Era mòrt en Venècia

Era òbra de Thomas Mann exercís ua fascinacion que me ten encamardat. Semble impossible escríuer damb aquera perfeccion, damb aqueth estil tan suenhat, tan estructurat, tan corrècte. Non i manque ne sobre ua paraula, era sintaxi se sosten damb ua disciplina inquebrantabla. Arren ei casuau, tot forme part d’un entramat d’interconnexions, suggeriments, sentiments e moviments ontologicament relevants, incompatibles dilhèu damb era vulgaritat dera vida.

Totun, er escrivan ei d’actualitat aguesti dies, encara qu’indirèctament, pr’amor qu’un des sòns fruts, Era mòrt en Venècia, estonant en ensem dera sua òbra de novèlles extenses, se represente en Licèu damb era opèra de Britten e eth ballet de Neumeier. Era mòrt en Venècia ei un cant ara passion contenguda, ara contemplacion infinita dera beresa etèrna en « un mundo numinosamente trastocado, vibrante de vida pánica » (ena version espanhòla de Juan del Solar). Eth món que « envolvía al hechizado Aschenbach, cuyo corazón soñaba tiernas fábulas », ei a díder, era fantasia de Tadzio, eth joen desirat, condamnat a morir ena contemplacion deth vielh escrivan « porque los dioses lo amaban ».
Era dansa de Neumeier, que tan bona critica a agut en tot melhorar era avaloracion dera opèra, se permet anar mès enlà en tot representar ua passion explicita d’abraçades, que desmonte era perspectiva manniana, e que Visconti respectèc en sòn film. En Mann non i a accion complida, i a grisa contemplacion: era comunicacion e era relacion entre Aschenbach e Tadzio, que tot just parle, son insatisfètes, tremendament reprimides, en aqueth món espaurit, de mala consciéncia, dera consciéncia deth secrèt compartit. « Cau carar! », s’arribe a díder Aschenbach.

Mès era fascinacion de Tadzio ei tan fòrta que des.hè eth món endreçat, aqueth « encastre dera prudéncia e eth discerniment » d’Aschenbach-Mann: « ¿Qué podían importarle ahora el arte y la virtud frente a las ventajas del caos? Calló, pues, y se quedó ». Eth carèc, e fòrça encara ac hèn en món des guardades consentudes ena plea legalitat. Totun, eth silènci der Aschenbach de Mann serà er idòl deth Maurice d’E. M. Forster. E en aquera paradòxa èm. Non caram, mès ath temps partim.