Aran e Aragon

Es vicissituds istoriques e, sustot, era volentat politica des aranesi ath long des tempsi an mercat eth sòn devier coma territòri estretament restacat ath reiaume d’Aragon, atau com ac soslinhen es recercaires dera istòria locau d’aguest petit parçan deth Pirenèu centrau. Com tanben ei coneishut eth sòn plaçament nòrd enlà dera sèrra pirenènca, hèt qu’aurie de determinar, semblarie, ua vinculacion mès naturau damb França. Mès, es aranesi s’an sabut suenhar des invasions e es intents continus d’integracion dera Val entath costat francés (en aunor ath títol dera òbra omonima de Josep Lladonosa), e an practicat un sòrta d’equilibri des podèrs, d’acòrd damb eth quau eth militar demorarie ligat a Aragon, eth juridic a Catalonha e er eclesiastic a França. Era darrèra collaboracion relevanta entre Aran e Aragon (e Catalonha), damb era exposicion Aran, clavis regni, a permetut redescurbir aguesta ligason, de natura pactista (vau era pena rebremba’c en aguesti tempsi de convulsions territoriaus), que va mès enlà dera arraïtz deth nòm d’andues comunautats, sense descuedar era realitat d’un present de vincles comerciaus e de servicis e, sustot, de caractèr sanitari, a on er Espitau Val d’Aran ei tanben punt clau d’aguesta cooperacion sociau e territoriau damb es vilatges dera Ribagòrça. Ja en sègle X, era Val siguec possedida per Aton, bisbe de Roda de Isábena, senhor de Ribagòrça, de Palhars, d’Aran e de Sobrarbe, data mès antica dera quau demore constància sus es dominacions senhoriaus en Aran, segontes era cronica Fragmentum Historicum (s. XIII), trobada enes manuscrits deth Cartulari deth monastèri d’Alaon, en Sopèira (veir eth catalòg d’Aran, clavis regni). En 1108, Alfons eth Batalhaire la includís enes sòns domènis, e damb eth Tractat d’Emparança (1175), aguesti ligams s’arrefortissen encara mès. Dempús dera derròta de Muret (1213), se daurís un periòde de luta diplomatica, e tanben bellica, sus era possession d’Aran, en mans sustot de França. En 1312, es delegats des reis reconeishen ara fin era relacion dera Val damb eth reiaume d’Aragon, dempús des negociacions encetades tà esclarir es pretensions d’andues corones. Damb eth Tractat de Poissy (1313), Felip IV restituís Aran a Jaime II d’Aragon, e eth 22 d’agost deth madeish an, eth monarca autrège as aranesi Era Querimònia, amàs des drets consuetudinaris, que sigueren confirmadi dempús per d’auti reis. Er an que ven se’n complissen 700. Un erós aniversari deth quau Aragon se’n pòt sénter ben partícep.

(ARAN INFORMACION + VIVIR LOS PIRINEOS, seteme de 2012)

Advertisements

One thought on “Aran e Aragon

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s