Roma

Diu mèn, Diu mèn, per qué è abandonat aguest mèn blòg? Ja non. Ara sajarè de retornar ara activitat perduda despús d’uns dies de viatge pera Roma imperiau e decadent. I a tanta causa a remercar de Roma que non acabaríem: i a era Roma antiga, era paleocristiana, era medievau, era renaishentista (esplendorosa) e era barròca, damb ua arquitectura, pintura e escultura espectaculares. I a tanben era Roma eclectica, capitau d’Itàlia, e tanben era Roma fascista… Roma, caplòc d’Itàlia, país deth G-8, mès non per açò mens lorda e caotica, envielhida e bric modèrna, fascinantment decadenta. Ua auta Roma.
Cada pas, cada movement, se neurís d’un còp de surpresa artistica. En un cornèr quinsevolh ua òbra d’art subergés interpelanta. Mentre admires era beresa dera glèisa de San Luigi dei Francesi, de patac, ena ermita laterau quèrra, tres pintures de Caravaggio escenifiquen era vocacion de Sant Matèu. Quin Jesús tan beròi en aguest conjut d’equilibri que lute torturadament entà gésser dera ombra. Quin Jesús tan beròi qu’emergís d’un magma d’ombra que le conten e deth quau semble liberar-se parciaument suggerint era totalitat dera anima de cadun des peronatges en escèna. Quina emocion tan reveladora! Meraviglia dell’Arte, / Stupor de la Natura / Se ben bersaglio poi di rea fortuna. Son es vèrsi que G. C. Gigli dediquèc ath pintor.
Desiri tornar-i…
Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s