30 ans d’Ajuntaments democratics

Venguem de hestejar en Conselh Generau eth 30au aniversari des Ajuntaments democratics, en especiau reconeishença d’aqueri que possèren era democràcia e era accion publica locaus d’ençà deth prumèr moment, e, encara mès meritable, lèu sense recorsi, mès damb tota era illusion deth món. A toti eri, d’Unitat d’Aran, de Convergéncia, de dretes e de quèrres, les deuem plan, pr’amor qu’an hèt possible era politica dera proximitat. An passat trenta ans e, damb era consciéncia que tot ei mielhorable, sonque cau pensar, per exemple, en encèrt dera promulgacion des Normes Subsidiàries (an 1982), vigentes encara aué. Coma serie Aran sense eres? An ajudat a contier eth creishement massiu e descontrotlat. Se non existissen, se les calerie inventar.

Mès ençà d’Euròpa

1. Es eleccions entath Parlament europèu son un catalizador des inèrcies dera politica interiora: eth PSOE e eth PP basen es sues estratègies en clau espanhòla, legitimament, mès damb especiau viruléncia es populars, que sagen de mesurar, e per tant desvirtuar, eth grad de desgast deth Govèrn socialista; en clau catalana, çò de madeish: CiU e ERC advòquen peth discurs estrictament sobiranista, damb especiau interès convergent en convertir es comicis en ua sòrta de plebiscit ath Govèrn d’Entesa.

2. Eth PP s’equivòque. S’equivòque en subvertir eth procès, en tot plantejar-le coma ua mocion de censura ath president Zapatero; s’equivòque encara mès en violentar er esperit dera separacion de podèrs, en tot substituir era foncion dera justícia per ua sòrta de mocion de confidança ath president Francisco Camps, tacat per ombra dera corrupcion. Ua ombra alongada (cas Gürtel) qu’afècte ath nuclèu deth partit de Rajoy. En aguest punt, me pregunti soent sus es conseqüéncies politiques s’er afectat pera corrupcion siguesse eth PSOE, ena mesura qu’aué ei tacat eth PP. Era guèrra contra eth partit socialista serie ilimitada.

3. Ara campanha electorau deth PSC li manquen dilhèu estratègies de posicionament positiu, mès cau reconéisher qu’ei era mès originau. Totun, era manca d’idèes deth PP e CiU a amiat a andús a coincidir ironicament en lèma de captacion: er « ara Tremosa » mote alègrament en un « ara Mayor Oreja » en espaci public (premsa, carrèrs, propaganda electorau). Fatau coincidéncia entà un candidat nacionalista/sobiranista, que volerie desmercar-se des antics aliats.

4. Mentre eth grop popular a majoria en Parlament europèu, auem en Euròpa personatges impresentables coma Berlusconi, era dreta mès populista, o es bessons polonesi Kaczyński, esséncia dera intolerància, qu’incidissen, e de quina manèra, ena politica comunautària. Entà esvitar era sua incidéncia e era des politiques neoliberals que mos an amiat entara crisi, politiques que sonque s’atrevís a deféner aué eth PP espanhòl, valerie mès arténher naues majories que poguessen contrarestar era fatalitat d’ua Euròpa grisa e aluenhada per esplendor dera Euròpa sociau: era que mielhor a sabut trèir partit d’esturments coesionadors coma er Estat de benèster e es principis socioeconomics que l’an plaçat entre eth capitalisme sauvatge e eth comunisme opressor, e ath temps, a agut de combàter damb mès cosmopolitisme era incomprension de pòbles en guèrra per pur nacionalisme etnicista.

Fotbòl en aranés

Me cau reconéisher era mia ignorància futbolistica, frut deth desinterès e desapassionament dauant d’aguest entreteniment massiu. Dilhèu è de besonh mès temps entà captar eth sòn jòc. Mès me cau reconéisher tanben er hèt sociau que se’n despren d’un divertiment, d’ua evasion collectiva plan seguida, tanplan de besonh entà ua societat coma formula evasiva, legitimament evasiva, de ben segur. Pro mau de caps auem. Per aquerò, cau felicitar a TV3 pera sua apòsta entà realizar era narracion de quauqui partits de futbòl en aranés dera man de Sílvia Puértolas, dilhèu era unica hemna periodista en aguest encastre. Pionèra coma hemna ena narracion des partits, pionèra ena narracion en aranés. Pòt devier ua forma socializanta der aranés en espaci audiovisuau, pr’amor qu’era normalizacion lingüistica serà mès efectiva per miei dera educacion e es mieis de comunicacion. Sense quèir en topic, deman se mercarà ua hita istorica, talament coma era prumèra retransmission en catalan d’un partit de fotbòl. Non ma’c pogui pèrder (qui ma’c anaue a díder!).

Euròpa

Ò Euròpa, qué demoram de tu, en tòn dia commemoratiu? A calut batiar un jorn coma eth Dia d’Euròpa entà rebrembar era sua genèsi e, se mès non, eth sòn procès d’unificacion, d’institucionalizacion, e, per tant, de desarraïtzament. Pr’amor qu’er estatus europèu constitusís era metuda de relèu dera sua illaténcia. E per aquerò, se mos des.hè enes mans, e non en sabem tot just arren, perque, fin finau, qué mos impòrte Euròpa? Mès, impòrte plan! Eth paisatge comun (arquitectonic, urbanistic, literari; totun, culturau e artistic, politic e democratic), a permetut de descurbir, d’ençà des grècs, er esperit, ei a díder, çò de mès pròpri qu’as òmes e hemnes mos aperten. Er inici essenciau se place luenh: ena tèrra deth jardin a on se tensione era dobla arraïtz: classica, per un costat; juèucristiana, per un aute. Ei damb Hölderlin que rebrembam que “… en casa er esperit. Non ei ar inici, non ei pas en manantiau. Le devòre era pàtria, aime er esperit eth parçan, e eth valent desbrembe”, en revirada estrafalària. Era pàtria consumís er esperit, perque eth demore ena natura, en encastre en qué cada causa aquerís era sua lum pròpria. Ena calma latenta dera naturau bastissa, mès enlà, per tant, d’aquera pàtria petita e mediòcre, tot i arrepòse, tot i tremòle. Quina erosa escandença era deth Procès de Bolònha, qu’articule un madeish espaci d’educacion superiora! Er abandon dera pàtria serà mès profitós qu’er isolament educatiu. ¿Non partic eth diu Zèus, reconvertit en taure, des còstes de Sidon, en tot amiar ara raptada ninfa Euròpa entàs còstes de Crèta?

El comercio aranés

Es el sector del comercio uno de los más estratégicos y representativos del país. Así lo ha entendido el Gobierno del Conselh Generau elevando esta área al rango de Conselheria. De hecho, el trabajo conjunto entre el Departamento y su consejero con los comerciantes araneses ha sido continuo. Esta colaboración ha dado ya sus frutos, como la organización, por primera vez, de las ferias Aran Market en sus ediciones de verano y Navidad, y de las actividades venideras para hacer del comercio aranés un sector de referencia en su entorno, pues ésa es la firme determinación del conselhèr Juan Antonio Serrano y del departamento que dirige.

Por eso, me resultan totalmente gratuitas y fuera de lugar las afirmaciones que se hacen desde el equipo de gobierno del Ayuntamiento de Vielha e Mijaran, acusando, en la red, al Conselh Generau d’Aran de tener “poca sensibilidad” con el sector del comercio, porque prioriza, según entienden, los sectores hotelero y de la restauración. Flaco favor se le está haciendo no ya a la labor del Gobierno para con el sector, sino sobre todo al esfuerzo y el trabajo de sus técnicos y a la necesaria colaboración entre administraciones.

Se argumenta que esta supuesta insensibilidad se debe a que el conselhèr de Turismo, Comercio y Transporte ostenta cargos en ambos sectores, olvidando que el conselhèr forma parte también del comité ejecutivo de la Cámara de Comercio de Lleida, que representa a todos los empresarios de todos los sectores económicos. Más allá de las obvias ventajas que supone que un miembro de un Gobierno defienda los intereses generales de los sectores nombrados en sus órganos de representación, la acusación es tan irresponsable como el despropósito sobre la que se apoya: la utilización partidista de las instituciones.

No se puede cometer la imprudencia de criticar al Conselh Generau desde el Ayuntamiento de la capital con el arma de la mentira. No nos toca valorar lo que el Gobierno municipal ha hecho o ha dejado de hacer a favor del comercio de Vielha, pero lo que sí podemos asegurar es que el Gobierno de Aran ha apostado por el sector desde el primer momento, como así queda patente, sobre todo si comparamos el balance de uno y otro Ejecutivo en el Conselh en esta materia. Bien deberían saberlo algunos de los miembros del equipo municipal que han tenido responsabilidades en los anteriores gobiernos convergentes. 

Patxi o era identitat plurau

Patxi López ei dejà eth prumèr lehendakari non nacionalista ena istòria d’Euskadi. Quan tot just venguem de parlar deth cambi istoric andorran, se produsís ua auta hita istorica fòrça relevanta en un aute país, en un aute contèxte e per rasons ben diferentes. En toti es cassi des qu’auem parlat, totun, es protagonistes son lidèrs socialistes. Ei mès subergessent encara qu’es socialistes de Patxi López, amassa damb eth supòrt deth PP, agen pogut materializar non sonque ua alternativa de govèrn, senon eth compliment de quauquarren essenciau entara normalizacion democratica d’un país: era identitat e es simbèus e damb eri tota era arquitectura institucionau e politica que se’n derive non son exclusius d’arrés, dit d’ua auta manèra, un país se bastís entre toti e toti eri an dret a auer eth sòn projècte de país.

Eth frontisme ei en aqueri qu’an ua vision excludenta d’un país, en tot avertir en es auti ua tendéncia innata a des.hèir era « identitat nacionau », pr’amor que s’autoerigissen aqueri en unics e autentics defensors dera esséncia basca, coma ací, en Aran e Catalonha, hèn tanben es susvelhants dera Nacion vertadèra, ua e grana e liura, se cau. S’auie d’acabar damb era apropaciacion indeguda de çò qu’amasse, de çò comun, compartit de forma transversau, de drèta a quèrra. D’aquiu, era importància que dus partits tan disparions, des deth punt d’enguarda ideologic, coma eth PSE e eth PP, agen amassat esfòrci entà demostrar qu’era identitat d’un país ei plurau dempús de trenta ans d’un PNV imperant en toti es encastres dera vida publica basca, partit damb eth quau eth PSE i a collaborat plan ena governabilitat, hèt que met de relèu era transversalitat dera que son capables es socialistes basqui.