Politics enginhaires?

Non dèishe d’èster fòrça chocant escotar a quaqui politics deth país hènt de tecnics, talament coma se siguessen de vertat enginhaires de nauta qualificacion. Er estudi ambientau deth nau traçat dera N-230 per Aran plantege diuèrses alternatives e era oposicion de Convergéncia a gessut tota prèsta a criticar era prepausa, melhor dit es diuèrses prepauses, per miei d’ua metodologia fòrça rocambolesca e pòc rigorosa, donques ei as Ajuntaments as qui les tòque corsar es allegacions corresponentes. En tot cas, èm ath començament deth començament, ena fasa prèvia des estudis preliminars entara definicion deth traçat. Mès, eth Govèrn de Zapatero, un an dempús dera dubertura deth nau tunèl de Vielha, s’i a metut dejà a trabalhar e, per prumèr còp, es promeses de toti es plans d’infraestructures que mos an anonciat ath long des ans comencen a auer ua basa reau de compliment.

Eth Sindic ja anonciat era constitucion d’ua comission territoriau d’assessorament tecnic, pactada dejà en mes de mai passat, pr’amor que, dilhèu malurosament, eth ei conscient que non ei enginhaire de camins ne tecnic de miei ambient e dilhèu eri, es expèrts de vertat, pòden aportar lum a un ahèr qu’en lòc de dividir aurie d’amassar, ja des deth punt d’enguarda politic. E a compdar d’aguesta vision, tanben serie ora de començar a parlar de quin a estat eth balanç dera Convergéncia aranesa e catalana en matèria d’inversion en infraestructures en nòste país pendent toti es sòns ans de govèrn, sigue en forma d’inversion pròpria o coma resultat d’ua negociacion e demana damb eth Govèrn der Estat. Es accions son lèu compdades damb es dits d’ua man. Son causes que passen quan es politics vòlen hèr d’enginhaires…

Eth dialòg sociau

Encara non sabem ce coma ne gesseram d’aguesta malurosa crisi, mès auem motius tara esperança, pr’amor qu’es moments de dificultats sòlen ahiscar tanben era recerca de naues alternatives e, se mès non, eth replantejament des fonaments qu’an amiat a ua situacion insostenibla dera societat. Quauquarrés s’atrevís a parlar e tot dera “refondacion deth capitalisme”. Ja’c veiram. Totun, auem a man esturments plan desbrembadi darrèrament, qu’en ues autes epòques an metut en sòn lòc era enconomia desbocada: ath servici des persones. Eth problèma de hons qu’a estat er economicisme imperant e era sua fòrça intrinsecament destructiva. Mès contra aguesta, auem era fòrça creativa dera democràcia sociau e es sòns esturments (dialòg sociau, Estat de benèster) e valors pròpris (justícia sociau, igualtat d’oportunitats). Ena sua concrecion, mesures coma era creacion deth Conselh Sociau deth Trabalh en Aran, format peth Conselh Generau e es agents sociaus e economics, o era signatura d’un convèni de collaboracion entre era administracion aranesa e era UGT en assessorament e formacion des trabalhadors, anonciades aguesta setmana peth sindic Francés Boya e era dirigenta sindicau Rosa Palau, nèishen justament d’aguesta volentat reformista e entà qu’eth dialòg sociau servisque, de vertat, coma mecanisme democratic de volentat collectiva qu’articule politicament escenaris de proteccion publica e creishement economic. Se tracte, en definitiva, de refortilhar era economia aranesa, estimular eth trabalh e fomentar era productivitat e es iniciatives emprenedores.

(Article publicat en diari Segre, eth dia 17 de gèr de 2009)

Per nòsta lengua

Aran per sa Lengua ei eth crit d’esperança qu’eth collectiu Lengua Viua verbalize entara tradicionau corsa omonima a favor der aranés/occitan, e damb eth madeish esperit a possat eth bastiment d’ua escultura en aumenatge ara lengua e cultura araneses, òbra d’Andrè Ricard, qu’a estat ubicada ena renauida plaça deth Conselh Generau en Vielha. En tot considerar qu’eth melhor tribut ara lengua qu’ei parlar-la, è de reconéisher tanben qu’era escultura a devengut un simbèu de país damb es sies al.hames des terçons, que s’elèven e s’amassen en tot formar era crotz occitana enquiath cèu infinit; ampli e dubèrt coma eth país que represente e coma eth futur que desire arténher arderosament. Lengua e país son fòrça viatges dus concèptes que se tròben, s’enlacen e, totun, s’estaquen ontologicament, a compdar sustot deth paradigma romanticista. Pròva d’açò la trobam ena darrèra session plenària deth Conselh Generau: per un costat, s’a aprovat era letra oficiau der imne nacionau d’Aran, era cançon popular Montanhes Araneses, que s’instaurèc en 1993, mès sense ua letra que l’acompanhèsse; e per un aute, toti es grops s’an hijut ara demana de Lengua Viua e era Chambra d’Òc entà qu’er occitan sigue reconeishut pera Unesco coma Patrimòni Mondiau Immateriau dera Umanitat, pr’amor qu’eth sòn estatus d’immaterialitat aperten ara comunautat universau. De hèt, ua lengua, paraula articulada, autrege un lòc en mon, abitable e intim, e quan ua lengua se pèrd, se’n va tanben un imaginari fascinador e tota ua comunautat de sentit, interrelacion e calidesa mutual.

(Article publicat en diari Segre, 20-12-08)