Aran 2013

Es auguri des italians entàs boni desirs qu’entenem en aguesti dies de Nadau e Cap d’An, en lengües coneishudes e propères, an arraïtz enes auguris des auantpassats dera antiguitat classica quan aqueri èren presagis extrèti deth vòl e eth cant des audèths e de d’auti signes. Fòrça son es exemples, mès se gaham era Odissèa, a on comence tot, trobaram a Teoclimen, “figura divina”, que “profetize damb tota franquesa” e “arren non amague”. En cant XVII, en dia cabdau en qué Ulisses entre en sòn palai dempús de vint ans d’abséncia, revèle a Penelòpe: “Sabi qu’Ulisses ja se tròbe ena sua tèrra patèrna […]. “Ère aqueth eth sens der audèth que vedí”. Mès tà dauant, era hemna assegure que s’eth tornèsse “castigarie lèu, damb er hilh, er abús d’aguesti òmes” (es sòns cortejaires). En díder açò, esternude fòrt Telemac, “e era casa retronic de forma terribla”. Penelòpe arric. Enténer un esternut en moment d’expressar un desir ère signe favorable entath sòn compliment. Ei vertat qu’es senhaus que vedem ara non permeten liéger es boni auguris que voleríem entà 2013. Er Ulisses dera bonança non acabe d’arribar, e ena nòsta tèrra, auem vist en pòc de temps anoncis que tanpòc conviden ar optimisme, com es mesures d’ERO e barrament temporau de Paradors, pèça clau deth desvolopament toristic, o era aprupta decision contra era residéncia de Les, sense aufrir ua alternativa viabla. Per contra, auram en 2013 ua tripla efemeride dera quau haram rebrembança: es 800 ans dera batalha de Murèth, es 700 d’Era Querimònia e es 500 ans deth Tractat deth Plan d’Arrem. Ja qu’eth present ei com ei, serie desirable, aumens, qu’aguesta commemoracion non demorèsse en passat e convidèsse a predar-se per un futur de progrès equitatiu e cooperacion entre es pòbles. Auguri!

(DIARI SEGRE, 29 de deseme de 2012)

Èm escòla

Cada epòca se plantege tot soent eth sòn prètzhèt de renovacion, dempús d’arribar a moments critics de decadéncia. Ara semble que mos i trobam, en aguest punt de non retorn. Eth cambi pòt èster a piri, e malurosament non en manquen, d’exemples fòrça viatges tragics. Mès era renovacion que cau ven d’un impuls de cap tara plenitud d’ua viuença collectiva bona, a on era fòrça imperativa morau se botge per ua accion liberadora (Edmund Husserl). Mès non i aurà renovacion culturau sense (bona) educacion. Mès enlà des frivolitats e era irresponsabilitat d’un ministre, era escòla se tròbe tanben dauant d’aguest nau e vielh rèpte. Non sò mèstre ne pair, sonque formi part dera prumèra generacion que comencèc a estudiar damb eth modèl dera ESO, mès era educacion se transcendís e permet reconéisher-mos damb eth eth crit de toti “èm escòla”. Ua escòla publica e fòrta, integradora e de qualitat, damb immersion lingüistica e plurilingüisme. Non a neishut entà formar patriòtes catalans, aranesi o espanhòls, senon entà educar a ciutadans liures e iguals, damb critèri e coneishement. Esvitem qu’er ensenhament sigue “patrimòni de classe”, com constataue eth politic Fermando de los Ríos, òme renovador e parent londan deth fondador dera auançada Institución Libre de Enseñanza, e trabalhem tà qu’era persona, era persona “plea e possibla”, era mielhor persona que pogam èster, sigue eth punt de partida e eth punt d’arribada entara educacion, eth mandat prumèr dera quau ei “refinar era sensibilitat e predispausar atau er esperit favorable ara comprenença e era simpatia, perque sensibilizar ei crear interès, agranir er encastre dera curiositat, estimar era interpretacion e non arturar-mos en un plan primari e immediat”.

(DIARI SEGRE, 15 de deseme de 2012)

Temps d’advent (i justícia)

Ahir va ser Diumenge II d’Advent, temps propici per, malgrat l’adversitat, « treure’s el vestit de dol i d’aflicció », com diu Baruc, i « aplanar el camí » per a una nova època de confiança i compromís, com repeteix Lluc, recordant Isaïes. I de fer-ho, tot plegat, « carregats d’aquells fruits de justícia », en paraules de sant Pau als cristians de Filips.

La justícia és el mandat inexcusable per al poble d’Israel que recorre la història de la seva Aliança. La lectura de Baruc acaba convidant a l’esperança perquè « Déu guiarà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria », amb la seva « justícia » i « misericòrdia », en l’escaient traducció castellana. Llavors sí, « el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu ».

Nau país

Es prumères nhèus qu’an queigut ena Val pinten eth paisatge d’un país damb mès coratge tà afrontar era sason que comence, maugrat es adversitats actuaus en larèrs e empreses, dessús d’amics e coneishuts. Era nhèu que, en aquera societat agrària d’alavetz, possaue ar embarradon dempús des trabalhs der ostiu, ara, en parçan toristic, deven doça pluja de coton, pluja que suavize era tèrra seca pera recession shordanta. Pòt semblar manna deth cèu, mès aumens ahisque tar auanç. Manque contunhar, de vertat, eth debat tà qu’eth país consolide, dilhèu damb nau public, era economia der iuèrn e es sectors que ja foncionen, e apòste, de vertat, per d’auti encastres e d’autes formes de progrès, s’ei qu’encara existís eth progrès, entà que d’autes sasons dèishen de passar per incompareishença. Subergessen, com pòden, iniciatives, privades e publiques, en aquera direccion. Pòc a pòc, quan tot mos prèsse. Demoram encara era vision integrau, eth projècte globau. Me sabi. Tot a cambiat. Damb era nhèu d’aguesti dies, a arribat tanben un nau país, com didie eth lèma damb eth quau se presentaue ERC enes darrères eleccions tath Parlament. Ei era vertadèra guanhadora en aguesta Catalonha mès plurau e complèxa, a on, de forma paradoxau, e damb un PSC encara estordit, es aventures de CiU en Mar Ròi li an dat ales, mentre en Aran, un PP creishut a servit tà frenar era desobediéncia as Taules dera Lei constitucionau. En aguest mentretant qu’ei era vida (sustot politica), de nhèu e desèrt, cau tornar a cóser aquerò que s’a esparrecat entà qu’eth nau país, includit Aran damb es sòns ahèrs pendents (nau estatus, finançament, supòrt ara economia locau), non sigue encara piri qu’eth qu’auem deishat darrèr.

(DIARI SEGRE, 1 de deseme de 2012)