Liures, ara fin?

Era cara esblancossida de Hosni Mubarak produsie inquietud. Ère provocada peth conjunt: es uelhs enfonsadi e es celhes fronzides, ua boca orizontau e insipida, ua pèth uniforma, lèu lèu berlusconiana. L’acompanhaue, enes sues compareishences publiques, un atrezzo blu marin d’inspiracion nòrd-americana e ua lum amortida e intimidatòria. Escut e drapèu remercauen encara mès eth ieratisme dera scèna. Semblaue eth quadre d’un que veile ara difonta Libertat. Eth dit que menace le metie en evidéncia. Mentre senhalaue as que la vòlen hèr a revíuer, apuaue era auta man en pupitre presidenciau. Eth podèr!, que non volie deishar escapar, perque convertic era confidança en un abús. Ua lampa metallica a deishat d’enlumenar es idèes des papèrs, perque aguestes borissen ara en carrèr, ena plaça dera revòuta. E, totun, guaires idèes auràn possat as òmes as mès nefastes dictadures? Mès eth moment semble un aute, e ues autes idèes amien as desencantadi a reclamar un orizon possible: de pan, libertat, democràcia. Tota repression pòrte ath laguens era seme dera revòuta, e es desirs de liberacion e es ganes entà subergésser deth hons dera intolerància son inquebrantables. Era natura despotica pense encara que les pòt dominar, mès eth pòble a un esperit que suberviu mès enlà des dictadors o es intolerants de tostemp, perque eth prètzhèt entà dividir-mos en bravi e maishanti ei un insult ara intelligéncia, ara al.hama e es colors que, contra es cares amortides, mos sostien liures. En democràcia, non s’aurien de crear enemics a destruïr, senon ciutadans conscienti dera varietat der esperit, que sap resistir eth mausòn dera servitud.

(Diari Segre, 12 de hereuèr de 2011)

Notícia publicada aué en ‘La Mañana’

JOAN RIU INTENTARÁ ‘RECUPERAR’ VIELHA Y CALBETÓ NO REPETIRÁ

Lleida – Francesc Guillaumet  2011-02-09

El ex alcalde de Vielha, Joan Riu, está dispuesto a volver a presentarse como candidato a la alcaldía de la capital aranesa si el partido lo avala en una próxima ejecutiva, mientras que el actual alcalde, el convergente Pau Perdices, no anunció si repetirá o no y remitió su decisión a una próxima asamblea que celebrará Convergència Democràtica Aranesa. Donde sí habrá cambios es en el PP, puesto que el histórico Josep Calbetó no repetirá como candidato por voluntad propia y le sustituirá en el puesto el ex presidente comarcal del partido Joaquín Puente.

Actualmente, la capital de la Val d’Aran está gobernada por Convergència Democràtica Aranesa y el PP. La fuerza más votada en las pasadas elecciones fue Unitat d’Aran, del ex alcalde Joan Riu, pero ambos partidos CDC y UA empataron a seis concejales. El PP actuó de árbitro y con el también ex alcalde Josep Calbetó –entonces bajo las siglas de Unió Democràtica Aranesa– pactó con el convergente Pau Perdices. Ambos se repartieron la alcaldía, de manera que Calbetó ejerció el cargo durante los primeros dos años, mientras que Perdices asumió el puesto los dos últimos años de legislatura.

Joan Riu explicó que su partido está pendiente de celebrar una reunión de la ejecutiva para nombrar los jefes de lista no sólo en Vielha, sino también en Les, Naut Aran y Bossòst. De todas formas, el ex alcalde dijo que si algo le gusta es la política municipal y dio a entender que no le importaría repetir, por lo que se puso a “disposición del partido”. “Ahora depende de mi y del partido”, añadió Joan Riu.

Menos explícito fue el actual alcalde, Pau Perdices, que evitó anunciar si repetiría o no como candidato a la alcaldía de Vielha. “Aún no lo sé”, dijo Perdices, que emplazó a la reunión que CDA celebrará la próxima semana para anunciarlo. El PP, que quería presentar a Calbetó pero que cambiará de candidato por la negativa del histórico ex alcalde a repetir como candidato, presentará al ex presidente comarcal del partido, Joaquín Puente. ICV repetirá candidato en la capital aranesa.

David Andrés volverá a encabezar la candidatura de la formación ecosocialista en el Aran e intentará entrar en el consistorio por primera vez (en 2007 le faltaron sólo 40 votos). ERC también medita si concurrirá a las elecciones. Su presidente, Jusèp Loís Sans, admitió que es difícil, pero afirmó que aún no está descartado.

Paco Boya y Carles Barrera competirán por el Conselh

Caso aparte merecen las elecciones al Conselh Generau, la principal institución de gobierno del Aran. En las elecciones del 22 de marzo también se votarán a los candidatos a Síndic, unas elecciones que volverán a tener como protagonistas al actual Síndic Paco Boya (UA) y al ex Síndic Carlos Barrera (CDA).
El Conselh está gobernado actualmente por Paco Boya tras el pacto al que llegó Unitat d’Aran, con seis consellers, y el Partit Renovador d’Arties Garós, que con un conseller rompió el empate con Convergència Democràtica Aranesa, que también tenía los mismos consellers.

El actual representante del PRAG, el periodista José Antonio Bruna, dijo que no anunciaría si repetirá o será otro el candidato hasta que se presenten las candidaturas. El PP también tiene previsto presentar candidatura al Conselh Generau d’Aran, aunque ahora no tiene representación. Los resultados al Conselh responden a la organización administrativa por terçons y el mismo día también se eligen a los alcaldes pedáneos.

Un projècte estrategic de país

PRUMÈR PAS DECISIU ENTARA REFORMA E AMPLIACION DER ESPITAU VAL D’ARAN

Eth Servici Aranés deth Benèster e era Salut convòque eth concors d’idèes entà desvolopar eth projècte

Eth Servici Aranés deth Benèster e era Salut (SABS) a convocat eth concors d’idèes entà desvolopar eth projècte de reforma e ampliacion der Espitau Val d’Aran. Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a explicat que “d’aguesta forma, se da un prumèr pas important a nivèu administratiu entà hèr realitat un projècte estrategic de país de cara as pròplèu ans”. Entath sindic, “aguesta ei ua iniciativa de futur que, a miei e long tèrme e d’acòrd damb es possibilitats financères, a de perméter mielhorar es actuaus infraestructures e ampliar es equipaments entà hèr front as naui besonhs d’atencion e espitalizacion”.

Eth pressupòst base de licitacion ei de lèu 85.000 èuros, sense IVA, qu’includís era redaccion der avantprojècte. Era data limit dera presentacion des ofèrtes ei eth 21 de març, abantes des 14.00 ores (podetz consultar er anonci en Diari Oficiau dera Generalitat).

“Dempús dera reduccion dera estructura directiva e eth refòrç des foncions dera gestion diadera en Espitau, mos cau iniciar un nau projècte sanitari entà dar un mielhor servici, mès propèr e en mielhores condicions entà garantir ua atencion agila e de qualitat que da confidança ar usatgèr”, segontes a assegurat Francés Boya. Pr’amor d’açò, “autant d’important qu’era mielhora des espacis fisics, ei arténher era excelléncia e era especializacion d’acòrd damb es possibilitats d’un espitau primari de montanha coma eth nòste”.

En aguest sens, enes darrèri quate ans, s’an produsit auanci de collaboracion fòrça destacables, coma es acòrds de cooperacion e collaboracion en matèria de formacion, atencion e prestacion d’especialitats damb er Espitau Arnau de Vilanova de Lleida (an 2008), er Espitau deth Mar de Barcelona (an 2009) e es espitaus francesi de Tolosa e Comènges (an 2010).

Eth Plan foncionau dera reforma der Espitau, presentat en 2010, respon ath besonh d’adaptar eth centre ara realitat actuau, dempús de 25 ans de prestar un servici essenciau ara populacion e ath sòn entorn de referéncia. Açò supòse dotar-lo d’espacis de naua construccion entà acuélher airaus primordiaus, coma un nau servici d’urgéncies, un nau blòc quirurgic e obstetric e ua naua unitat d’espitalizacion.

Aguesta actuacion permeterà liberar espacis ena actuau bastissa e atau se duplicarà era capacitat des consultes extèrnes e se crearàn gabinets de diagnostic e tractament. Tanben se poderà agranir eth servici de diagnostic pera imatge. Eth cambi afectarie era globalitat der edifici e, sustot, ara planta sosterranèa, a on se harà possible era renovacion dera centrau d’installacions, era ampliacion de magazèms e era adequacion deth servici d’ostalaria.

Tot er edifici se dotarà der hilat integrat e es TIC de besonh entà consolidar es esfòrci que s’amien a tèrme ara entà qu’er Espitau se place ara avantguarda des espitaus deth sòn nivèu e ath còp pogue aumentar era sua capacitat resolutiva per miei des diuèrses possibilitats qu’aufrissen era telemedicina, era robotica e es hilats compartits.

Eth sindic a declarat que “en definitiva, se tracte d’adequar er espitau e proveir-lo dera capacitat e era tecnologia entà que sigue un referent entara recuperacion dera salut des ciutadans e sigue un atractiu entàs professionaus pendent es pròplèu 25 ans”.

(Comunicat deth Conselh Generau d’Aran)

Olimpics

Non sabi se seram olimpics, se auram es jòcs de Barcelona – Pirenèu en 2022 e se, pes sues condicions excepcionaus, era Val d’Aran serà plaçada en lòc que merite laguens deth projècte, a despièch dera fotuda distància que mos separe dera vila que vò èster caplòc der eveniment. Mès Aran ei dejà ua poténcia en encastre der espòrt. Era admiracion mos conquiste quan vedem aquera luta constanta de tanti joeni, e non tan joeni, enes competicions o ena simpla practica der esquí aupin o de hons, ena biciclèta, en patinatge e en tantes disciplines d’iuèrn e montanha a on era Val destaque, e de quina forma! Er espòrt tanben mos definís coma país, qu’a compdar dera sua basa sociau, e massa viatges sense mès ajuda qu’era des entitats, clubs e familhes, s’a predat en hèr des nòsti mainatges exemples viuents d’esfòrç, perseverança e entrega totau de cap tà ua vida dificila. Mès eth camin ei caminat e, damb eth risc dera decepcion e eth uet d’un pervier que dilhèu non serà, ei vertat qu’es auti, simples espectadors, mos sentem convocadi a un prètzhèt collectiu entà qu’er exemple perdure e un futur mielhor guanhe era partida ara fin. Calerà sajar tanben qu’eth sacrifici d’aué non sigue pas ua pèrta de libertat, intima e personau, senon que devengue, en tot cas, ua liberacion, un punt d’enguarda mès ample, mès gran. Pr’amor d’açò, eth projècte de candidatura pòt èster un revulsiu, ua excusa entà campar-mos e mesurar era nòsta capacitat collectiva, coma país e coma Pirenèu amassat de cap tà ua mèta comuna, ena vertebracion orizontau, ena sinergia d’estratègies, en ahèrs tan concrèts e indispensables coma era mielhora des comunicacions. Alavetz, non seram olimpics, seram estratosferics.

(Diari Segre, 29 de gèr de 2011) 

Es libres, era vida

Ara fin serà vertat qu’es libres son incompatibles damb era vitalitat d’ua vida. O viues o lieges/escriues. Semble qu’andues causes son impossibles ath còp. Es libres ja an era sua vida, que non sòl èster era d’un madeish, e mentre un viu (ei subjècte de vivéncies) non pòt pas liéger n’escríuer. E s’es libres mos mòstren ua auta vida, non ei tan clar qu’era vida se desplegue coma ua novèlla, perque era vida ei mès acrata, espontanèa, e era literatura non s’entenerie sense era formalitat d’ua estructura, aumens sintactica. Qué me sabi… Alavetz, quauquarren mos passe quan, coma a dit er escrivan argentin Alan Pauls, auem damb es libres “ua relacion de besonh (non pogui èster luenh des libres), de culte (creigui ena superioritat deth libre), de complicitat (me hidi mès des libres que dera màger part de persones, es arts, es tecnologies)”. Auem de besonh des libres perque eri mos balhen ua comunautat. Era bibliotèca, mès umil o mès arroganta, ei era comunautat que me sosten, me forme e m’ajude a demorar en miei dera existéncia, dehòra dera vitalitat d’ua vida, clar. E totun, tanpòc es libres son garantia de bondat. Qui non coneish a persones “cultes e liejudes”, que son mès maishantes qu’es vibores? A despièch que tanben n’i a d’ignorantes e talament bric braves… “Es autentics filosòfs dera morau e es boni mèstres dera vertut son aqueri que sagen en tot moment de hèr brave ar oient e ath lector, aqueri que non les ensènhen qué son era vertut o eth vici, senon que sèmien laguens deth còr er amor fervent deth ben suprèm, e er òdi e eth refús deth mau”, ditz Petrarca. Ei a díder, tanpòc non passe arren se mos deisham panar un shinhau de vida a favor des nòsti amics, es libres.

(Diari Segre, 15 de gèr de 2011) 

Mos botge era esperança

Article deth sindic Francés Boya, aué en Diari Segre.

EN ARAN, MOTIVOS PARA LA ESPERANZA

Francés X. Boya Alós, sindic d’Aran

Hemos empezado el año nuevo con buenas noticias, pues se han batido récords de ocupación turística durante las últimas fiestas de Navidad y Fin de Año. El sector calcula que esta campaña de esquí habrá sido de las tres mejores en los últimos tiempos. Además, y a pesar de la crisis económica mundial, las pernoctaciones han aumentado en más de 10.000 a lo largo de todo el año 2010.

Hoy podemos decir, de nuevo, que la Val d’Aran es capaz de desafiar las dificultades del presente para hacer de ellas una nueva oportunidad de crecimiento económico y, por tanto, de generación de riqueza y trabajo. Hoy certificamos, de nuevo, que Aran es un país emprendedor, inquieto, trabajador, que se esfuerza, persevera y sabe adaptarse a los tiempos y a las exigencias de los nuevos desafíos.

Hoy podemos estar razonablemente satisfechos por el esfuerzo realizado por el conjunto del sector, desde el hotelero y de la restauración hasta el de comercio y servicios; por las inversiones que Baqueira Beret ha realizado en nuevas infraestructuras y equipamientos en plena época de crisis; por el trabajo constante de organismos como Torisme Val d’Aran para la promoción de Aran en ferias internacionales o en encuentros turísticos y comerciales.

El Gobierno del Conselh Generau está llevando a cabo una tarea ingente, iniciada hace tres años, para asentar las bases de una economía turística que sabe sacar partido del esquí, promocionándolo y complementándolo con actividades de montaña. Una economía, por tanto, que quiere alcanzar los objectivos de desestacionalización, que busca la proyección internacional a través de su marca y que tiene que devenir sostenible en el tiempo.

Acciones como la creación de la marca Val d’Aran, la constitución de distintos clubs de producto o la puesta en marcha de potentes portales web de promoción van en esta dirección. La última de ellas es el impulso de una fundación con participación privada para la creación y la comercialización de los productos turísticos. Éste es un nuevo paso que había que dar siguiendo el camino trazado hasta ahora con el sector.

Esta nueva fundación, abierta a todos los que quieran participar, iniciará su andadura con el Conselh Generau, el Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran, la Cámara de Comercio y Baqueira Beret, a los que hay que agradecer su apuesta en unos momentos de mayor competencia, en los que se nos exige más para capitalizar la marca turística y velar también por el bien común del sector y del conjunto del Valle de Aran.  

Aquí es donde, en nuestra dimensión como país pequeño, reside nuestra grandeza colectiva: en la suma de todos y todas para alcanzar una meta común. Por eso, estoy más convencido que nunca de que tenemos, como país, motivos para la esperanza, para afrontar el futuro con garantías y para, en suma, hacer de Aran una tierra de progreso y oportunidades, un país fuerte, moderno y respetado.

Para ello, hay que tener proyecto de país, estar al lado de las personas, y trabajar por el bien de todos, sin distinciones, porque el esfuerzo que dedicamos a la economía y al trabajo es también un esfuerzo a favor de la sanidad y el bienestar, las infraestructuras y el medio ambiente, la cultura y el aranés y, cómo no, el autogobierno. Ése es nuestro horizonte, porque el presente que construimos está abierto y sólo podremos alcanzar el futuro con la misma cohesión y determinación. Porque sólo juntos, podemos.

Gratuïtat

Aguesti dies de nadalets mos amien tot soent tà un impuls irrefrenable de proposit d’esmenda. Non ei pas mala causa. Mès fòrça viatges genèren tanben ua sòrta de desirs incredibles en quauqui mortaus que, ath long der an, hèn tot çò de contrari de çò qu’ara mos prediquen damb un arridolet forçat. Mès, qué vos vau a díder! De contradiccions n’ei plea era vida, en tot començar pera pròpria, e, totun, ei preferibla era vertat d’ua contradiccion onèsta e conscienta dera sua realitat fragila… Mès enlà des altruïstes desirs, autentics o non, semble mès fotut deishar-mos pèrder eth valor, era vertat, era felicitat pròpria d’ua vida que bèth còp a aquerit en sòn sens vivéncies de causes tan estonantes coma era gratuïtat. Semble mentida qu’en ua societat a on tot, absolutament, ei banau marchandisa, ath servici d’ua règla inquebrantabla d’intercambi e usatge, sauvada peth diu deth mercat, que n’en tempsi de crisi capitalista ei contradita ne encara mens extradita, mès lèu apuntelada de forma lèu dictatoriau, quauquarrés plantege era possibilitat, en uns moments, d’ua practica favorabla ad aguesta gratuïtat. Ne en Nadau ei reclamada, ne de forma ipocrita. N’i a que pensen qu’era gratuïtat forme part deth reclam d’ua ofèrta comerciau. E ei normau, se jogam aguest jòc entà etiquetar tot ce que i a damb eth prètz de çò qu’a deishat d’auer valor. Totun, ara mès que jamès, en aguesti tempsi dificils, encara ei mès de besonh. O es tempsi ben pòden èster ua excusa entà hèr-la a reviscolar. Coma? Coma liura entrega sense retorn e radicau compromés collectiu. Aquera ei era gratuïtat que mos manque. E dilhèu ja ei ora de deishar-la d’escríuer e començar a apréner d’aqueri que cada dia se dan ath servici des que patissen malurs. Sense arren a cambi.

(Diari Segre, 2 de gèr de 2011)

Govèrn e futur

Gran leçon se despren d’ua bona frasa de Joaquim Nadal, en transcurs deth debat d’investidura d’Artur Mas coma president dera Generalitat: « El Grup Parlamentari Socialista vol ser més alternativa que oposició ». Efectivament, mès important qu’er exercici dera oposicion ei saber articular ua alternativa seriosa de govèrn. Aguesta a estat ua des claus der èxit deth sindic Francés Boya entà guanhar es darrères eleccions ath Conselh Generau: saber bastir alternativa. Per contra, semble qu’era oposicion aranesa, immèrsa ena critica pera critica, non ei en condicions d’aufrir un projècte minimament credible entath país, coma rebrembe aué eth conselhèr Juan Antonio Serrano, en un article d’opinion.

Es principis de « umilitat, responsabilitat e esperança » qu’a sabut plantejar, en quauqua ocasion, eth pròplèu president catalan non son pas exclusius d’un partit e, mès lèu, en Aran les encarnen aué eth Govèrn d’Unitat d’Aran deth sindic Boya: un govèrn solid, damb projècte de país e ath costat dera gent, perque sap escotar es palpitacions dera nòsta societat, en tot assetiar es bases d’ua naua realitat economica e eth besonh de projectar-la en forma de futur compartit entre era màger part possible de persones, mès enlà des opcions ideologiques personaus, perque ei conscient qu’era soma mos hè mès fòrts.

Darrèri articles publicadi en diari ‘Segre’

Pireneisme

Salardú acabe d’estrear un Musèu deth Pireneisme, que damb plan encèrt a amiat entà dauant Manel Rocher, deth Refugi Rosta, que deu èster er ostatge mès antic deth país. Eth montatge mos permet hèr un recorrut istoric peth Pirenèu e tanben er Aran des sègles XIX e XX. Coma apunte eth huelheton que le da a conéisher, trobam ací informacion des pionèrs, es rotes, es hèts e personatges, es utisi, era conquista des tucs, es gelères e eth cambi climatic, era arribada deth torisme… Me shaute plan era definicion qu’eth musèu recuelh en referéncia ad aguesta paraula tan pòc utilizada e lèu desconeishuda: Pireneisme. Lèu toti auem ua cèrta idèa de ce qu’ei er alpinisme, mot fòrça restacat damb er encant der esfòrç fisic ena pujada entà un tuc desafiant. Mès eth pireneisme artenh encara un significat dilhèu mès pregon: non sonque exprèsse aquera aventura tecnica, hèta de viatges entara dimenjada, senon qu’evòque tota ua pòsa de sentiments e expressions culturaus qu’arraïtzen damb era tèrra que les a vist a brotoar deth sòn hons. Pensi alavetz ena figura deth pastor, que gahe era forma precisa d’un prumèr (originau) pireneisme: eth dera persona enclauada en sòn arraïtzament e portadora d’ua coneishença unica dera montanha. Eth pastor, tan petit damb era sua sapiença non conscienta, ei eth mès gran de toti, damb aquera sua onorabilitat hèta de pròpria soledat e liura acuelhuda ath caminaire en miei des elements advèrsi. Semble qu’es comunautats s’agen desvolopat enes nòsti parçans a compdar d’un respècte fondacionau ara magnificiéncia dera montanha. Se le perdem e deisham amortar eth guidatge deth sapient, se n’anarà ua part essenciau dera nòsta condicion pireneista, que damb gòi volem reivindicar.

(18 de deseme de 2010)

Salut!

Com ja se sap, era sanitat publica ei un des grani pilars der Estat de benèster. Dera sua salut depen en bona part era qualitat deth sistèma sociau e politic. Mès eth prètzhèt deth manteniment dera qualitat atau coma la coneishem deven un doble rèpte quan es problèmes financèrs acassen es economies auançades. Eth catedratic Guillem López-Casasnovas escriuie, en un diari de recenta aparicion (eth naishement d’un diari ei tostemp motiu de gòi e coratge, enes tempsi que corren; atau que li desiram sòrt e salut), que tant era ofèrta de productes sanitaris, mercada pera tecnologia, coma era demanda des usatgèrs tendissen a créisher e que, per tant, serà inevitable en un futur cercar formules dispariones de finançament. Eth sosteniment deth fòrt impuls artenhut damb eth govèrn gessent aurà de constituir atau un objectiu estrategic der executiu presidit per Artur Mas, ath quau cau desirar-li tanben tot tipe d’encèrts, pera salut de toti. En aguest contèxte, eth sistèma aranés, sense deutes, compde damb un bon finançament, segontes an explicat es sòns responsables en prumèr plen monografic qu’a celebrat eth Conselh Generau. Ei plan saludable (e responsable) qu’es nòsti dirigents politics siguen transparents damb era gestion des ahèrs publics, perque ajuden a recuperar era confidança enes servicis que prèste era administracion, encara que, coma ena sanitat, aguesta pèrta de confidança non sigue impotabla ath sòn mandat. Aguesta setmana, eth Govèrn aranés a signat un acòrd de cooperacion damb es autoritats franceses entath desplegament sanitari de forma conjunta quan ac calgue. Tot un pas essenciau entath bon foncionament dera nòsta sanitat. En prò dera sua salut e era de toti.

(4 de deseme de 2010)