Estordidi encara pes atemptats perpetradi en París peth terrorisme islamista contra ciutadans, liures e erosi de víuer ua net de léser, dera vesia Republica Francesa, valedora des principis universaus dera libertat, era igualtat e era fraternitat, intrinsècs ara Illustracion, prenem mès consciéncia dera escalada de violéncia que patís eth món enes darrèri ans e qu’a en Síria un des sòns epicèntres mès sagnants. Ací, era dicotomia entre era seguretat e era libertat renèish de forma topica en debat public, a despièch que son dus béns de naturalesa dispariona, pr’amor que, en ua societat democratica, era seguretat, refortilhada quan era integritat fisica ei en jòc, a de vier un miei entà hèr possibla era libertat, un d’aqueri fins que la constitusís, atau coma era conservacion dera vida, coma diderie Spinoza, precursor dera modernitat illustrada e der “òme liure” guidat peth dictamen dera rason. Eth filosòf dera vida, coma l’aperarà eth parisènc Gilles Deleuze, ja vedec qu’eth “gran secrèt” des regims tiranics, coma eth der Estat Islamic neishut d’ua guèrra evitabla en Iraq, “consistís en enganhar as òmes en tot desguisar damb eth nòm de religion era pòur damb era quau se les vò sométer, coma s’aguesta luta siguesse pera sua sauvacion”. Eth (mau) usatge dera religion coma recors politic encadene ad aguesti subdits “ara opression, eth despotisme e era coercion espirituau”, enes paraules qu’emplegauen es pensadors illustradi des sègles XVII e XVIII. Atau, eth tiran e es sòns sometudi s’amassen “per òdi ara vida, peth ressentiment contra era vida”, comente Delleuze. Eth cant a Diu, hònt de vida, se convertís en un idòl de mòrt e destruccion.
(DIARI SEGRE, 27 -11-2015)
amadormarques.com 