Era politica ei mès que gestion, ei metuda en comun de çò que mos amasse coma país entà deliberar en favor der interès generau. Era politica non ei agregacion d’interèssi. Ei reconéisher-mos ena comunautat que cerque eth ben comun. E acò requerís trebalh e creatitivitat. Causes totes eres qu’an de besonh d’un procès e d’ua concrecion que fin finau se manifèste a long tèrme. Ei evident, per tant, qu’ena aguesta idia dera politica eth populisme non a cabuda, pr’amor que pense ena immediatesa.
En Aran, manque ua regeneracion der espaci public, manque sajar d’articular una naua sintèsi de país, qu’ath marge de concepcions nacionalistes, pogue èster atent as « palpitacions deth present ». Eth Naucentisme aranés, oposat as elements fascistizants qu’en sòn moment poguec adoptar eth catalan, subergés tà nosati coma un projècte que teishís un hilat de relacions culturaus qu’a enes ciutadans eth receptor dera excelléncia qu’aufrís mejançant era naua infraestructura. Impolsar un Aran urban non a arren a veir damb eth procès neoliberau d’urbanizacion deth territòri. Ei pensar un país drevelhat, daurit as procèssi creatius e capable d’auer un lòc subergessent ena naua Euròpa.
amadormarques.com 