Nau an, nau govèrn

Es tempsi nauèri qu’Unitat d’Aran a diagnosticat en ua recenta convencion entà renauir era politica ben exigissen qu’entad aguest an qu’encetam un nau govèrn s’instaure en Conselh Generau d’Aran.
Mès d’ua decada de govèrns mediòcres amiadi per CDA e peth sòn cap visible, Carlos Barrera, an balhat ua vision prauba de país, tan des deth punt de vista intellectuau e culturau coma de progrès nacionau. Aran a demorat aletargat per ues institucions barrades en eres madeishes afectades peth sectarisme mès descarnat.
Darrèrament, çò de mès grèu qu’imprègne as nautes institucions deth país ei era incapacitat des sòns maxims responsables entà reconéisher era aportacion der Aute, en sentit mès generau, d’aquest que, ben des dera societat civil ben des dera madeisha classa politica, non compartís ath cent per cent eth sòn projècte.
Coma proclame eth document dera Convencion, deth quau è pogut hèr quauqua aportacion e enquia è pogut presentar, « era societat, frut dera sua complexitat, non a de besonh govèrns jerarquizadi ne personalismes autoritaris que centralizen eth podèr ». De hèt, « es procediments son peth dessús des estructures ». En resum, « era bona governança deth país cerque eth refòrç dera coesion sociau e politica, era participacion, era cooperacion e eth compromés ».
Eth nuclèu dera propòsta ei « era collaboracion entre es Institucions d’Aran e era societat civila damb era perspectiva de regular es ahèrs collectius damb critèris d’interès public ». Çò que se prepause « ei tant era reforma dera Administracion coma ua revision des deuers e activitats qu’an d’acomplir es Institucions ».
D’aquiu es propòstes entà reformar eth reglament deth Conselh entà que fin finau devengue era assemblada que represente era sobirania deth país coma organ collegiat de debat e representacion territoriau (terçons), clarament diferenciat der organ executiu deth Govèrn d’Aran. D’aquiu era volentat entà dignificar era figura deth Síndic coma figura de consens e fòrt lideratge, peth dessús de sectarismes e lutes politiques de baisha volada.
Se tracte, en definitiva, « d’aportar innovacion, creativitat, dialòg e lideratge entà passar der autoritarisme ara participacion democratica e responsabla des ciutadans en un país qu’a de besonh naues formes e nau govèrn ».
Bon an a toti!
Advertisements

Roma

Diu mèn, Diu mèn, per qué è abandonat aguest mèn blòg? Ja non. Ara sajarè de retornar ara activitat perduda despús d’uns dies de viatge pera Roma imperiau e decadent. I a tanta causa a remercar de Roma que non acabaríem: i a era Roma antiga, era paleocristiana, era medievau, era renaishentista (esplendorosa) e era barròca, damb ua arquitectura, pintura e escultura espectaculares. I a tanben era Roma eclectica, capitau d’Itàlia, e tanben era Roma fascista… Roma, caplòc d’Itàlia, país deth G-8, mès non per açò mens lorda e caotica, envielhida e bric modèrna, fascinantment decadenta. Ua auta Roma.
Cada pas, cada movement, se neurís d’un còp de surpresa artistica. En un cornèr quinsevolh ua òbra d’art subergés interpelanta. Mentre admires era beresa dera glèisa de San Luigi dei Francesi, de patac, ena ermita laterau quèrra, tres pintures de Caravaggio escenifiquen era vocacion de Sant Matèu. Quin Jesús tan beròi en aguest conjut d’equilibri que lute torturadament entà gésser dera ombra. Quin Jesús tan beròi qu’emergís d’un magma d’ombra que le conten e deth quau semble liberar-se parciaument suggerint era totalitat dera anima de cadun des peronatges en escèna. Quina emocion tan reveladora! Meraviglia dell’Arte, / Stupor de la Natura / Se ben bersaglio poi di rea fortuna. Son es vèrsi que G. C. Gigli dediquèc ath pintor.
Desiri tornar-i…

Deuer institucionau

Non ei era Constitucion que mès desiraríem: republicana, laica e federau. Mès era aprovacion deth nau Estatut catalan a suposat un pas reformista en un sentit federalista e sociau qu’imiten dejà ues autes Comunautats Autonomes.
Ath delà, aué mès que jamès cau restablir es bones relacions damb eth conjunt d’Espanha. D’aquiu era preséncia deth president Montilla en Madrid tà commemorar er aniversari dera Constitucion. Tanben ei un deuer institucionau de qui ostente era mès nauta representacion der Estat en Catalonha. Era Generalitat ei Estat!

Per cèrt, eth respècte ara legalitat tanben fòrce a plaçar eth drapèu espanhòu arriat en Departament de Governacion.

Eth madeish sentit institucionau aurie agut de possar ath Síndic d’Aran a assistir ara presa de possession deth nau President dera Generalitat. A on ère aqueth dia Carlos Barrera? S’auesse estat Artur Mas qui prenie possession, i aurie assistit? Ad aguest grad de partidisme arriben es nòsti dirigents?

Futur renauit

Es socialistes son fòrça satisfèts. Ager assistí ath dinar qu’eth PSC des Comarques de Lhèida aufric a toti aqueri que collaborèren ena campanha electorau. Un emocionat Jordi William destaquèc eth déuer de tot politic entà servir ath ciutadan e un non mens arregraït Quim Llena, eth conselhèr deth Pirenèu, convidèc as assistents a elaborar un discors mès contundent e clar, damb ambicion e identitat pròpria. En tot hèr autocritica per uns resultats insatisfactòris, maugrat que Lhèida siguec era demarcacion que parèc mès eth còp, eth conselhèr e prumèr secretari reivindiquèc eth papèr deth socialisme catalan entath progrès des comarques de Lhèida.

Un projècte entà renauir era manèra de hèr politica coe enes sectors progressistes dera societat, que comprenen que s’a acabat era epòca des govèrns autoritaris, jerarquizadi e centralizadi. En Aran, eth pròplèu deputat e representant deth país en Parlament, Paco Boya, ne comence a dar mòstres clares deuant es formes de vielh regim deth govèrn de Barrera. Es valors dera bona governança (cooperacion, repartiment de responsabilitats, integracion) son era melhor carta de presentacion d’un nau projècte progressista entàs nòstes tèrres.