De lin e de lan

Candidatura naucentista

Barcelona torne a entestar era iniciativa estrategica e territoriau. Er alcalde Jordi Hereu, dauant ua oposicion que ditz « non » a tot (coma en Aran, totun), a lançat era candidatura de Barcelona – Pirenèus 2022 entàs jòcs olimpics der iuèrn. Barcelona – Pirenèus… Eth sòni naucentista renauit en sègle XXI! Ja sabetz: era articulacion en hilat deth territòri, era mielhora des infraestructures coma era carretèra N – 230, apropar era ciutat e eth Pirenèu.

Parlam de regenerar er espaci public, de desvolopar ua naua sintèsi deth territòri. Un projècte que teishís un hilat de relacions culturaus, esportives e economiques qu’a enes ciutadans eth receptor dera excelléncia qu’aufrís mejançant era naua infraestructura. Oportunitat entà promocionar un territòri civic e ecologic, arren a veir damb eth procès d’urbanizacion e massificacion. Era candidatura olimpica pòt pensar un país drevelhat, daurit as procèssi creatius e capable d’auer un lòc subergessent en món.

Sonque me demore recomanar-vos era lectura der article d’opinion deth conselhèr de Torisme, Comèrç e Transpòrt e president dera Federacion d’Ostalaria de Lleida, Juan Antonio Serrano, qu’exprèsse de forma ben clara era esperança daurida, enes planes d’opinion de El Periódico de Catalunya (en aguest link trobaratz era version en castelhan).

UNA OPORTUNITAT PER AL PIRINEU
Juan Antonio Serrano

Quina bona notícia per al Pirineu català: per fi algú se’n recorda d’ell. Sens dubte, la candidatura de Barcelona-Pirineus per a la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 és una excel·lent notícia no només per al Pirineu, sinó també per a Barcelona, Catalunya i els esports d’hivern i de muntanya de tot Espanya.

El simple fet de presentar la candidatura ja és una cosa excel·lent per a l’economia del Pirineu català: d’entrada, ens promociona i ens situa al mapa internacional del turisme d’hivern i de muntanya. A més a més, presentar-nos a la candidatura de Barcelona com a companys de viatge és la millor carta de presentació, tant per la seva experiència com a ciutat olímpica com per l’extraordinari profit turístic i econòmic que ha sabut treure dels Jocs Olímpics abans, durant i després de la seva celebració. I, per descomptat, per la difusió que ha tingut el nom de Barcelona a nivell mundial. Per tant, en l’àmbit turístic els beneficis que aquest esdeveniment poden reportar són extraordinaris, tant per a la capital catalana com, sobretot, per al Pirineu.

Entenc que quan parlem de Pirineus estem parlant del Pirineu català i n’exceptuem Andorra, ja que a vegades a la resta de Catalunya es considera, sobretot en època hivernal, que Andorra és una comarca catalana més, quan no ho és: tots sabem que és un país, pel que convé i pel que no convé. Per desgràcia, el tracte que generalment s’ha donat, i es dóna, a Andorra als mitjans de comunicació de Catalunya amb relació a l’esquí i els esports d’hivern ha perjudicat i molt les estacions d’esquí de Catalunya i les comarques del Pirineu català, i ha beneficiat d’una manera descarada un altre país, que no contribueix en absolut als ingressos impositius de Catalunya ni d’Espanya.

Per al Pirineu català, el nostre Pirineu, aquesta candidatura és una oportunitat que no es pot desaprofitar i en la qual tots els implicats tenim l’obligació de treballar amb totes les nostres energies perquè arribi a bon port. Poques vegades en la seva història, per no dir cap, el Pirineu català en el seu conjunt ha tingut una oportunitat d’aquestes característiques per mobilitzar la seva economia, i precisament per això aquest esdeveniment significarà un revulsiu impressionant per a les comarques pirinenques, que, tot sigui dit de passada, ens fa molta falta.

Pel que fa a les infraestructures viàries que seran necessàries per celebrar aquest esdeveniment, moltes d’elles ja són imprescindibles per al present i el futur d’aquestes comarques, sobretot les del Pirineu de Lleida, que és el que, sense cap dubte, més carències té en aquest aspecte. Unes infraestructures reclamades reiteradament per les autoritats, els empresaris i, sobretot, els ciutadans del Pirineu.

Lògicament, espero que la candidatura olímpica pugui ajudar a accelerar la construcció o adequació de les infraestructures de comunicacions prioritàries de les comarques pirinenques, ja que si aquestes no s’intercomuniquen urgentment i no s’escurça la durada del temps de viatge entre elles i amb les seves ciutats de referència, com Lleida, Barcelona i Girona, no es podran desenvolupar i probablement aniran morint de mica en mica, tal com està passant en moltes zones del sud de França. L’economia de les comarques que sobreviuen està basada en el turisme i en depèn totalment, i sense aquestes infraestructures es fa impossible i inviable la creació de noves empreses i la diversificació de les existents, així com el desenvolupament d’altres activitats econòmiques.

També seran necessàries infraestructures pròpies dels esports d’hivern, com les pistes de salt, de bobs, etcètera. Però aquestes són molt més fàcils de construir i requereixen una inversió molt menor, ja que les instal·lacions bàsiques ja existeixen a les estacions d’esquí. Al Pirineu català hi ha molt bones estacions d’esquí, i també una molt bona quantitat i qualitat de places hoteleres i altres serveis turístics, motiu pel qual en aquest aspecte les inversions a realitzar crec que seran mínimes, ja que no seria aconsellable la creació d’una oferta més enllà de l’estrictament necessària.

El Pirineu i els empresaris del sector turístic estan perfectament preparats per organitzar amb èxit un esdeveniment d’aquestes característiques. Barcelona pot comptar amb el sector de l’hostaleria de Lleida, a la qual tinc el gust de representar, per treballar en pro d’aquesta iniciativa, i em consta que també el sector turístic en general sabrà estar a l’altura.

Per tant, i també com a pirinenc, només em falta felicitar Barcelona i el seu alcalde per la iniciativa i demanar al Pirineu que treballi colze a colze amb la ciutat de Barcelona perquè la candidatura sigui un èxit. Gràcies, Barcelona.

De lin e de lan

Haití: misèria, catastrofe, impoténcia

Extracte der article « La pobreza atrae al desastre », de Miguel Ángel Herrero (El País).

Pero es ahora también, antes de que Haití vuelva una vez más al olvido mediático, el momento de preguntarse por qué son siempre los más pobres los que sufren las peores consecuencias de los desastres naturales. Nadie puede evitar que un terremoto ocurra, pero sí podemos hacer algo (o mucho) para reducir la vulnerabilidad de quienes tienen que vivir con ese riesgo.

El desastre lo causó el terremoto, pero también lo causó el dumping que obliga a los campesinos a abandonar sus campos de arroz en Artibonite y emigrar a la capital, las condiciones en las que se hacinan cientos de miles de personas en distritos como Cité Soleil o Martissant, la falta de empleo para la mayor parte de los jóvenes en Puerto Príncipe, los servicios sanitarios que no cubren las necesidades más básicas de la población, la insoportable inflación en 2008 del precio de los alimentos. La pobreza atrae al desastre.

Más que nunca Haití necesita ayuda para la reconstrucción. La comunidad internacional tiene el deber de actuar a tiempo y evitar el hundimiento del país.

De lin e de lan

Allegacions

Deishèrem er an damb era polemica vegueriau e encetam eth 2010 damb er ahèr encara borint. Totun, eth posicionament deth Departament de Governacion s’ei modulat e eth conselhèr reconeish eth besonh de blindar er autogovèrn aranés en marc dera naua organizacion territoriau. Mès, encara demore camin e s’an de veir es prepauses per escrit. De moment, eth Govèrn dera Generalitat a escotat ath territòri en tot postposar era aprobacion dera norma, e eth Govèrn qu’entèste eth sindic Francés Boya, eth prumèr en lheuar era veu en Catalonha contra aguesta lei eth passat dia 11 de deseme, a hèt es deuers en tot presentar es allegacions corresponentes, que podetz liéger ara seguida, en base ath comunicat de premsa deth Conselh Generau sus aguest ahèr:

ETH CONSELH PRESENTE ALLEGACIONS ENTÀ EXCLUDIR ARAN DES VEGUERIES

Eth Govèrn deth Conselh Generau d’Aran a presentat allegacions ar auantprojècte dera lei de vegueries entà rebutjar era inclusion d’Aran ena division vegueriau plantejada e reconéisher era Val coma ua entitat territoriau e singulara laguens de Catalonha. Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a anociat qu’eth Conselh a presentat allegacions en tot recuélher eth sentit dera declaracion institucionau deth Plen, aprovada per unanimitat eth passat dia 22 de deseme, damb era empara der Estatut d’Autonomia de 2006, que reconeish, empare e respècte er autogovèrn e era singularitat dera Val d’Aran.

Eth Sindic a hèt referéncia a qu’eth Departament de Governacion non a compdat damb era participacion deth Conselh Generau ena elaboracion d’aguesta norma, en tot contradíder eth madeish Estatut, en sòn article 94, qu’establís que “Aran, mejançant era sua institucion representativa, a de participar ena elaboracion des iniciatives legislatives qu’afècten ath sòn règim especiau”. Entà Boya, era lei de vegueries afècte dirèctament ara autonomia dera Val, sense qu’aguesta age estat consultada ne tansevolhe s’age reflectit era sua singularitat en redactat.

Eth Conselh a proposat d’incoporar en articulat dera lei eth tèxte que seguís: “En tot atier eth sòn règim especiau e en marc des competéncies transferides ath Conselh Generau d’Aran, era Val d’Aran non poderà èster adscrita o includida en cap division territoriau que non sigue era madeisha en tant qu’aguesta division se constitusisque coma ua unitat administrativa e territoriau de descentralizacion des servicis dera Generalitat de Catalunya, en tot èster considerada era Val d’Aran coma ua entitat territoriau autonòma laguens de Catalonha”.

Istoricament, Aran jamès a demorat includida en cap division territoriau de Catalonha en tot atier eth sòn règim especiau observat enes tractats d’Emparança e dera Querimònia. Ua situacion que s’alongue enquia 1834 e que siguec recuperada e actualizada per mandat der Estatut de 1979 damb eth contengut dera Lei de 13 de junhsèga de 1990 sus eth règim especiau d’Aran e posteriorament per Estatut d’Autonomia de 2006, atau coma des Decrèts de transferéncies de competéncies, servicis e foncions dera Generalitat ath Conselh Generau.