Eth tunèl de Vielha ei dilhèu era infraestructura aranesa mès subergessenta deth sègle XX, pr’amor qu’a possibilitat eth finau der isolament geografic e istoric dera Val damb era Peninsula, atau coma eth desvolopament posterior coma princiau via d’accès entara rèsta der Estat, per miei dera Ribagòrça. Ua òbra demanada pes aranesi, eth besonh de comunicacion dera quau ja ei nomentada per Pascual Madoz en sègle XIX e, ara fin, possat eth sòn projècte per Alfons XIII dempús dera visita deth monarca en 1924. Eth tunèl non ve era lum enquia 1948, damb er esfòrç ingent des sòns trabalhadors, presoèrs dera guèrra includidi, enes condicions precàries dera epòca e en tot patir es accidents derivadi d’ua òbra d’aguesta envergadura. Vos en podetz hèr ua bona idèa a trauèrs des fotografies qu’era Fondacion Privada deth Musèu Etnologic a recuperat entà ua exposicion acuelhuda per Ajuntament de Vielha-Mijaran, enquiath mes de seteme, ena sala d’exposicions dera antiga bibliotèca. Ath torn de 400 obrièrs i auien arribat a trebalhar, segontes mos conde un membre dera entitat, que tanben apòrte coma anecdòta chocanta qu’es abitants d’alavetz dauen eth tòrt d’un cambi meteorologic en país ara dubertura dera galeria, coma s’es naui aires deth sud auessen maumetut eth pacte interior damb es fòrces dera natura, en uns ans, es 40, fòrça heiredi, totun. Dempús deth bastiment deth nau tunèl, daurit en an 2007, era reforma dera rèsta dera via conformada pera N-230 centre ara era demana entà, aumens, garantir era seguretat e esvitar era carga d’uns camions que perjudiquen era comunicacion entà ua des vals mès visitades e avalorades deth Pirenèu.
(DIARI SEGRE, 13 de junh de 2015)