De lin e de lan

Se tornen a equivocar

UN CÒP MÈS, CIU NON EI ARA NAUTADA DES AHÈRS IMPORTANTS DETH PAÍS

Convergéncia vòte contra era exclusion d’Aran des vegueries

Eth president d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó, a felicitat aué as grops que dan supòrt ath Govèrn dera Generalitat (PSC, ERC e ICV) per auer pactat era exclusion d’Aran dera vegueria deth Pirenèu, atau coma a reclamat UA e, en especiau, eth sòn secretari generau e sindic d’Aran, Francés Boya, de forma persistenta. Calbetó a soslinhat qu’aguest “ei un èxit qu’aperten a toti es aranesi, pr’amor qu’era Generalitat a escotat, ara fin, ath pòble e as sues institucions”.

Arturo Calbetó a lamentat, totun, que Convergéncia age votat en contra d’aguest acòrd, e a assegurat que “un còp mès, CiU non ei capabla de sumar-se ath consens ne ei ara nautada des ahèrs importants deth país”. En aguest sens, Calbetó a rebrembat que CiU siguec era responsabla de convertir era Val en ua comarca mès, per miei dera lei d’organizacion comarcau, e tanben siguec responsabla de bloquejar, pendent dètz ans, era lei d’Aran.

(Comunicat d’Unitat d’Aran) 
De lin e de lan

Ua hita istorica

EL GOVERN ACCEPTA EXCLOURE L’ARAN DEL MAPA DE LES VEGUERIES

La Vall d’Aran ha guanyat el seu pols particular amb el tripartit, i especialment amb el PSC, contra les vegueries que projectava el Govern de la Generalitat. Els socis de l’Executiu han pactat una esmena per treure la comarca del nou mapa territorial de Catalunya. Una excepció que permetrà, al mateix temps, que la vall adquireixi l’estatus d’ens provincial. Quan l’Estat li reconegui aquesta singularitat, l’Aran assumirà i exercirà les mateixes competències que la resta de vegueries, sense compartir aquestes funcions amb les altres comarques de l’Alt Pirineu. El dictamen definitiu de la llei serà aprovat avui en comissió parlamentària i ja quedarà llest perquè el ple hi doni el vistiplau, probablement amb els únics vots del tripartit.

El redactat de l’esmena és tan complex com la mateixa negociació mantinguda, sobretot, amb el síndic aranès i diputat del PSC, Francesc Boya. De fet, perquè l’Aran vegi satisfeta la seva reclamació haurà de ser primer l’Estat el que modifiqui la legislació en matèria d’organització territorial, de manera que li atribueixi un estatus similar al d’una província.

La solució pactada preveu que, en un primer moment i de forma provisional, la vall formi part de la vegueria pirinenca «mentre estigui integrada en l’ordenació jurídica de l’Estat en la institució provincial de govern i administració local». És a dir, fins que la província de Lleida deixi d’existir formalment com a administració.
Durant aquest temps, el consell de vegueria de l’Alt Pirineu delegarà al Consell General d’Aran totes les seves funcions en matèria de cooperació local. Una vegada l’Estat permeti a la comarca quedar al marge de les institucions provincials, el Govern aranès exercirà les funcions que la nova llei atorga als consells de vegueria.

Amb aquest enunciat es pretén fer compatible la reivindicació aranesa amb l’organització territorial de l’Estat que marca la Constitució. De fet, el Consell va encapçalar des del primer moment l’oposició a «diluir» la singularitat de la vall en una vegueria, ens pel qual ha mostrat sempre una inclinació menys clara que per la província. Aquesta esmena provocarà que la vegueria de l’Alt Pirineu quedi compresa únicament per les comarques d’Alta Rigaborça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.

RELACIONS «EN SUSPENS» / L’enuig de Boya amb el PSC es va arribar a plasmar en alguns gestos polítics simbòlics, encara que mai en declaracions altisonants. El síndic de l’Aran es va abstenir en la presa en consideració pel Parlament de l’avantprojecte de llei. I el seu partit, Unitat d’Aran, adscrit als socialistes catalans, va deixar «en suspens» les relacions entre tots dos, a l’espera de com es resolia el contenciós de les vegueries.

Ahir, l’opinió de Boya ja era una altra: «Aquest reconeixement per part de les institucions catalanes adquireix una dimensió històrica i pregona la vinculació institucional, política i de bon veïnatge de la vall amb els pobles del Pirineu i el conjunt de Catalunya».

(El Periódico de Catalunya, 27 de maig de 2010)

De lin e de lan

‘Fumata bianca’

Eth sindic d’Aran e secretari generau d’Unitat d’Aran, Francés Boya, a artenhut fin finau eth compromís des grops d’Entesa (PSC, ERC e ICV) entà excludir Aran dera organizacion des vegueries. Atau coma ven de demostrar eth president Montilla entà deféner er Estatut en Senat e possar er inici deth procès de renovacion d’un TC incapable, eth sindic Boya a demostrat tanben qu’era persisténcia, era negociacion e eth trabalh constant dan, de viatges, es sòns fruts. Atau se despren dera propòsta d’esmendes qu’es partits que dan supòrt ath Govèrn dera Generalitat an pactat ena darrèra session dera ponéncia dera lei de vegueries.

Era propòsta convertís « l’Alt Pirineu i Aran » en « Alt Pirineu », que serà format pes « municipis corresponents a Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà e Cerdanya », en tot excludir de forma clara ara Val d’Aran (article 9). Ath delà deth refòrç dera relacion de bilateralitat entre eth Conselh e era Generalitat que recuelh er article 10, es grops d’Entesa higen dues disposicions (disposicion addicionau tresau e disposicion transitòria prumèra bis) que preven qu’eth Conselh Generau se hèsque cargue des competéncies de cooperacion locau qu’aurà assignades, quan se constituïsque, eth Conselh de Vegueria (ara les exercís era Deputacion). Tot un entramat d’encastre juridic que da respòsta damb satisfaccion as demanes araneses.

Cau rebrembar, ad aguest respècte, qu’era esmenda de CiU se limitaue a suprimir deth redactat eth tèrme « Aran », sense guaires concrecions, e aportaue ua propòsta fòrça enigmatica: « Aran disposarà d’un règim jurídic especial ». Coma se non l’auessem dejà! Totun, era propòsta lèu immielhorabla des grops dera quèrra ei ua bona notícia entà toti e per toti a d’èster compartida, perque, coma a dit aué eth sindic, da compliment as aspiracions deth pòble aranés e daurís naues perspectives de futur e consolidacion der autogovèrn.

De lin e de lan

Aran demore dehòra de quinsevolh vegueria

ACORD DEL TRIPARTIT PERQUÈ LA VAL D’ARAN QUEDI FORA DE LA FUTURA VEGUERIA DEL PIRINEU

Un acord entre els partits que governen a la Generalitat (PSC, ERC i ICV-EUiA) per esmenar la llei de vegueries obre la porta perquè Aran quedi fora de la futura demarcació del Pirineu. Així ho van confirmar fonts d’Unitat d’Aran (UA), socis dels socialistes. Una sèrie d’esmenes, presentades ahir en una sessió de la ponència parlamentària, modifiquen el projecte de llei per limitar la vegueria pirinenca a l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya. De la mateixa manera, elimina qualsevol vinculació de la Val a la nova demarcació del Pirineu al preàmbul de la normativa. Aquestes propostes s’hauran de debatre en la pròxima sessió de la comissió parlamentària d’Assumptes Institucionals, que haurà d’emetre un dictamen abans que el ple de la cambra catalana debati la llei.

Les esmenes es completen amb una disposició addicional i una altra de transitòria, que pretenen fer compatible la reivindicació del Conselh i els municipis aranesos, contraris a formar part de la vegueria del Pirineu, amb l’organització de l’Estat que fixa la Constitució. Dit d’una altra manera, plantegen la via per la qual la Val quedi fora de la demarcació que substituirà la província, quan la normativa agrupa els municipis en províncies i altres agrupacions supramunicipals i confereix competències en matèria de cooperació local a diputacions i a altres ens d’àmbit provincial, com ara consells i cabildos.

La solució pactada preveu que Aran formi part de forma provisional de la vegueria del Pirineu « mentre estigui integrada a l’ordenació jurídica de l’Estat en la institució provincial de Govern i administració local », segons el text d’una de les esmenes.

En aquest període, el consell de vegueria delegarà al Conselh d’Aran « totes les seues funcions » en matèria de cooperació local a la Val. Quan l’Estat permeti a Aran quedar al marge de les institucions provincials, afegeixen les esmenes, el Conselh exercirà totes les funcions que la llei atribueix als consells de vegueria i la Val quedarà fora de l’organització veguerial. Aquest enunciat implica que Aran es desvincularà de la divisió de Catalunya en vegueries quan l’Estat l’equipari a una província.

(Diari Segre, 26 de maig de 2010)

De lin e de lan

Apòstes de futur tà Pujòlo

ES ÒBRES DE MIELHORA DERA C-28 COMENÇARÀN EN JUNH

Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a anonciat aué, en transcurs deth Conselh de Terçon de Pujòlo, qu’es òbres de mielhora dera carretèra C – 28 començaràn a finaus de junh. Era actuacion afècte ath tram de Salardú enquia Baquèira, fòrça deteriorat enes darrèri ans. Aguesta intervencion, amiada a tèrme peth Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques dera Generalitat, compde damb un pressupòst de 4 milions d’èuros.

Eth Conselh Generau d’Aran seguirà enguan damb es trabalhs de regeneracion de peisheus en pòble de Salardú, a on s’auràn mielhorat sèt ectarèes. Entre 2007 e 2010, s’a actuat en Bagergue – Moredo e Gessa – Unha. En Tredòs, eth Govèrn aranés ven de realizar trabalhs de desbroçament en ua superfícia totau de quate ectarèes.

Tanben ei previst que se hèsquen, a compdar d’enguan, actuacions de reforma des parets e mielhores generaus enes arrius deth Barranc de Corilha e ena Ribèra der Unhòla, atau coma a assegurat eth conselhèr Francés Bruna.

Eth sindic a auançat qu’aguesta setmana presentarà en Parlament era iniciativa entà segregar Naut Aran dera Resèrva Nacionau de Caça Alt Pallars – Aran entà convertir eth municipi en ua Zòna Controtlada de Caça, coma ena rèsta dera Val d’Aran, sens perjudici des actuaus proteccions mieiambientaus.

Atau madeish, eth Conselh projècte bastir un Parc de BTT en Beret en collaboracion damb Baquèira – Beret e er Ajuntament de Naut Aran entà dinamizar eth torisme pendent era sason d’ostiu.

(Comunicat deth Conselh Generau d’Aran, 25 de mai de 2010)

De lin e de lan

Abséncies

I a abséncies dificiles, lèu impossibles de païr. Son coma era musica carada que tot ac condicione, coma eth temps trencat de forma essenciau. Hè quauqui dies parlàuem ací sus era vertat intima d’un amor filiau, d’un amor maternau. Dilhèu non i a abséncia mès grana qu’era que subergés quan er hiu vitau entre ua mair e un hilh se trenque damb era mòrt d’aguest, perque non sonque partís eth, senon que partís ua part fonamentau d’era. Maria José Brito ac torne a explicar en sòn darrèr libre (Aromas de una ausencia, editoriau Milenio). Suspren era capacitat de Brito entà escríuer eth dò damb un lenguatge tan precís e depurat, sense besonh de quèir en sentimentalismes uets, tan comprensibles e naturaus, de viatges. Era escrivana, d’origina aranesa, s’escriu e, en escríuer-se, escriu eth sòn dò, eth sòn sentiment intim e essenciau dauant ua pèrta intima e essenciau. Brito, que demòstre un coneishement enciclopedic, aquerís ua naua dimension en aguesta darrèra òbra, mès pregona, mès pensada, tan interpellanta e tan essenciaument temporau. En efècte, era vida se desplegue coma un continu illimitat a on era preséncia se liure a ua sòrta de referéncies damb aqueth projècte en quau mos i trobam dejà. Mès quan se trenque non i a projècte que valgue e es “flaires dera abséncia” mos rebremben qu’eth temps ei ua queiguda, un trencament, un desarraïtzament d’aquerò qu’existís, qu’existie, e alavetz era pèrta non ei mès qu’era pròpria preséncia d’aquerò que s’a perdut. Existís en tot pèrder-se, en tot húger, e alavetz tostemp demore darrèr. D’ací nèish era impossibilitat radicau dera quau da compde Brito: non i a futur.

(Diari Segre, 22 de mai de 2010)

De lin e de lan

Nòsta lengua

Er aranés ei er occitan deth nòste pòble. Era lengua deth pòble damb era quau eth pòble sentís e s’arreconeish. Malurosament, non existís un occitan estàndard, mès òc qu’auem ua diversitat dialectau plan valurosa que cau saber respectar e arreconéisher. Ei chocant veir coma quauqui defensors dera lengua utilizen es madeishi arguments qu’es sectors reaccionaris hèren a valer hè mès de vint ans dauant era politica d’immersion lingüistica ena escòla, evidentament en aranés. « De qué mos servís er aranés dehòra dera Val d’Aran? », se didien aqueri, se diden ara entitats coma eth CAOC.

Per cèrt, semble que tanpòc ei possible eth consens politic en aguest ahèr. Semble que Convergéncia s’a alineat damb es postulats der « occitan estàndard » o, en paraules deth president der Institut d’Estudis Occitans, er « occitan ortopedic », en detriment der aranés, qu’ei era varianta sense era quau era Lei lingüistica non aurie cap de sentit. Insolit. Descoratjador, coma er escrit que vos adjunhi deth CAOC, que compartís es sues amassades en contra der aranés damb CDA e ERC d’Aran, atau coma se despren dera preséncia e aquiescéncia de representants destacadi d’andús partits en eres. Er escrit: tot un aumenatge ath paternalisme e eth desproposit.

LA LLEI DE L’OCCITÀ ES PERVERTEIX A L’OPINIÓ PÚBLICA CATALANA

Seria imaginable una llei del català de l’Alguer?

Una llei del castellà d’Andalusia?

Una llei de l’anglès de Gibraltar o de Malta?

Doncs ara ens volen fer empassar una llei de l’aranès, dissimulat amb el nom d’occità de l’Aran.

I a més volen que l’aranès sigui oficial a Catalunya, enlloc de l’estàndard occità central.

L’aranès és un subdialecte occità perifèric que només té ús local, però cap ús com a mitjà de comunicació amb Occitània.

Uns polítics sense escrúpols lingüístics volen pervertir la llei i incitar als catalans a aprendre l’aranès, que aquí ni a fora serveix per res (excepte a Aran).

Avui s’acaba el termini de les esmenes. El disbarat està servit. Aconseguir vots val més que la raó i la lingüística. No han fet cas als lingüistes. Neguen l’evidència i diuen que no hi ha estàndard occità que els fa nosa per fer estàndard l’aranès.

Doncs, almenys protestem.

Cordialment,
CAOC – Cercle d’Agermanament Occitano Català
www.caoc.cat 

De lin e de lan

Comunicat deth Conselh Generau d’Aran

ETH PARLAMENT CONSTITUÍS ERA PONÉNCIA QU’A D’ELABORAR ERA NAUA LEI D’ARAN

Era Comission d’Ahèrs Institucionaus deth Parlament de Catalonha a dat lum vèrda aué ara constitucion dera Ponéncia entara naua Lei d’Aran. Aguesta ponéncia, que se cree de forma consensuada, compde damb era representacion de toti es grops parlamentaris. D’aguesta forma, era Cramba catalana da compliment ar acòrd deth Plen deth Conselh Generau d’Aran entà reformar era lei de regim especiau per miei d’ua ponéncia conjunta, segontes era prepausa qu’en aguest sens formalizèc eth sindic d’Aran, Francés Boya, ena session plenària deth mes de hereuèr passat.

Es ponents son eth sindic e deputat Francés Boya (Socialistes – CpC) e es deputats Francesc Homs (CiU), Maria Àngels Cabasés (ERC), Rafael López (PP), Francesc Pané (ICV) e Albert Rivera (Grop Mixt). Eth sindic a expressat era sua satisfaccion per inici deth tràmit entà reformar era lei de 1990 “d’acòrd damb eth mandat estatutari”, mès a avertit que “eth procès serà mès long der abituau, perque es deputats auem decidit damb bon critèri qu’era lei s’elabòre damb un aute procediment, qu’a de besonh deth consens continu entre toti es grops”.

Francés Boya a declarat que “dempús de vint ans d’exercici der autogovèrn, eth règim especiau dera Val d’Aran ei pro consolidat dejà”, e a assegurat que “ara cau centrar-mos en seguir trabalhant entà arténher un mielhor finançament e es garanties sufisentes entà prestar damb eficàcia e proximitat es competéncies aquerides ath long des ans e es que se poguen aquerir en futur”.

De lin e de lan

Repàs setmanau

E era setmana ei lèu passada… e, totun, s’an succedit ahèrs plan importants entà Aran. De prumèr, ei fòrça destacable qu’eth Proòm dera Val d’Aran, era figura qu’eth Sindic de Grèuges adòpte en Aran d’acòrd damb eth convèni ath quau s’arribèc en 2009 damb eth Conselh Generau, age començat a estudiar era possibilitat qu’era lei de vegueries, atau coma ei plantejada en aguesti moments, non resòl com cau er encastre d’Aran coma « entitat territoriau laguens de Catalonha », segontes mane er Estatut. Pro que se n’a encuedat de denoncia’c eth sindic enes darrèri mesi.

Era actuacion deth Proòm, possada pera encomana deth Conselh entà susvelhar es drets d’Aran, era persisténcia deth madeish sindic Boya e era volentat explicita deth pòble aranés obliguen ath Parlament a reconsiderar er ahèr e, a despièch dera impossibilitat immediata d’aplicar era lei, dar compliment a çò qu’Aran se merite. Demoram auer bones notícies ad aguest respècte, coma de bones en seràn lèu respècte dera naua lei d’Aran, pr’amor qu’era negociacion damb era cramba catalana, especiaument damb es nòsti aliats en Parlament, non s’a arturat pas ací. E cau díder, en aunor ara vertat, que venguem de trobar plan bona predisposicion.

Bona predisposicion… coma era qu’an demostrat auer es trenta entitats, organismes, associacions, institucions e partits qu’an acordat e dat eth sòn visteplatz finau ath manifèst pera lengua pròpria d’Aran entà que lo prengue en consideracion eth Parlament ara ora d’abordar era lei der occitan, aranés en Aran, era prumèra lei d’aguestes caracteristiques que prebotge eth Govèrn dera Generalitat en trenta ans. Qu’ei merit de toti, sustot des qu’an hèt possible era perviuença dera lengua en carrèr, en casa, enes institucions, ena escòla. Domatge que Convergéncia non l’age volut signar, fin finau. Demorem qu’eth consens, ath marge des diferéncies, pogue èster pro ampli entà arténher ua lei plan vitau entath futur der aranés.

De lin e de lan

A arribat eth moment d’Aran

Peth sòn interès, reprodusisqui tot seguit un article d’opinion deth sindic Francés Boya, que publique aué eth diari Segre.

ARAN SURT DE L’OBLIT

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els  governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat a dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no s’ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit…