Eth president Montilla, comprometut damb Aran

Vau era pena de soslinha’c, de persutar-i, se cau. Eth president José Montilla a dat pròves pro clares e contundentes deth sòn compromís damb Aran en èster present, per prumèr còp, ena Hèsta d’Aran e respectar era singularitat dera Val ena lei de vegueries. Vau era pena de rebremba’c, perque eth combat a estat pro long coma tà non hèr-ne dejà mencion, coma s’era solucion satisfasenta non age costat pro esfòrci. Pensi que, coma a afirmat eth conselhèr generau deth PRAG, José Antonio Bruna, era Val d’Aran a estat mès presenta que jamès enes mieis de comunicacion catalans e espanhòls e s’a dat conéisher coma jamès ac auie hèt abantes, en un moment plan transcendent tath futur der autogovèrn (nau finançament, lei de vegueries, lei d’Aran e lei der aranés). Era determinacion deth sindic Francés Boya, qu’a metut per dauant es interèssi de país, a estat clau en tot eth procès. Vau era pena de reconeishe-la’c. Pes motius nomentadi e pera sua importància istorica, vau era pena d’aufrir-vos un extracte deth discurs que prononcièc eth president dera Generalitat en acte institucionau dera Hèsta, eth passat dia 17 de junh.

“HEM TROBAT UNA SOLUCIÓ FAVORABLE PER A L’ENCAIX DE LA SINGULARITAT D’ARAN »

Molt bon dia a tothom.

Fa tres mesos, em penso que era per Sant Josep, vaig ser aquí a Vielha. Aquell dia celebràvem una jornada de portes obertes als Jutjats i també l’ampliació de la residència de gent gran. El 2007, quan feia tot just tres mesos que havia assumit la meva responsabilitat com a President, ja havia estat aquí, fent una visita institucional al Conselh Generau i veient alguns equipaments i actuacions impulsades pel nostre govern.

Tant en aquelles ocasions com, de manera molt especial, avui, que fa dinou anys d’una data tan assenyalada de la seva història contemporània, he volgut manifestar, en tot moment, el meu interès personal i institucional per Aran, per la seva gent, per les seves inquietuds i pels anhels i projectes de futur.

Aquest és un territori singular únic al nostre país. Ric en fites històriques i, alhora, carregat de raons i voluntat de ser i de projectar-se cap el devenir. Avui Aran és una realitat admirada com mai, pel tarannà i la determinació de la seva gent. Una àrea interessant pels seus atractius naturals, patrimonials i culturals, i que es guanya dia a dia el respecte en el terreny institucional.

L’Estatut de 2006 va establir les bases per a un reconeixement d’Aran, superior al que havia tingut fins aleshores, que havia estat el que permetia l’Estatut de 1979. Com en tants altres aspectes del nostre autogovern, aquests darrers 4 anys hem treballat per fer realitat el desplegament del que preveu l’Estatut de 2006, en relació amb la Val d’Aran. I el que preveu el nou Estatut és prou més ambiciós que el que contemplava l’anterior.

El nostre Govern ha demostrat voluntat de donar un impuls necessari al reconeixement de la singularitat d’Aran:
en temes clau com el finançament (a partir de l’acord signat el desembre de l’any 2007), 
avançant en la constitució de la ponència que ha d’elaborar la nova Llei de Règim Especial d’Aran,
o pel que fa a la llengua, amb l’aprovació de la Llei que aquí en diem de l’Aranès, i que ara és al Parlament. 
També, de manera especial, trobant una solució favorable i positiva per a l’encaix de la singularitat d’Aran a la Llei de Vegueries. Unes paraules recents del Síndic Francés Boya resumeixen molt bé el balanç que compartim, quan diu que: “la bondat de l’acord és que permet albirar un futur on les institucions araneses tindran possibilitats de seguir creixent en la construcció d’un marc propi per desenvolupar l’autogovern”.

Tot això, com dic, s’ha fet per respondre adequadament al desplegament de la nostra llei de lleis, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. […] Res del que ambiciona el nostre Estatut, per a Catalunya en el seu conjunt i per a l’Aran especialment, insisteixo: res ens ho pot negar cap sentència.

[…] Mentrestant, però, l’acció del nostre govern, tant aquí a Aran com al conjunt de Catalunya, seguirà abocada a lluitar contra els efectes de la crisi en els treballadors, les famílies i les empreses. […] Estiguin segurs que tindran la Generalitat al seu costat. Tant per als objectius de progrés i benestar del conjunt de Catalunya com per fer realitat els anhels i la singularitat d’aquesta terra i la seva gent.

Moltes gràcies a tothom i molt bona festa.

Futur d’esperança

Es aranesi auem estat acompanhadi, per prumèr viatge ena nòsta Hèsta, e damb balh tradicionau includit, peth president dera Generalitat. Un hèt plan destacable e autant de simbolic dempús deth debat territoriau intens qu’auem mantengut entà hèr a prevàler er estatut territoriau dera Val d’Aran, era votz dera quau a estat liderada de forma nauta e ben clara peth sòn sindic. Eth procès a estat long e dificil, mès ara fin a vençut era politica, ei a díer, er acòrd e era volentat d’entenuda. Vau era pena de soslinha’c en aguesti tempsi en qué, justament, era politica non passe per un des sòns mielhors moments. Deth problèma, a brotoat ua grana oportunitat. Non sonque era Val demore excludida de quinsevolh encastre que non sigue eth pròpri, senon que se daurís era possibilitat a qu’aquerisque ua naua naturalesa de singularitat territoriau, que l’apregondís e la consolide entàs pròplèu ans. Montilla e Boya an sagerat publicament eth pacte renauit entre andues comunitats. Eth president a rebrembat es paraules qu’eth sindic escriuec en un article e que son pro illustratives: “Er acòrd mos permet aubirar un futur a on es institucions araneses auràn, s’eth pòble aranés ac vò, possibilitats de seguir creishent entà desvolopar er autogovèrn”. Èm dauant era politica democratica en estat pur, perque, ara fin, ei eth pòble, er ensem de ciutadans que demoren en Aran, eth que decidís d’acòrd damb es leis. Arren a veir damb er exercici trampós deth “dret a decidir” era secession de Catalonha, que convergents e republicans proclamen coma panacèa. Arren a veir, perque, sonque damb eth pacte, eth nòste futur ei plen d’esperança.  

(Diari Segre, 19 de junh de 2010)

Era fòrça dera rason

Ara seguida trobaratz un interessant, solatjat e ben pensat article deth sindic d’Aran, Francés Boya, qu’aué li publiquen es diaris Segre e La Mañana.

VEGUERIES: SER I NO SER

Francés X. Boya Alós, síndic d’Aran i diputat del grup Socialistes – CpC al Parlament

En aquests últims anys, poques coses no han sacsejat tant una part de l’opinió pública, i també publicada, com la llei de vegueries. No cal dir que, especialment, a l’Aran. Les afeccions i desafeccions territorials són difícils de gestionar, legislativament parlant, i el soroll mediàtic ha evidenciat que els anhels d’una nova divisió territorial havien i han de superar no només els esculls propis d’un complex procés legislatiu i institucional, sinó que també han de resoldre com encaixar les peces del trencaclosques que, per la seva diguem-ne singularitat, no encaixen en un mapa homogeni.

El cas d’Aran ha estat, finalment, el més costós i el més laboriós de resoldre per diversos motius: uns de caràcter polític i altres de caràcter jurídic. Els primers s’han d’entendre des del principi que totes les administracions tendeixen a aplicar l’uniformisme com a norma. És a dir, per a elles el mapa ha de resultar homogeni i les normes també. Per tant, aquesta ha estat la primera dificultat a vèncer. També hem hagut d’afrontar la tasca per convèncer els que s’oposaven al reconeixement de la diferència o bé als que ho feien amb tants recels que finalment el resultat de la seva proposta era decebedor. Encara avui, en determinades declaracions de responsables polítics, s’intueix aquesta resistència que, francament, sorpren més venint dels que professen conviccions nacionalistes.

Les raons jurídiques han estat certament complicades, sobretot, per resoldre un fet indiscutible que és l’obligació de romandre adscrits als àmbits provincials, definits per la Constitució a l’article 141. Una qüestió que només es pot resoldre amb la modificació de la pròpia Carta Magna. Tanmateix, la llei deixa clares, implícitament, dos coses importants:

1. Que l’Aran té el dret a resoldre aquest fet i, per tant, a reivindicar-se, si és el cas, com un àmbit territorial similar a un territori foral o amb condicions d’adaptar el mandat constitucional tal i com succeeix amb els cabildos o consells insulars.

2. Que mentre això no passi, el Conselh Generau tindrà la competència que disposa la llei per a la província, és a dir, la cooperació supramunicipal. Per tant, si bé obliga al compliment del mandat constitucional en l’efecte pràctic, atorga al Conselh la possibilitat d’exercir aquesta potestat, atès que la resta de competències que tindrà el Conselh de Vegueria ja li són donades per l’article 10 de la pròpia llei.

En definitiva, la bondat de l’acord és que permet albirar un futur on les institucions araneses tindran, si el poble aranès ho vol, possibilitats de seguir creixent en la construcció d’un marc propi per desenvolupar l’autogovern. Tanmateix, cal dir que aquesta és una discussió per a iniciats i que, en general, el debat se circumscriu a plantejaments més directes i més intrínsicament vinculats al “ser o no ser”, a l’acceptació o negació del principi fort d’identitat d’un poble i la proximitat del seu govern, perquè per a nosaltres no es pot acceptar cap altra capitalitat que no sigui la pròpia, ni cap altra instància de govern que no sigui la que els ciutadans voten directament. Parlem d’allò que qualsevol poble aspira per a si: ser allò que vol ser i no allò que altri l’imposa.

Mès arguments

Tanben en Aran informacion poderatz trobar era opinion d’Unitat d’Aran, amassa damb es auti partits politics damb representacion institucionau, sus er ahèr des vegueries.

ARAN, FUERA DE LAS VEGUERÍAS
Amador Marqués, secretario de Comunicación de Unitat d’Aran 

El síndic Francés Boya ha conseguido que finalmente Aran quede fuera de las veguerías, según el acuerdo alcanzado por los grupos que dan apoyo al Gobierno catalán (PSC, ERC e ICV). Así, se excluye Aran de la veguería del Pirineo de forma clara y precisa, de acuerdo con el ordenamiento jurídico del Estado. La propuesta no da lugar a dudas: la veguería de Alt Pirineu i Aran pasa a denominarse “Alt Pirineu”, que está formada por los municipios de “Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà y la Cerdanya” (artículo 9).

Además de reforzar la relación “bilateral” entre el Conselh Generau y la Generalitat (artículo 10), se abre la posibilidad a que Aran adquiera el estatus de ente provincial. Mientras esto no sea así, el propio Conselh asumirá las competencias del Consejo de Veguería. No hay que ser un alumno aventajado de Derecho para saber que, efectivamente, tanto la constitución de las veguerías como la consideración de Aran como ente provincial dependen del acuerdo de las Cortes Generales. Así es nuestra arquitectura jurídica e institucional.

Lo más relevante es que el president Montilla ha cumplido con su palabra al consolidar la singularidad de Aran y su consideración de “entidad territorial singular”, como marca el Estatut. El Valle, con su Conselh, se convierte así en la única referencia territorial para sus ciudadanos. Es una pena, sin embargo, que la oposición de Convergencia, que ha mantenido un silencio clamoroso en todo este proceso, no haya sabido sumarse, una vez más, al consenso, y haya optado, incomprensiblemente, por votar en contra del dictamen que determina que Aran queda fuera de la organización “veguerial”, como reiteradamente ha reclamado de forma mayoritaria el pueblo aranés.

Francés Boya: "Este éxito nos pertenece a todos los araneses"

Reprodusisqui ara seguida era entrevista que li publique Aran Informacion ath sindic Francés Boya en referéncia a Aran e era redistribucion territoriau de Catalonha.

PREGUNTA. La decisión acordada por el tripartito era una antigua reivindicación aranesa. ¿Qué supone para Aran la decisión del tripartito de excluir Aran de la Ley de Veguerías?

RESPUESTA. Supone un avance, un punto de inflexión en nuestra relación con Cataluña y su Gobierno, porque después de una larga batalla, que ha durado años, hemos logrado no sólo excluir Aran de la organización de las veguerías, como siempre hemos reclamado, sino también asegurar que Aran  con su Conselh Generau sea el único referente territorial de los ciudadanos y las ciudadanas. Se abren nuevas perspectivas de futuro y de consolidación de nuestro autogobierno. El Gobierno que preside José Montilla nos ha escuchado y ha entendido nuestra reivindicación después de una larga y difícil negociación.

P. Como sindic, ¿qué siente? ¿Y cómo aranés?

R. Siento una enorme satisfacción, porque este éxito nos pertenece a todos los araneses, a todos los ciudadanos que viven y trabajan en Aran, que de forma transversal han defendido y defienden su pertenencia a este Valle, con su singularidad, su tradición de autogobierno y, especialmente, su voluntad de seguir proyectando en el futuro sus deseos colectivos desde la proximidad que representan sus instituciones. La gente está a favor de mantener este estatus singular dentro de Cataluña, y esto quiere decir no tener otra capitalidad que la nuestra y no tener otro gobierno de referencia que el que elijan los ciudadanos de forma directa.

P. El consenso impulsado desde el Conselh d’Aran de cara a la futura Ley d’Aran, ¿ha sido importante a la hora de trabajar para conseguir este acuerdo?

R. Ciertamente, es desde el consenso que el Conselh trabaja con los temas de país. Y la nueva ley de Aran es uno de estos temas. La elaboración de la propuesta de la ley se ha hecho con el acuerdo de los partidos con representación en el Conselh. Y a petición nuestra, el Parlament ha constituido una ponencia conjunta, entre todos los grupos políticos, para elaborar esta nueva ley a partir del documento consensuado en Aran. Espero que, en este proceso, los partidos sepan abandonar su tacticismo y su voluntad de ser protagonistas en beneficio de una ley que ha de permitir mejorar la financiación y dotarnos de los intrumentos necesarios para avanzar en la eficacia y la proximidad de la gestión de los asuntos públicos.

P. No obstante, como parlamentario por UA, partido vinculado al PSC, ha tenido que pasar momentos duros y adoptar posturas nada cómodas antes de hacer conciliar dos posturas que en algunos momentos parecían antagónicas.

R. He tenido claro desde el prinicipio que Aran es lo primero, por encima de intereses partidistas. Y bajo ese principio he actuado, hasta el punto que no hemos tenido reparos en cuestionar nuestra relación con el PSC, si no se respetaban los derechos de Aran. También me abstuve en la toma en consideración de la ley de veguerías, contraviniendo el sentido del voto del grupo al que pertenezco. Pero también es verdad que mi presencia en el Parlament y nuestra influencia en el PSC, así como la voluntad de entendimiento de ambos partidos, ha permitido finalmente que Aran vea respetada su singularidad de forma clara. En este sentido, quiero reconocer el compromiso del president Montilla con Aran, que en su visita del pasado marzo, abogó por el acuerdo con el Conselh y por desplegar el Estatut respetando la singularidad de Aran. Un compromiso que ha cumplido.

P. ¿Podemos decir que este es un momento histórico para Aran?

R. Puede parecer un tópico, pero yo creo que sí, porque lo que hubiera podido significar una quiebra, una ruptura, ha constituido un avance en la consolidación de nuestro autogobierno y la especificidad política y territorial de Aran en el conjunto de Cataluña. Y esto es verdad que es histórico, porque en contra de lo que pasó en 1834, cuando pasamos a formar parte de la provincia, o en contra de lo que pasó en 1987, cuando la Generalitat de entonces convirtió Aran en una comarca más de Cataluña, ahora, en 2010, somos una entidad territorial singular dentro de Cataluña, que, de forma pactada, queda al margen de las veguerías, es decir, de la propia organización territorial catalana.

P. Y ahora, ¿qué depara el futuro a Aran? ¿Cuáles son los nuevos retos?

R. Pues tenemos que seguir con todo nuestro empeño en superar estos momentos de dificultades para muchas familias y seguir con nuestra ruta de modernización y transformación del país iniciada hace tres años. De hecho, uno y otro objectivo van relacionados, porque tenemos que lograr una economía más productiva y competitiva, que genere puestos de trabajo en sectores hasta ahora inexplorados, como el de la innovación. Por eso en breve se iniciarán las obras para construir un Centro de Innovación Tecnológica en Casau, que permitirá dar apoyo a los jóvenes y nuevos emprendedores y asegurarles también una formación en estudios superiores, sin tener que desplazarse a Barcelona, por ejemplo. Tenemos necesidades urgentes como mejorar nuestras comunicaciones, porque sufrimos un déficit histórico en este sentido. Ahora hemos empezado con las obras de mejora de accesos a pueblos, pronto se iniciarán los trabajos en la carretera C – 28 entre Salardú y Baqueira, y espero que más pronto que tarde suceda lo mismo en la N – 230, entre el túnel y Vielha. Vamos a seguir trabajando para garantizar la solidez de nuestro turismo, haciendo de Aran un referente, una destinación de calidad, que vende de forma concertada sus productos y da a conocerlos en los mercados cercanos pero también en el ámbito internacional. Y por supuesto tenemos que garantizar que nadie se quede atrás del progreso, que todos tenemos las mismas oportunidades y que se mantiene la protección para los más vulnerables, como nuestros ancianos, para los que hemos construido una nueva residencia con instalaciones más cómodas y dignas. Queda mucho por hacer, pero tenemos toda la ilusión y las ganas para seguir trabajando y reclamando aquello que nos parece justo y que el pueblo aranés necesita y merece.

Aran e eth Pirenèu

Ara fin, era Val d’Aran demore excludida dera organizacion des vegueries, segontes er acòrd ath quau an arribat es grops dera quèrra catalana, ei a díder, ICV, ERC e PSC, damb qui Unitat d’Aran manten aliança politica (e pensi que damb plan bon critèri e mielhors resultats). Aran ei un país deth Pirenèu e damb eth Pirenèu i vò apregondir era sua relacion. Mès sonque a compdar deth sòn reconeishement coma país damb autogovèrn e volentat de projectar-se en futur ena proximitat des sues institucions pòt justament concertar es sòns desirs, es sòns besonhs e interèssi damb era rèsta de pòbles que formen aguest “Naut Pirenèu” nòste, tan alongat e tan mancat de connexions transversaus e, de viatges e dilhèu per açò darrèr, d’ua consciéncia d’identitat compartida. Èm òmes, hemnes, de montanha, de frontèra, mès tranquils qu’es que demoren aquiu baish, en tot víuer damb aquera vitesa… Èm mès pògui, tanplan, amassadi en diuèrsi corròps –“assentaments”, segontes se ditz–, que s’an conformat ath long deth temps per un determinisme geografic, agaçant e tot en bèth moment. Pòt semblar era descripcion d’ua auta epòca, mès encara èm a dues ores de Lleida, a autant dera Seu, non cau díder alavetz de Barcelona, e pas a pas mos calerà apropar as grani centres, mès non mos calerà pèrder era anima que s’amague entre es montanhes. Eth Pirenèu ei diuèrs, encara mès Catalonha, qu’a hèt un gran gèst que, mesi entà darrèr, semblaue impossible. S’a vist en miralh e a s’a vist mès plurau e, per aquerò madeish, mès esplendida, coma eth Pirenèu a on èm, coma era Val qu’auem volut hèr mès nòsta e qu’aué ei mès de toti.

(Diari Segre, 5 de junh de 2010)