Ei possible un aute cristianisme?

Ei vertat qu’es institucions economiques, politiques e religioses non passen peth sòn melhor moment. Semble que mentre aguestes van per un costat, era societat s’adrèce en sens invèrs. Era institucionalizacion de quinsevolh grop uman qu’a aquerit quòtes nautes de podèr ath long dera istòria ei lèu inevitable en ua societat, pr’amor qu’es relacions de podèr formen part der ADN dera madeisha. Eth problèma arribe quan er exercici deth podèr deven arbitrari, opac e, en conseqüéncia, injust, en tot abundar enes tèrmes emplegadi en pòst anterior (Eth Pirenèu decidís).

Era democràcia a corregit era ruta dangerosa de quauques institucions politiques (sonque cau pensar en nòste contèxte, dempús deth règim dictatoriau), a despièch des henerecles que se van daurint damb eth ciutadan deth carrèr. Es institucions economiques, totun, s’an de sotméter encara ara sobirana decision d’ues institucions internacionus vertadèrament democratiques, aué inexistentes.

Mès, en quin punt se tròben institucions religioses coma era Glèisa catolica?, mos preguntàuem non hè pas guaire damb un amic vinculat damb es cercles eclesiastics. Aluenhada de quinsevolh atisbe de democràcia, era cúria actuau apregondís eth camin dera anatemizacion damb er eufemistic argument deth pes dera tradicion e eth magistèri, que pese mès qu’era anada entàs hònts ermeneutiques qu’expliquen era sua rason d’èster. En lòc d’acompanhar as persones que vòlen amassar-se coma comunautat, coma pòble de Diu, era Glèisa de Ratzinger s’estime mès era promocion der estigma e er isolament gratuït que sonque un sentiment de ridicul pòt dissimular en aguesta actitud tan inutila coma discriminatòria (atau se mòstre damb era hemna, es divorciats, es gais, era laïcitat e un long eca).

Dilhèu era solucion non passe tant per ua metuda ath dia, coma pera tornada entàs hònts der Evangèli, a on se tròbe « un umanisme que non molèste ad arrés », en paraules deth mèn amic. E mentre rebrembi era convèrsa, un aute anatemizat, eth teològ Juan José Tamayo, apòrte bèra clau entath debat en un article publicat aué en El Periódico, e que vau era pena de referenciar entàs qu’açò deth cristianisme encara mos impòrte.

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s