Auem vist es imatges un pialèr de còps, damb aqueth ritus e aquera solemnitat que sonque era Glèisa sap desplegar as espectadors gòrjabadats. Es cardenals arriben en processon ara Capèla Sixtina e s’i embarren en conclave jos era guardada atentiua des pintures deth Judici Finau de Miquèu Àngel, mentre dehòra èm ara demora d’ua humenèja que treirà un hum nere coma eth cremalh enquia que sigue escuelhut eth nau successor de Pèir. Er Esperit Sant ja a buhat, e peth balcon dera basilica acampe un timid e arridolent òme vestit de blanc, sense mès ornaments qu’ua crotz de hèr. “Bergoglio”, s’a dit eth cardenau pròtodiague, quan semblauen fòrtes d’autes opcions mès convencionaus e continuïstes. Ei eth prumèr avèsque dera America Latina, un jesuïta que viu com un franciscan. D’ençà dera renúncia ja trencadora der emerit Ratzinger enquiara eleccion d’aguest papa que predique “ua Glèisa prauba e entàs praubi” (dera “Glèisa des praubi” ja en parle Joan XXIII en 1962), aguesta institucion millenària, acaçada pera sua crisi particulara, estordís de patac a d’autes institucions, a partits, politics e opinadors qu’impartissen leçons de renauiment quan en casa aurien de besonh tanben ua pregona reforma. Veiram quini passi darà (o pòt dar) eth nau avèsque Francés, mès, damb es sòns gèsti cargadi de significança, a artenhut, aumens, méter en centre d’atencion era vocacion ara quau ei cridada era comunautat cristiana: era “fraternitat” universau, damb “bondat”, “tendresa”, “misericòrdia” e “esperança”, en paraules sues, sense desbrembar era “opcion preferenciau pes praubi”, pr’amor qu’entà eri, en patir injustícia, n’ei eth Règne. E ja se sap que, en judici finau, evocat ena Sixtina, es justi son aqueri qu’an acuelhut ath qu’auie hame (Mt 25, 31).
(DIARI SEGRE, 23 de març de 2013)
amadormarques.com 