De lin e de lan

Nostalgia retrobada

Torni a sénter era nostalgia d’un temps non vescut, mès, totun, familiar, mentre guardi es fòtos antigues des processons de Setmana Santa de Bossòst, que sauve era Associacion de Comerçants e Empresaris. Sustot dera dusau mitat deth sègle XX, mès tanben n’i a de principis. M’arturi en ua que mos semble chocanta en aguesti moments, damb un corròp de mainades angelicaus, coronades per flors e damb vestit blanc de comunion. Acompanhen un estendard der Ecce Homo, aué desapareishut, dauant deth pas deth Crist qu’ara daurís era processon, mentre survelhen quate hemnes, damb cap cubèrt e pelha e miches neres (ei clar qu’era prumèra pòrte ua pelha longa e era capucha que caracterizen eth conjunt deth qu’a demorat coma vestit regionau), pujades ara banqueta d’ua casa deth carrèr d’Arnan. Tres d’eres campen tara camèra fotografica, dilhèu era prumèra que ven: ua damb un arridolet de curiositat, es autes damb desconfidança, sustot era dusau, miei virada tath costat contrari dera hemna dera capucha, caperada de naut en baish, sonque vedibles es mans que repòsen amassades sus eth vente e eth gèst arropit peth solei que li ven de front peth costat quèr dera scèna. Se repetís en album era atmosfèra deth blanc e eth nere damb es ròstres familiars reflectits enes generacions posteriores, quauqui carrèrs empeiradi e d’auti de tèrra, toti mercadi per esclau deth bestiar e era nhèu der iuèrn, e era fisionomia des cases e es bòrdes, bères ues d’eres facilament reconeishibles encara aué, e permeten redescubir eth hons de vertat dera processon que passe, lèu lèu, de forma invariabla cada an de cada epòca, aumens d’ençà de 1879, damb es passi naui que dempús s’an somat ath simbèu fèrm dera sua consolidacion, dera identitat de pòble que dejà a artenhut.

(DIARI SEGRE, 5 d’abriu de 2014)

Advertisements
De lin e de lan

Natura e libertat

Solatjadi, soleiadi, per aguesta lum regalada que drevelhe eth sentiment joiós arraïtzat ena natura originau, tan vedibla ara ena sua fragilitat e ena faussa condicion quietista, tan viua e cambianta coma eth nòste estat d’umor o de mala idèa, exercim eth pensament coma ua eclosion qu’enlumène era existéncia des causes inconsistentes, talament desarraïtzades, abandonades, deishades, totun, dera man de Diu. Des causes e tanben des hemnes e òmes de tostemp. Aqueth ei eth sentiment, e era madeisha luta, coma era abisme insauvable que se daurís entre aguesta natura e era nòsta libertat anelanta, desirosa entà ua melhora qu’ara semble improbabla. Voleríem acompanhar eth solei ludent des darrèri dies der iuèrn damb aguest doç sentiment, armoniós damb ua societat autant abandonada, mès se sincòpe damb era viuença des auti, des amics e companhs, tan joeni e mielhor formadi, qu’abandonen era sua tèrra entà supervíuer en d’auti païsi, coma Reiaume Unit e Alemanha, coma bèth temps a, mentre, ath costat de casa, anoncien naui cessaments d’activitats economiques ar entorn d’ua indústria, mancada de seguretat juridica e des pagaments comprometudi pera administracion, en concrèt, d’ua planta de cogeneracion, a on se crie er esturion e d’eth en ges eth producte estela, de renòm internacionau, aguest caviar pirenènc que li da un tòc de distincion ath parçan aranés que l’acuelh, en madeish municipi a on era Generalitat barrèc ua residéncia de temps de léser. Chòquen aguestes politiques per part d’uns govèrns que se vanten de deféner eth trabalh coma era mielhor politica sociau. Natura politica e governamentau incongruenta damb era libertat prometuda.

(DIARI SEGRE, 22 de març de 2014)