Era involucion sociau

Aguesta austeritat que se practique ena educacion o ena sanitat semble que tanpòc mos acabe de portar entà cap de lòc: ne se redusís significativament eth deficit imposat pera Union Europèa, ne tanpòc, çò qu’ei piri, se creen lòcs de trabalh, mès lèu tot çò de contrari. Fòrça economistes comencen a lheuar ua timida votz entà denonciar era fallàcia deth pensament unic liberau, pr’amor qu’aguesta austeritat, o sigue, eth retalh lineau, indiscriminat e estienut en toti es encastres, ei lèu lèu ua barbaritat, perque impedís gésser deth trauc a on èm caladi. En aguesta naua practica politica, auem convertit era austeritat en sinonim de “retalh” sauvatge o, en aranés mès nòste (òc, aranés!, atau coneishem eth nòste occitan), d’omnipresenta “abracada”. Luenh de profitar eth moment entà deféner ua educacion civica per ua societat reaument austèra, basada enes valors der esfòrç, era ajuda mutuau e er avertiment contra tot tipe d’abundància materiau, semble implantar-se era politica dera regression sociau, causa ben dispariona, en tot profitar eth contèxte d’ingrèssi redusidi. Alavetz, ¿non serie convenient priorizar es politiques e sajar d’incrementar es ingrèssi de forma equitativa? Ara fin, pèrden es madeishi, e ara mos anoncien que vòlen barrar era residéncia de temps de léser de Les, sense aufrir, en un prumèr moment, cap tipe d’alternativa entà promòir era activitat economica e laborau en Baish Aran. Prometeren mès lòcs de trabalh, e ara non son capables de mantier es que dejà existissen. Era austeritat ei coma era etica, fòrça polida d’anonciar, mès pòc practicada per cadun entà un madeish. I a eth risc d’actuar com es mèstres dera Lei deth diu Mercat, que “diden e non hèn”: “preparen cargues pesantes e insoportables e les meten ena esquia des auti, e non vòlen ne botjar-les damb eth dit”.

(Diari Segre, 5 de noveme de 2011)

Advertisements