L’església romànica de Bossòst, bé cultural d’interès nacional

L’església romànica de Santa Maria de la Purificació de Bossòst (segle XII) ja és Bé Cultural d’Interès Nacional, segons l’acord adoptat aquesta setmana pel Consell Executiu de la Generalitat. Conclou així un tràmit que va començar l’any 2009 de la mà del govern del Conselh Generau presidit pel síndic Francés Boya, que va tenir l’encert de voler preservar les nostres esglésies a través d’una elemental catalogació, ja que, fins ara, només s’havia declarat com a BCIN l’església de Santa Maria d’Arties, als anys 70. Durant aquest mandat, l’Ajuntament de Bossòst va haver de reemprendre l’expedient per tal que el Conselh Generau, competent en la conservació del patrimoni, el dugués endavant, amb l’adequat criteri tècnic i arquitectònic.

En un temps en què amb la modificació del Pla director urbanístic de la Val d’Aran hom ha volgut desprotegir els entorns d’aquests temples que tant caracteritzen la imatge dels nostres pobles, la declaració de l’església de Bossòst posa en evidència la necessitat que tenim els aranesos de reconèixer, dignificar i promoure el nostre patrimoni artístic i cultural, com un dels béns més preuats que configuren la identitat col·lectiva i el paisatge i la bellesa que contemplem en aquestes muntanyes i donen sentit a una estratègia turística i de prosperitat que inclou també una lògica cultural i fins i tot espiritual.

En el cas de Bossòst, és clar que l’església romànica que s’ha conservat d’una forma més pura a l’Aran (l’exemplar “més notable de la comarca i representatiu del romànic de la Vall d’Aran”, segons l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans, d’agost de 2009), per la seva unitat estilística i cronològica, amb un dels campanars més esvelts i antics (segles XI-XII), i amb béns tan peculiars com el conjunt monumental de la Setmana Santa, època durant la qual tenen lloc les úniques processons araneses, mereixia un reconeixement d’aquest tipus amb la finalitat d’optar a actuacions rellevants que posen a disposició administracions i entitats privades, quan els pressupostos ho permeten, certament.

Tanmateix, la declaració és garantia perquè l’església de Bossòst no caigui en l’oblit i obligui tots els ens responsables a adoptar les mesures necessàries per preservar-la i conservar-la, amb intervencions de manteniment i restauració, quan s’escaiguin. Bossòst, com tants pobles aranesos, no s’entendria sense la seva església, que segueix i ha de seguir centrant l’atenció de la fesomia de la vila després de 900 anys fent-ho. Al campanar hi ressona no només l’hora, sinó la història, la fruïció social, espiritual, religiosa i cultural, i la identitat compartida d’un poble, amb el castell medieval i les sis ermites que l’envolten, d’origen legendari, a mode de cinturó protector, i que formen part del projecte Bossòst, les rutes protectores, a càrrec del programa Viure al Poble Més, del Departament de Governació amb fons de la UE, que ara executa l’Ajuntament per a la regeneració urbana, la conservació patrimonial i la dinamització turística i econòmica. Culmina avui un llarg procés, del qual tothom se’n pot felicitar, però se n’obre ara un altre per tal de fer prevaler el patrimoni d’un poble que s’esforça per restar ben viu i actiu, amb el seu millor bagatge i l’empenta per un futur que ja ens esperona.

DIARI SEGRE, 14 de febrer de 2015 / LA MAÑANA, 15 de febrer de 2015

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s