Discurs d’investidura coma Alcalde de Bossòst

Alcalde Paco Rodríguez Miranda, Alcalde Felipe Delseny, Alcalde Hipólito Cruces, senhors e senhores còssos, president dera Comunautat de Comunes de Sant Beat, senhor secretari der Ajuntament, senhor rector dera Parròquia, senhor sargent dera Guàrdia Civil, senhor jutge de patz, autoritats, amigues e amics, vesies e vesins.

M’adreci a toti vosati, per prumèr viatge, coma Alcalde de Bossòst en tot arregraïr e reconéisher, en prumèr lòc, eth prètzhèt der Alcalde Paco Rodríguez Miranda pendent es darrèri 8 ans, pr’amor que mos permet de començar aguesta naua etapa sus era basa deth trabalh ben hèt e er esfòrç incansable per mielhorar Bossòst cada dia. Gràcies, Paco. Demoram èster ara nautada deth tòn legat.

Voi tanben arregraïr eth supòrt des companhs e companhes d’Unitat d’Aran-PSC-Candidatura de Progrès entà hèr possible aguest renauiment, atau coma eth de totes es persones que m’an acompanhat e m’acompanhen en aguesta naua aventura e a toti es vesins e vesies qu’an confidat en nosati, eth passat 24 de mai.

E, sustot, voi saludar a toti es membres dera naua Corporacion Municipau: as senhores Maria Angeles Medan, Maria Jesús Safont, Guillermina Roman e Maria Antonia Ruiz, e as senhors Jaime Delseny, Alex Peiró, Antonio Sanglada e Eric Codina, ad aguesta corporacion que, com vedetz, ei paritària, e, sustot, representativa deth municipi. Auem de trabalhar amassa pendent es 4 ans que vien e estacar eth major consens possible enes airaus d’interès generau entath desvolopament e era prosperitat deth pòble.

M’adreci a toti es vesins e vesies entà hèr-vos sabedors qu’ací, en aguesta Sala de Plens, era mès importanta deth municipi, perque s’i prenen es acòrds mès subergessents, auetz ath vòste Ajuntament, ara vòsta Casa dera Vila, ath vòste Baile, que vòlen èster ath servici de toti e totes, sense distincions ne diferéncies politiques, ne economiques, ne d’origines, ne de credences, ne de quinsevolh auta consideracion. Vos convidi a caminar amassa en aguest nau temps, a hèr pòble entre toti e totes, a trauèrs d’un Ajuntament que lidère, òc, mès que tanben acompanhe e cree espacis de dialòg e trobada, de confidança e esperança, en tot recuperar er esperit dera bona politica.

Politica ven de polis. Era polis dera Antiga Grècia se sostenguie sus tres columnes: 1) Era preeminéncia dera paraula; 2) Eth caractèr dera plea publicitat; e 3) Era igualtat ena participacion des ahèrs comuns. Voi qu’eth dialòg, era transparéncia e era participacion, amassa damb era paciéncia e era umilitat, siguen eth metòde de trabalh pendent era legislatura qu’encetam aué. Recuperem era paraula entà escotar, debàter, argumentar e préner decisions de forma mès justa e intelligenta. Recuperem era plea publicitat, aué en dideríem transparéncia, entath coneishement d’aguestes decisions e es sòns procediments. E recuperem era igualtat entà crear ua cultura comuna a on es vesins se tròben mutuament, amassadi en comunautat, coma ciutadans liures e iguals, “disposadi a cercar era felicitat ara sua manèra”, coma ditz Kant, sense coartar era libertat des auti, damb er equilibri dera norma e eth respècte, sense submissions ne dominacions ne privilègis.

Dialòg, transparéncia e participacion entà préner decisions, de forma responsabla. Perque governar ei tanben decidir. Enes pròplèu dies conformaram eth nau Cartipàs Municipau, mès vos pogui auançar qu’eth programa de govèrn se basarà enes 4 èishi qu’auem dat a conéisher pendent era campanha electorau, a saber: 1) completar era reforma des espacis urbans; 2) mielhorar es servicis publics as persones; 3) reactivar era nòsta economia locau; e 4) apostar per un Ajuntament dubèrt e transparent, collaborador damb totes es entitats deth pòble, damb d’auti municipis, dera Val e de mès enlà, e tanben damb eth Conselh Generau coma era nòsta maxima institucion d’autogovèrn. Entà concretar: en aguest 2015 començaram o completaram es òbres de reforma, remodelacion e reabilitacion deth carrèr Sant Ròc, es entorns des ermites Sant Fabian e Pietat, eth carrèr Mètge Campà, eth lauader de Cap dera Vila, eth servici der aigua potabla, era oficina de Torisme, e, s’eth calendari e eth pressupòst ac permeten, eth pati dera escòla, e, en generau, totes aqueres actuacions entà renauir e mielhorar Bossòst, entà dar-li un nau impuls de promocion toristica, economica e culturau. Vos en matineram informadi. Tanben auetz dret a saber que ara coma Alcalde perceberè eth madeish sòu qu’auia coma tinent d’alcalde e publicarè ena web municipau e enes hilats sociaus era mia declaracion de béns patrimoniaus e era mia declaracion dera renda, d’accès facil entà toti.

Volem esforçar-mos per un Bossòst mès just, equitatiu e prospèr, que sap atier, sustot, as vesins e vesies mès fèbles e vulnerables, coma era nòsta mainadèra e era nòsta gent grana, mès tanben a toti aqueri que patissen es malurs dera economia. Quan un vesin què, auem d’èster capables, ena mesura des nòstes possibilitats, de dar-li era man entà lheuar-le.

Com sabetz, aué ei Sant Antòni, un sant celebrat, venerat e estimat peth nòste pòble, punt d’origen dera legenda des capèles qu’entoren Bossòst en forma de cinturon protector. Ath marge des credences o descredences de cadun, eth sant de Pàdua ei un bon exemple de franciscan desprenut, generós, austèr, fraternau, critic damb era acumulacion de sòs, era avarícia e era usura. Un modèl entà sajar de méter en plaça, ena nòsta societat, valors de senzilhesa, solidaritat e sensibilitat sociau e culturau.

Sò convençut que Bossòst serà mès fòrt e prospèr, quan sigue mès coesionat e age mens desigualtats, quan sigue prèst entà gausir de mès e mielhors oportunitats que favorisquen es sectors clau dera ostalaria, eth torisme, eth comèrç, era indústria, e aqueri que poguen promòir eth trabalh; quan, en fin, eth futur que desiram sigue dejà a tocar des nòstes mans.

Fòrça gràcies a toti e totes.

En Bossòst, eth 13 de junh de 2015

Advertisements

Eth tunèl

Eth tunèl de Vielha ei dilhèu era infraestructura aranesa mès subergessenta deth sègle XX, pr’amor qu’a possibilitat eth finau der isolament geografic e istoric dera Val damb era Peninsula, atau coma eth desvolopament posterior coma princiau via d’accès entara rèsta der Estat, per miei dera Ribagòrça. Ua òbra demanada pes aranesi, eth besonh de comunicacion dera quau ja ei nomentada per Pascual Madoz en sègle XIX e, ara fin, possat eth sòn projècte per Alfons XIII dempús dera visita deth monarca en 1924. Eth tunèl non ve era lum enquia 1948, damb er esfòrç ingent des sòns trabalhadors, presoèrs dera guèrra includidi, enes condicions precàries dera epòca e en tot patir es accidents derivadi d’ua òbra d’aguesta envergadura. Vos en podetz hèr ua bona idèa a trauèrs des fotografies qu’era Fondacion Privada deth Musèu Etnologic a recuperat entà ua exposicion acuelhuda per Ajuntament de Vielha-Mijaran, enquiath mes de seteme, ena sala d’exposicions dera antiga bibliotèca. Ath torn de 400 obrièrs i auien arribat a trebalhar, segontes mos conde un membre dera entitat, que tanben apòrte coma anecdòta chocanta qu’es abitants d’alavetz dauen eth tòrt d’un cambi meteorologic en país ara dubertura dera galeria, coma s’es naui aires deth sud auessen maumetut eth pacte interior damb es fòrces dera natura, en uns ans, es 40, fòrça heiredi, totun. Dempús deth bastiment deth nau tunèl, daurit en an 2007, era reforma dera rèsta dera via conformada pera N-230 centre ara era demana entà, aumens, garantir era seguretat e esvitar era carga d’uns camions que perjudiquen era comunicacion entà ua des vals mès visitades e avalorades deth Pirenèu.

(DIARI SEGRE, 13 de junh de 2015)