Es compromisi per Aran deth President Montilla

ETH PSC SE COMPROMET A ACTUALIZAR ERA LEI D’ARAN E DESPLEGAR ERA LEI DER ARANÉS

(Comunicat d’UA)

Eth PSC se compromet a actualizar era Lei de regim especific dera Val d’Aran e a desplegar era Lei der occitan, aranés en Aran, ena pròplèu legislatura, segontes recuelh eth Programa Electorau entàs pròplèu eleccions autonomiques. Eth candidat per Unitat d’Aran e numero 7 dera lista deth PSC per Lleida, Amador Marqués, a destacat “era apòsta clara e fèrma des socialistes catalans per mielhorar er autogovèrn aranés e garantir eth desvolopament deth marc juridic dera nòsta lengua pròpria”. “Eth PSC hè sues es propòstes d’Unitat d’Aran, d’acòrd damb es aspiracions deth pòble aranés e eth sòn estatus singular laguens de Catalonha”, segontes Marqués.

Eth candidat d’UA a assegurat que “era fòrça des hèts avalen es compromisi deth PSC respècte dera Val d’Aran”. “Eth President Montilla ei eth President que mès a hèt per Aran en ua legislatura, en tot promòir era Lei der aranés, en tot arrefortir era singularitat dera Val ena lei territoriau e en tot iniciar eth tràmit entà mielhorar e actualizar era Lei d’Aran”, segontes a explicat.

Es Propòstes deth PSC entà Aran (extrètes deth Programa Electorau)

3. EL FUTUR DE CATALUNYA: UN PROJECTE DE SOCIETAT I DE PAÍS

3.1. L’ESTATUT I L’AMBICIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

3.1.1 DESPLEGAR TOT EL POTENCIAL D’AUTOGOVERN DE L’ESTATUT REFERENDAT PER LA CIUTADANIA.

Desplegarem íntegrament l’Estatut, des del Govern i del Parlament de Catalunya, tant en matèria de drets, d’institucions, inclosa l’actualització del règim especial de la Vall d’Aran, com en exercici de les noves competències, fent progressar el país.

4.4.2 TREBALLAR PER LA IGUALTAT DE CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS

Garantirem el desplegament i les possibilitats de la Llei de l´occità, aranès a Aran, recentment aprovada pel Parlament i impulsada pel Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d´Aran.

Link: http://www.presidentmontilla.cat/files/programaelectoral-psc-2010-1.pdf 

Advertisements

En Ruda que se n’arrissen plan!

COMUNICAT D’UNITAT D’ARAN

Er alcalde de Vielha – Mijaran entre 2003 e 2007 e pòrtavotz municipau d’UA, Joan Riu, s’a mostrat aué “damb era consciéncia tranquilla” e “disposat a collaborar damb era justícia entà esclarir quinsevolh dubte” sus era actuacion deth consistòri ena tramitacion des licéncies urbanistiques entà òbres enes antigues bòrdes pendent eth sòn mandat.

Joan Riu, que compareishec dauant era Guàrdia Civil de forma volentària, a assegurat qu’es autorizacions se dèren “de forma corrècta e legau”, e s’a mostrat fòrça susprenut pera “desproporcion qu’existís entre eth tractament judiciau d’aguest ahèr en comparacion damb d’auti ahèrs fosqui que s’an succedit ena Val d’Aran, a on era politica, eth negòci e er intercambi de favors s’an barrejat de forma impudica”. “Ací non trobaràn ne politica ne negòci ne intercambi de favors”, segontes a avertit.

Esperança

Ua visita ar Institut d’Aran, en aguest inici de cors, m’a rebrembat es tempsi non guaire luenhans dera lhocaria adolescenta, fòrça matisada en bèth cas, e era illusion per un futur bric clar. Mès tot ei tostemp per hèr. En aspècte mès terrenau, era reforma qu’a patit eth centre a mielhorat substanciaument es installacions que nosati, adolescents irredempts, ja auessem volut en sòn temps. Ja alavetz se trobaue eth nòste institut en un estat fòrça deplorable. Ara le tròbi lèu irreconeishible, gràcies as dius dera fortuna! Mès en vertat non an estat pas es dius dera fortuna es qu’an possat era transformacion des nòsti equipaments educatius e publics en generau. Ei just arreconéisher, coma èrem dejà damb era Lei der aranés, qu’eth tan denostat Govèrn d’Entesa (denostat per tèrra, mar e aire) a invertit en país coma jamès s’auie hèt abantes, pendent es mès de vint ans somnifèrs de dreta acomodada. Se ua causa auem aprenut d’aqueres lectures bibliques que de viatges referenciam damb tota bona fe, e jamès mielhor dit, ei que, a despièch de tot tipe de malur e adversitat, i a ua esperança que jamès non morís, coma en cèrta forma a avertit eth president Montilla, en un recent discurs que ben poderie nomentar-se “dera esperança”: era esperança per un país mès just, mès fòrt, mès de toti e non pas d’uns pògui, que ja se i ven en podèr damb ua actitud invariablament prepotenta. Era esperança da ua constància infrangibla entà apropar-se as auti, enes sòns problèmes e illusions, entà èster toti mès “madurs”, “tostemp a punt entà tota òbra bona” (òc, paraules bibliques). Qui s’atrevís a esvitar tota consideracion de cap tàs persones, quan aguestes encara non an dit era darrèra paraula?

(Diari Segre, 23 d’octobre de 2010)

Era ora dera esperança

Començam era setmana damb coratge dempús d’auer presentat era candidatura deth PSC per Lleida, que manten era apòsta per Aran damb era peada pregona qu’a deishat eth sindic Francés Boya en Parlament, e dempús d’auer aprovat, aguesta dimenjada, eth Programa Electorau entàs pròplèu ans e, diria tanben, generacions: damb eth coratge qu’eth President Montilla mos encomanèc ager, per miei deth que ben poderie aperar-se eth discurs dera esperança: cargat de rasons, d’arguments e propòstes entara Catalonha e er Aran deth futur, coma un contracte peth futur entà que toti es joeni e joenes poguen trabalhar o estudiar.

Ei vertat qu’aguesti moments que viuem son plan dificils (« ora grèu e exigent »), sustot entàs persones qu’an perdut eth sòn trabalh, mès ¿qui a dit que governar ère facil? Totun, sò convençut qu’arrés mès, a part des progressistes, poderà garantir er hilat de proteccion sociau entàs mès vulnerables dera societat. Era òbra de govèrn d’aguesti sèt ans atau ac avale. CiU ja parle de privatizacions de servicis publics e met en dubte infraestructures tan estrategiques entar equilibri territoriau coma er aeropòrt d’Alguaire. Vòlen gésser dera crisi economica en tot provocar ua crisi sociau.

Mès existís ua auta dicotomia insauvabla. Eth President Montilla represente era unica opcion que defen de forma clara er Estatut d’Autonomia, que garantís er autogovèrn aranés. Artur Mas non descarte era independéncia catalana e, as pòrtes des eleccions e entà non pèrder vòts, propòse ara un « concèrt » economic, que generarie mès tapatge e discòrdia entre es pòbles d’Espanha. Ath delà, e sustot, era Val d’Aran veirie diluïda era sua singularitat en ua Catalonha independenta dera man des que la convertiren en ua comarca mès. Aguest non ei eth camin que mès mos conven as aranesi, que compartim identitats diuèrses.

Ei era ora dera esperança entà superar es dificultats damb eth coratge de besonh entà qu’arrés demore dehòra deth progrès e entà qu’Aran seguisque eth camin encetat per Montilla entà desplegar era lei der aranés e actualizar e mielhorar eth règim especiau. En aute costat, sonque vedem bromères e aventures incèrtes.

Ara òc! Ua lei entar aranés

Reprodusisqui ara seguida er article d’opinion qu’aué li publique eth diari Segre ath sindic d’Aran e deputat ponent dera lei der aranés per part deth grop Socialistes – CpC, Francés Boya.

ARA ÒC! UA LEI ENTAR ARANÉS

Francés X. Boya Alós, sindic d’Aran

Ara òc! Ara fin, eth Parlament de Catalonha a aprovat era lei der aranés, era lei que desplegue era oficialitat der “occitan, aranés en Aran” en ensem de Catalonha. Aguesta lei ère d’un besonh imperiós tà Aran e tà tota Occitània, per’mor dera grèu situacion en qué se tròbe era nòsta lengua. Ua lengua vielha, digna e damb era quau, pendent sègles, era poesia e eth saber enlumenèren bona part d’Euròpa.

Eth Parlament a mostrat ara Euròpa mès intoleranta que, justament, eth món sonque se pòt bastir d’ençà deth respècte ara diversitat e era generositat des fòrts damb es fèbles. Tanben cau reconéisher especiaument era apòsta e era volentat fèrma deth Govèrn dera Generalitat tà aprovar e reconéisher era lengua d’un pòble que la vò seguir aportant ara umanitat coma eth sòn mielhor tresaur. E volh tornar a arregraïr a toti es que trabalhen pera lengua era sua discrecion e tenacitat.

Ei vertat qu’era discussion sus eth títol dera lei non a estat pas un ahèr menor. Tot çò de contrari, aguest a estat un ahèr qu’a monopolizat es debats enes compareishences dera ponéncia. Mès pensi que, de forma rasoada, era lei respon as demanes des que volien sonque ua lei der occitan e era des qu’auem defenut era lei der aranés, d’acòrd damb eth manifèst qu’ua trentia d’entitats, associacions, institucions, escòles e toti es partits politics, a excepcion de CiU, signèrem en favor dera lengua.

Me cau plànher d’auer demorat 30 ans de democràcia tà qu’aguesta Lei arribe e arribe en un moment en qu’era situacion dera nòsta lengua ei d’ua grana precarietat, donques ei miaçada per factors diuèrsi, mès sustot pr’amor que se tròbe en un espaci sociau fòrça redusit. Ei mès, aguesta lei, en bon sens, aurie auut d’arribar parelha dera prumèra Lei de politica lingüistica aprovada en 1983. Mès non a estat atau, e ei ara, en an 2010, que venguem d’aprovar-la.

Aguesta norma complís tres objectius principaus: eth prumèr, adequar eth marc juridic ath nau Estatut aprovat en an 2006. Eth dusau ei complir damb es compromisi dera Carta europèa des lengues minoritàries. En tresau lòc, dar coeréncia ath regim juridic der aranés aué dispèrs en diuèrses normatives.

Era Lei definís eth concèpte de lengua pròpria e es lengües oficiaus en Aran. Definís es drets lingüistics e remèrque eth compromís damb era unitat dera lengua occitana. Tanben definís er aranés com lengua veïculara en ensenhament e es obligacions dera Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus e des auti mieis de radiodifusion. Era Lei concrète es accions tath foment e difusion e es mesures qu’an de garantir era sua perviuença. Ua sintèsi que mòstre era concrecion dera lei com un marc juridic ben estructurat tà arténher es objectius plantejadi. Objectius entre es quaus cau soslinhar eth que tanh ath significat fòrt dera lengua tà un pòble: un significat junhut ara sua esséncia, ara sua identitat, ath sòn sentit de país.

Ara ben, non cau obviar que cap lengua non a cap possibilitat de supervíuer sense un podèr politic que la defene. Ei per’mor d’aguesta conviccion que cau reclamar eth dret deth Conselh Generau d’Aran a gestionar aqueri ahèrs que son vinculadi ara lengua e, en conseqüéncia, a reclamar generositat as institucions catalanes ara ora d’interpretar es precèptes dera Lei.

E cau compréner qu’aguesta lei, en tot èster der occitan, ei ua lei adreçada, en esséncia, a protegir e fomentar er aranés. Non calerie repetir er argument reiterat qu’er aranés ei era varianta pròpria der occitan en Aran e, per extension, en Catalonha. Mès enlà des plantejaments “estandarizants”, impère eth besonh de sauvar eth binòmi irrepetible d’un pòble e era sua lengua. Per aguest motiu, è defenut tostemp qu’aguest ahèr non ei unicament scientific. Ei un ahèr vitau ath torn d’ua realitat culturau e politica que conviu damb Catalonha e que se ditz Aran.

Cau tanben eth compromís des instituciuons catalanes tà ajudar a Aran e a Occitània a superar er estigma istoric qu’a portat er occitan ath cant dera sua aniquilacion. E aquerò vò dider compromís e recorsi tà arténher un grad de normalitat qu’aué mos manque. Aran trabalhe contracorrent tà pr’amor qu’era expression genuïna dera sua identitat non se pèrde en desbrembe. Mos cau conviccion e capacitat tà transméter a toti es que viuen e trebalhen en nòste país qu’eth mielhor patriotisme ath servici d’Aran ei respectar e normalizar era sua lengua.

Ua lei de toti

Ei evident qu’en aguesti ans de govèrns de progrès tant ena Generalitat coma en Conselh Generau d’Aran s’a trabalhat a favor deth país coma jamès s’auie hèt enes ans precedents. Sonque cau hèr ua guardada ath nòste entorn entà comprova’c: mès ajudes entàs municipis tà mielhorar es sòns espacis publics, naues escòles e nau Institut, naua residéncia, reforma des infraestructures e equipaments. En fin, ja auram ocasion de detalhar totes es accions desvolopades en aguesti darrèri ans.

Mès eth projècte sociau non s’enten sense eth projècte nacionau, coma an dit de forma reiterada es socialistes catalans, qu’afronten es pròplèu eleccions en contèxte d’ua crisi pregona e damb era hantauma dera abstencion, qu’afavorís claramanet ara dreta, segontes es enquèstes. Mès enlà dera conjuntura politica, eth projècte nacionau aranés s’a arrefortit damb ua lei de vegueries qu’excludís Aran dera vegueria deth Pirenèu e daurís era pòrta a reconéisher era Val coma ua unitat provinciau.

En tot èster, aguest des vegueries, « un èxit qu’aperten a toti es aranesi », coma encertadament a assegurat eth sindic Francés Boya, queirie en un error flagrant qui volgue usar partidistament era lei der aranés, qu’eth Govèrn dera Generalitat en collaboracion damb eth Conselh Generau d’Aran a prebotjat per prumèr còp dempús d’ans e ans de demora. Era lei der aranés a estat aprovada gràcies a ua ampla majoria en Parlament. En tot èster açò important, cau soslinhar qu’era lei ei de toti, tanben des que ath finau non l’aprovèren, perque de toti ei aguest patrimòni viu e damb futur qu’ei er aranés.

Hèr o des.hèir?

Mentre es govèrns progressistes « hèn » país, ei a díder, lo modernizen e lo placen tath futur damb mielhors condicions; uns auti se dediquen a sajar de des.hèir-lo, segontes se pòt despréner des lamentables declaracions de Felip Puig, qu’a cargat contra er aeropòrt d’Alguaire, ua infraestructura estrategica tà tota era demarcacion. Damb opinions coma es expressades per exconselhèr convergent, s’entenen plan ben es paraules deth President Montilla en avertir que Convergéncia represente eth passat… Aciu auetz er interessant editoriau d’aué deth diari Segre:

L’EXCONSELLER I L’AEROPORT

D’un temps ençà, sembla haver-se posat de moda en determinats àmbits barcelonins criticar l’aeroport d’Alguaire com a infraestructura que no té justificació i poca viabilitat i fins ara, des de Lleida, hem portat la polèmica amb resignació, pensant que era la ignorància, la malícia, el desconeixement, l’afany crític i sobretot la distància des de Barcelona a Lleida la que provocava aquests atacs quan l’aeroport encara no ha complert el primer aniversari i està superant amb escreix les expectatives previstes en el seu pla de negocis.

Però el que ja és més preocupant és que sigui el número dos de Convergència Democràtica de Catalunya, Felip Puig, qui carregui contra l’aeroport d’Alguaire, dient que no té prou activitat i arribant a posar-ne en dubte la viabilitat. Sorprèn que sigui Puig qui faci aquestes valoracions perquè ell va ser conseller de Política Territorial a començaments d’aquest segle i va defensar que Lleida tingués un aeroport, però va ser incapaç de solucionar els problemes mediambientals que van sorgir a Alfés i que van obligar el tripartit a buscar una ubicació alternativa.

A veure si aclareix Felip Puig com pot ser que el 2002 fos necessari construir un aeroport a Alfés i fins i tot que anunciés com a conseller que havia superat tots els informes preceptius per convertir-lo en aeroport regional i que el 2010 sigui un error haver-lo construït i posat en funcionament a Alguaire. Si es pot deduir de l’hemeroteca que el problema de Puig no és que les comarques de Lleida tinguin aeroport, caldrà pensar que el que el preocupa és la rendibilitat de la instal·lació, però resulta que en tot just vuit mesos, ens atansem als 50.000 passatgers, molt per sobre de les previsions, amb una resposta il·lusionadora de les comarques de Lleida i amb unes expectatives positives de cara a la temporada d’esquí.

Coneix Puig cap aeroport que sigui rendible el primer any de funcionament? Val la pena recordar que només 9 dels 48 aeroports que funcionen a Espanya tenen beneficis econòmics, i entre aquests no hi figuren ni Madrid, ni Barcelona. Exigiran a Alguaire el que no reclamen a aeroports amb lustres de funcionament? No valora Puig la rendibilitat social o l’equilibri territorial? Farien bé Artur Mas i el seu partit a aclarir si comparteixen la postura de Puig o si ens trobem davant d’una sortida de to de l’exconseller.