De lin e de lan

Comunicat deth Conselh Generau d’Aran

ETH PARLAMENT CONSTITUÍS ERA PONÉNCIA QU’A D’ELABORAR ERA NAUA LEI D’ARAN

Era Comission d’Ahèrs Institucionaus deth Parlament de Catalonha a dat lum vèrda aué ara constitucion dera Ponéncia entara naua Lei d’Aran. Aguesta ponéncia, que se cree de forma consensuada, compde damb era representacion de toti es grops parlamentaris. D’aguesta forma, era Cramba catalana da compliment ar acòrd deth Plen deth Conselh Generau d’Aran entà reformar era lei de regim especiau per miei d’ua ponéncia conjunta, segontes era prepausa qu’en aguest sens formalizèc eth sindic d’Aran, Francés Boya, ena session plenària deth mes de hereuèr passat.

Es ponents son eth sindic e deputat Francés Boya (Socialistes – CpC) e es deputats Francesc Homs (CiU), Maria Àngels Cabasés (ERC), Rafael López (PP), Francesc Pané (ICV) e Albert Rivera (Grop Mixt). Eth sindic a expressat era sua satisfaccion per inici deth tràmit entà reformar era lei de 1990 “d’acòrd damb eth mandat estatutari”, mès a avertit que “eth procès serà mès long der abituau, perque es deputats auem decidit damb bon critèri qu’era lei s’elabòre damb un aute procediment, qu’a de besonh deth consens continu entre toti es grops”.

Francés Boya a declarat que “dempús de vint ans d’exercici der autogovèrn, eth règim especiau dera Val d’Aran ei pro consolidat dejà”, e a assegurat que “ara cau centrar-mos en seguir trabalhant entà arténher un mielhor finançament e es garanties sufisentes entà prestar damb eficàcia e proximitat es competéncies aquerides ath long des ans e es que se poguen aquerir en futur”.

Advertisements
De lin e de lan

Repàs setmanau

E era setmana ei lèu passada… e, totun, s’an succedit ahèrs plan importants entà Aran. De prumèr, ei fòrça destacable qu’eth Proòm dera Val d’Aran, era figura qu’eth Sindic de Grèuges adòpte en Aran d’acòrd damb eth convèni ath quau s’arribèc en 2009 damb eth Conselh Generau, age començat a estudiar era possibilitat qu’era lei de vegueries, atau coma ei plantejada en aguesti moments, non resòl com cau er encastre d’Aran coma « entitat territoriau laguens de Catalonha », segontes mane er Estatut. Pro que se n’a encuedat de denoncia’c eth sindic enes darrèri mesi.

Era actuacion deth Proòm, possada pera encomana deth Conselh entà susvelhar es drets d’Aran, era persisténcia deth madeish sindic Boya e era volentat explicita deth pòble aranés obliguen ath Parlament a reconsiderar er ahèr e, a despièch dera impossibilitat immediata d’aplicar era lei, dar compliment a çò qu’Aran se merite. Demoram auer bones notícies ad aguest respècte, coma de bones en seràn lèu respècte dera naua lei d’Aran, pr’amor qu’era negociacion damb era cramba catalana, especiaument damb es nòsti aliats en Parlament, non s’a arturat pas ací. E cau díder, en aunor ara vertat, que venguem de trobar plan bona predisposicion.

Bona predisposicion… coma era qu’an demostrat auer es trenta entitats, organismes, associacions, institucions e partits qu’an acordat e dat eth sòn visteplatz finau ath manifèst pera lengua pròpria d’Aran entà que lo prengue en consideracion eth Parlament ara ora d’abordar era lei der occitan, aranés en Aran, era prumèra lei d’aguestes caracteristiques que prebotge eth Govèrn dera Generalitat en trenta ans. Qu’ei merit de toti, sustot des qu’an hèt possible era perviuença dera lengua en carrèr, en casa, enes institucions, ena escòla. Domatge que Convergéncia non l’age volut signar, fin finau. Demorem qu’eth consens, ath marge des diferéncies, pogue èster pro ampli entà arténher ua lei plan vitau entath futur der aranés.

De lin e de lan

A arribat eth moment d’Aran

Peth sòn interès, reprodusisqui tot seguit un article d’opinion deth sindic Francés Boya, que publique aué eth diari Segre.

ARAN SURT DE L’OBLIT

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els  governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat a dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no s’ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit…

De lin e de lan

En defensa des drets d’Aran: Eth Sindic demane empara ath Proòm.

ARAN PORTA AL SÍNDIC DE GREUGES LA SEUA INCLUSIÓ A LA VEGUERIA DEL PIRINEU

L’organisme que dirigeix Rafael Ribó estudia si vulnera el nou Estatut

La Sindicatura de Greuges ha obert una investigació d’ofici per determinar si la futura llei d’ordenació territorial de la Generalitat vulnera l’Estatut a l’incloure Aran a la vegueria del Pirineu. Així ho van confirmar ahir fonts de l’organisme, que van indicar que l’actuació del síndic respon a una petició del Conselh, que és contrari que la Val formi part d’aquesta nova demarcació.

La Sindicatura haurà de determinar si la inclusió d’Aran a la vegueria del Pirineu vulnera el reconeixement dels aspectes diferencials i la identitat de la Val recollits a l’Estatut. Així mateix, haurà de determinar si la Generalitat ha complert el precepte estatutari segons el qual ha de donar audiència al Conselh sobre aspectes de la llei que afectin la vall.

El síndic d’Aran, Francés Boya (UA), va recordar que, si bé les resolucions de la Sindicatura de Greuges no tenen caràcter vinculant, aquesta institució és una de les figures habilitades per reclamar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de vegueries. Les resolucions d’aquest ens sí que tenen un caràcter vinculant en el procés de legislació del Parlament referent a l’Estatut.

Precisament, els lletrats del Parlament consideren que el projecte de llei de vegueries impulsat pel Govern vulnera l’Estatut. Segons l’informe, el text estatutari preveu que els consells de vegueria actuïn com a delegació del Govern i ens de cooperació local, segons els autors de l’informe, cosa que no està prevista en la primera etapa d’implantació de les vegueries. En principi, el Govern preveu quatre demarcacions els límits de les quals coincidiran amb les actuals províncies, per després dividir-les en set vegueries.

(Diari Segre, 12 de maig de 2010)

De lin e de lan

Parli aranés

(Jo) “parli aranés”, proclamaue un lèma de pegasolet, bèth temps a, coma insígnia d’afirmacion lingüistica, lèu identitària. Parli aranés, pensi en aranés, gaudisqui e patisqui en aranés. Eth mèn univèrs s’articule e s’exprèsse en aranés. E ac pogui hèr, perque non sò solet. En un cornèr de món, quauqui poblants parlen disparion, e compartissen aquera “parla” damb ues autes, tanben oficiaus (planvoluda eterogeneïtat!), e, ath delà, fòrça d’eri son e vòlen èster diferents. Aranesi, aranesi en aranés, e aranesi en castelhan, en catalan, conscients deth valor universau dera lengua pròpria, qu’exprèsse ua realitat autant d’especifica, ath delà de compartida. Èm pògui, mès non èm pas soleti. Cornèr de món, mès comunitat de sentiment, de viatges d’interèssi comuns, legitims totun. Va mès enlà dera politica, dilhèu ei pura politica en sentit mès plen: punt de trobada, espaci comun, pluralitat ena unitat. Mès va mès enlà dera politica. M’interèsse mès aguest Aran coma val qu’acuelh, encamarde, restaque. E val pòt èster ièrla, pas isolada, ièrla de pensada, de relacions e emocions, damb rius de lengua (d’ua lengua, er occitan, ena sua varianta aranesa) que diboishen un quadre singular. Catalonha a un tresaur ací naut, s’apère Val d’Aran e era sua forma mès blossa ei er aranés, er occitan d’Aran. Es tresaurs se suenhen, se sauven, mès i a tresaurs vius que cau arreviscolar, hèr-les a córrer pes prats dera libertat, ei a díder, dera plea normalitat. Ua lei ei sonque ua lei, mès elaborada com cau, e aplicada com cau, pòt dar er oxigen que permet mantier ben ludenta era al.hama que mos exprèsse. Er aranés!

(Diari Segre, 8 de mai de 2010) 

De lin e de lan

Comunicat d’Unitat d’Aran

UA LAMENTA L’ACTITUD « UNILATERAL I POC CONSTRUCTIVA » DE CIU AMB LA LLEI D’ARAN

Boya convida els nacionalistes a sumar-se al consens sobre la Llei de l’aranès 

El secretari general d’Unitat d’Aran i síndic d’Aran, Francés Boya, ha lamentat avui l’actitud “unilateral i poc constructiva” de CiU amb la Llei d’Aran, i ha qualificat els últims posicionaments dels nacionalistes respecte de la reforma de la llei de règim especial de “tacticistes i avantatgistes”.

Francés Boya, que ha recordat que CiU “va bloquejar l’actual Llei d’Aran durant deu anys”, ha precisat que la Junta de Portaveus del Parlament ja va decidir que la Llei es tramitaria per Ponència conjunta, tal com havia reclamat el Ple del Conselh Generau d’Aran.

Per això, “no entenem que CiU demani pel seu compte el nomenament de la ponència, sense el previ acord de la resta de grups”. Boya ha anunciat que la Comissió d’Afers Institucionals nomenarà, en la pròxima reunió, els ponents que han d’elaborar la nova Llei d’Aran, d’acord amb el compromisos adquirits per tots els grups.

D’altra banda, el síndic Boya s’ha referit al “moment històric que viu l’Aran amb l’elaboració d’una Llei específica per a l’aranès, l’occità d’Aran”. Aquesta norma ha generat la promulgació d’un manifest en defensa de la llengua, que ha estat signat per les escoles araneses i la majoria d’entitats i institucions relacionades amb la normalització de l’aranès.

En aquest sentit, el secretari general d’UA ha demanat a Convergència “que s’afegeixi al consens cívic i social davant l’oportunitat que significa aquesta llei per a la supervicència de l’aranès”.

De lin e de lan

Dauant era Lei der aranés

Eth Govèrn dera Generalitat a prebotjat, per prumèr còp, ua Lei entar aranés, er occitan d’Aran. Ua decision qu’aunore ad aguest govèrn e que pòt significar ua fèrma garantia entath desplegament dera normalizacion der aranés, en un contèxte de dificultats entà qu’era nòsta lengua pogue subervíuer.

Aguesta lei non aurie sentit sense er esfòrç de ciutadans anonims, collectius coma Lengua Viua, institucions, periodistes deth país, e, en especiau, era escòla aranesa, que, a despièch des reticéncies iniciaus, a sabut hèr der aranés era lengua veïculara coma esturment de coesion sociau, fòrça viatges sense recorsi e, massa viatges, sonque damb eth volentarisme des sòns mèstres.

Tanplan qu’era lei non ac resolverà tot, mès arren poderà èster igual damb era sua empara juridica e, tanben ei de demorar, financèra. Era lei a d’èster ath servici des ciutadans e ciutadanes qu’en Aran hèn possible qu’er occitan, ena sua varianta aranesa, mantengue era sua al.hama ben ludenta e radianta. Un noble objectiu qu’ei desirable que sigue compartit per toti: entitats, institucions e partits politics.