalitat e era referéncia clara der aranesisme integrador e transversau. Unitat d’Aran complís trenta ans e arribe tath sòn cincau Congrès damb ua salut de hèr, per’mor d’uns resultats electoraus excellents dempús de tempsi dificils, e damb era umilitat de besonh entà saber convertir er èxit de partit en èxit de país. Totun, Unitat d’Aran ei eth partit que represente a mès aranesi, eth partit nacionau damb eth discurs melhor articulat e damb ua vocacion majoritària que compartís es valors deth progrès, era justícia sociau e era igualtat d’oportunitats. Eth Congrès l’apunta-le coma era fòrça que mès se semble a Aran e era que melhor le represente.

Republica. Republica ei govèrn dera causa publica a compdar dera consideracion qu’es ciutadans que la conformen son liures e iguals. Libertat, igualtat, fraternitat son es principis que la regissen e que tot partit de quèrres a adoptat ath long des darrèri dus sègles. Eth 14 d’abriu de 1931, dia de proclamacion dera II Republica espanhòla, mos demore massa luenh. Hilha d’ua epòca plan contradictòria, d’ua societat plan escindida, eth rebrembe dera Republica non ei tant ua reivindicacion d’uns hèts controvertits laguens d’ua conviuença damnada, senon d’uns valors, d’un esperit e d’un projècte reformista e modernizador, qu’aué pòt servir-mos entà aprengodir ena qualitat democratica dera activitat publica. Non ei tant era demana d’un nau regim politic, senon d’ua naua governabilitat: mès prudenta, mès amabla, mès concertada. Visca era Republica!

Era tauèrna coma oposicion

Dilhèu ja ei ora de parlar ben clar e sense circumlòquis. A arribat eth moment d’interpellar dirèctament, sense intermediaris, ara nòsta oposicion politica, en un debat seren e respectuós. Eth problèma non ei er ensult, era mentida, era calómnia, era insídia, er atac personau e eth rumor mauintencionat; eth problèma non ei çò que poguen díder es degeneradi e aspirants a talibans o a terroristes deth vèrb qu’atempten contra era conviuença democratica; eth problèma non son es persones damb representacion politica que publiquen espacis webs « anonims » damb comentaris repugnants. Non. Pr’amor que n’aguesti cassi, çò de melhor ei non hèr cas en tot formular eth desir evangelic de qu’es mòrts entèrren as sòns mòrts. Eth problèma ei eth papèr dera oposicion dauant de tanta indignitat.

Eth Govèrn deth Conselh Generau d’Aran a dret a saber s’era oposicion ei disposada a dar cobertura a tota aguesta estratègia lorda de comentari de tauèrna. ¿Ei aguesta era oposicion que se merite eth país? ¿A on son es arguments politics? Me cònste qu’un sector de CDA se n’ei desmarcat. Mès tanben ei vertat que, ath delà de que CDA non a trobat era mesura de hèr oposicion laguens des institucions, ena oposicion viscerau extraparlamentària trobam a ex nauts cargues qu’an agut responsabilitats publiques en govèrn der exsindic Barrera e a sectors deth madeish partit ressentidi damb eth veredicte inapelable des urnes. Per tant, CDA, o se voletz ua part de CDA, a ua responsabilitat, non pòt campar tà un aute costat mentre era nòsta vida publica s’empodoe dangerosament.
Senhors, ei ora de hèr politica, non de politiqueria. Per aquerò, cau hèr ua crida ath civisme, ath respècte der aute, en favor d’ua conviuença democratica normalizada e ara nautada de çò que demoren es ciutadans des nòstes institucions e dera activitat politica en generau.

Democràcia en temps dificils

Tostemp è creigut ena bondat innata des persones. Ad aguesta credença i aurà contribusit decisivament era mia formacion cristiana e es mies lectures rousseaunianes. Mès tanben vau aprenent que per un aute costat existís era cara fosca dera condicion umana, que genère òdis, envèges e granes dòsis de mala idia, fòrça viatges per incompeténcia e ignorància, fòrça viatges per miei dera rumorologia e eth comentari sotto voce. Eth marqués de Sade darie un pas mès e m’avertirie que tot ei inscrit ena destruccion creativa que govèrne eth mon.

De tota manèra, seguís intacta era mia confidança ena bondat intima des persones. Non i a arrés maishant ath cent per cent. Per aquerò me còste compartir era analisi deth savi professor José Vidal-Beneyto, tostemp tan incissiu, en afirmar qu’èm en ua societat « en la que lo único que cuenta es ganar dinero, tener poder, ser famoso, a cualquier precio, a golpe de lo que sea, engaños, timos, trampas […], en la que nadie se fía de nadie, en la que nada se da por bueno ».

Totun, a compdar d’aguestes pensades ei interessant de saber enquia quin punt era desconfidança generalizada ena bondat des persones afècte ara governabilitat e ara politica en generau. S’ei vertat qu’ua cèrta suspicàcia ena vida sociau s’agrèuge plan en encastre politic, alavetz òc que i a motius entà compartir damb eth professor era idia qu’era democràcia ei en temps dificils.

Er individualisme hè mau, mès tanben era reduccion dera politica ara defensa der intères pròpri, ath particularisme, sense ne pensar tansevolhe en besonh de formular çò que mos amasse entà auançar. Malurosament, ac auem vist en país damb un projècte indefinit e desgastat sense orizons ne idèes, aluenhat de quinsevolh consideracion de ben comun. As que i èm ara mos tòque méter en plaça justament çò que mos amasse, hèr veir era interdependéncia enter interès particular e comun, refortir er autogovèrn aranés entà activar er esperit de ciutadania comprometuda damb era direccion des ahèrs publics.

Esturments coma eth Conselh de Terçon e eth recentament creat Conselh Sociau deth Miei Ambient servissen entà amiar es projèctes dera causa publica non sonque a compdar dera jerarquia e era autoritat, senon tanben dera deliberacion, era participacion e er acòrd sociau. Atau ei coma se refòrce era capacitat sociau e ciutadana deth país entà rendir compdes e exigir transparéncia. Atau ei coma enter toti aquerim mès modèstia e volentat d’aprenedisatge collectiu. Era politica pòt passar per temps dificils mès tanben auem motius tara esperança.