Eth nau realisme siguec un moviment artistic prebotjat per artistes coma Pierre Restany que, enes ans 60, volèren expressar ua naua percepcion de çò de reau, dauant dera abstraccion ena pintura. N’è vist ua mòstra representativa ena exposicion temporau deth Centre Pompidou de Malaga, per miei d’òbres que, coma America America, de Raysse, sagen de “tocar de pès en tèrra” e submergir-se ena dimension de çò de comun, coma principaus divises deth moviment. Curiosament, e damb era distància originària e artistica d’aguestes òbres de fragments e apileraments de realitat, eth madeish nòm da identitat a un des corrents actuaus dera filosofia dauant der idealisme, qu’a dominat eth pensament pendent es darrèri sègles, aumens d’ençà de Kant, segontes defenen es sòns autors. Aguest moviment se base en ua tornada entara realitat, inesmenabla, incorregibla, en tot establir ua clara distincion entre era ontologia (er orde der èster des causes) e era espistemologia (eth coneishement sus eres), que fòrça viatges a confonutaguest idealisme postmodèrn. Existís un món extèrn, damb autonomia, non creat per un jo conscient, pr’amor que non depen des nòsti esquèmes conceptuaus (d’aquiu era propòsta d’un realisme especulatiu orientat as objèctes, qu’a coma maximum representant a Graham Harman) e ua experiéncia finita, dirècta, non per fòrça bastida peth lenguatge. Ei vertat que mos relacionam damb eth món damb esquèmes conceptuaus, e damb prejudicis, mès er hèt de qu’eth huec creme ei independent dera construccion umana, e aguest hèt permet ad aguest plantejament reconstruir eth projècte d’ua filosofia que dongue compde dera realitat sencèra, de tocar, ara fin, de pès en tèrra.
(DIARI SEGRE, 1-10-206)
amadormarques.com 