Aran dauant dera Lei de vegueries

Eth sindic Francés Boya a tornat a parlar damb pro claredat e contundéncia: Aran non vò formar part de cap vegueria. Ei mès, se Catalonha non ei capabla de preservar era singularitat politica e territoriau d’Aran, eth Conselh Generau demanarà era empara deth Proòm, figura recuperada ena passada Hèsta d’Aran, e reclamarà es sòns drets as Còrts Generaus. Son paraules deth Sindic en Plen extraordinari convocat per eth madeish entà dar compde der informe juridic qu’avale es tèsis araneses.

Eth Govèrn dera Generalitat a aprovat aué eth projècte de lei vegueriau, donques Catalonha a dret a organizar-se territoriaument segontes çò que dispòse er Estatut (articles 2 e 90), aprovat per CiU, PSC, ERC e ICV e refrendat pes pòbles catalan e aranés. Ara ben, tanben a rang estatutari era proteccion deth règim especiau d’Aran, « entitat territoriau singulara » (articles 11 e 94). D’aquiu, era exigéncia d’Aran entà non èster includit en cap de division territoriau que non sigue era pròpria (article 3 dera Lei 13/1990, sus eth règim especiau).

Cau avertir qu’era Lei des vegueries ei ua norma de transicion, perque era aprobacion des naues vegueries a de besonh dera concertacion der Estat entà alterar es limits provinciaus que se’n poguen derivar. Un còp constituïdes es naues demarcacions (hèt improbable a curt tèrme), Aran non serie includit ena vegueria der Alt Pirineu, en tant que aguesta se forme coma ua unitat de descentralizacion dera Generalitat, perque eth Conselh Generau, que refèrme es relacions bilateraus damb eth Govèrn catalan, ja a assomida aguesta foncion. Totun, es municipis aranesi demorarien vinculadi ara vegueria per miei deth Conselh de Vegueria en marc dera cooperacion locau, talament coma succedís ara damb era Deputacion de Lhèida.

Mès, eth Govèrn aranés volie anar mès enlà en tot balhar a Aran un estatus diferenciat tanben ena província / vegueria, estatus ara inexistent. Per aquerò, se pòt díder qu’eth projècte se quede a miei camin, segontes es aspiracions dera maxima institucion. Ara demore fòrça trabalh a hèr pendent era tramitacion parlamentària.

Coma vedetz, er ahèr ei plan complèxe e delicat e ja se sap que quan es aigües son pro alterades, era pesca pòt èster ben profitosa. En aguest sens, non se calerà estonar des actituds demagogiques dera oposicion de Convergéncia, qu’a compdar d’ara utilizarà quinsevolh oportunitat entà trèir-ne profit electorau (pensatz que d’ací a uns mesi auem eleccions autonomiques).

De moment, mentre er alcalde dera Seu d’Urgell, deputat de CiU e probable candidat convergent per Lleida entàs pròplèu eleccions, da era benvenguda ara Lei, CDA se pòrte a un dirigent de Barcelona entà hèr ua ròda de premsa en país. Mès es credencials politiques convergentes en aguest ahèr son ben escasses: Convergéncia bloquegèc era Lei d’Aran pendent dètz ans, defenec era inclosion d’Aran en un àmbit territoriau superior s’era descentralizacion dera Generalitat atau ac requerís (Lei d’Aran) e includic Aran en mapa comarcau de Catalonha coma ua comarca mès. O sigue, que de leçons ben pògues, e, en tot cas, un shinhau mès d’umilitat e trabalh conjunt entà deféner çò que mos aperten. Sonque amassadi podem guanhar.

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s