Anem-i!

Occitània ei eth país que jamès a pogut èster, era nacion impossibla e anacronica, perque Occitània moric fòrça abantes deth naishement politic deth concèpte de nacion. Aguesta ei dilhèu era vertadèra illusion occitana. Mès, ei era lengua era clau dera sua esséncia, e per tant, dera sua existéncia, coma espaci culturau compartit. Era lengua, es lengües, non ei pas dera tèrra; ei des ciutadans e es ciutadanes que la parlen, l’aimen e la senten. D’aquiu, era reivindicacion imperiosa per qu’es podèrs publics la reconeishen, la promocionen, la normalizen, perque assegurar era sua superviuença ei respectar çò de mès pròpri qu’as ciutadans e as ciutadanes d’aguestes contrades mos aperten, donques era paraula cree mon e sense ua lengua, se’n van tà tostemp er encastre calid que mos permet èster çò qu’èm. De Carcassona a Aran, de Besièrs a Tolosa, anem òc! Per la lenga occitana!
Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s