Author: Amador

Reprodusisqui ara seguida era entrevista que li publique Aran Informacion ath sindic Francés Boya en referéncia a Aran e era redistribucion territoriau de Catalonha.

PREGUNTA. La decisión acordada por el tripartito era una antigua reivindicación aranesa. ¿Qué supone para Aran la decisión del tripartito de excluir Aran de la Ley de Veguerías?

RESPUESTA. Supone un avance, un punto de inflexión en nuestra relación con Cataluña y su Gobierno, porque después de una larga batalla, que ha durado años, hemos logrado no sólo excluir Aran de la organización de las veguerías, como siempre hemos reclamado, sino también asegurar que Aran  con su Conselh Generau sea el único referente territorial de los ciudadanos y las ciudadanas. Se abren nuevas perspectivas de futuro y de consolidación de nuestro autogobierno. El Gobierno que preside José Montilla nos ha escuchado y ha entendido nuestra reivindicación después de una larga y difícil negociación.

P. Como sindic, ¿qué siente? ¿Y cómo aranés?

R. Siento una enorme satisfacción, porque este éxito nos pertenece a todos los araneses, a todos los ciudadanos que viven y trabajan en Aran, que de forma transversal han defendido y defienden su pertenencia a este Valle, con su singularidad, su tradición de autogobierno y, especialmente, su voluntad de seguir proyectando en el futuro sus deseos colectivos desde la proximidad que representan sus instituciones. La gente está a favor de mantener este estatus singular dentro de Cataluña, y esto quiere decir no tener otra capitalidad que la nuestra y no tener otro gobierno de referencia que el que elijan los ciudadanos de forma directa.

P. El consenso impulsado desde el Conselh d’Aran de cara a la futura Ley d’Aran, ¿ha sido importante a la hora de trabajar para conseguir este acuerdo?

R. Ciertamente, es desde el consenso que el Conselh trabaja con los temas de país. Y la nueva ley de Aran es uno de estos temas. La elaboración de la propuesta de la ley se ha hecho con el acuerdo de los partidos con representación en el Conselh. Y a petición nuestra, el Parlament ha constituido una ponencia conjunta, entre todos los grupos políticos, para elaborar esta nueva ley a partir del documento consensuado en Aran. Espero que, en este proceso, los partidos sepan abandonar su tacticismo y su voluntad de ser protagonistas en beneficio de una ley que ha de permitir mejorar la financiación y dotarnos de los intrumentos necesarios para avanzar en la eficacia y la proximidad de la gestión de los asuntos públicos.

P. No obstante, como parlamentario por UA, partido vinculado al PSC, ha tenido que pasar momentos duros y adoptar posturas nada cómodas antes de hacer conciliar dos posturas que en algunos momentos parecían antagónicas.

R. He tenido claro desde el prinicipio que Aran es lo primero, por encima de intereses partidistas. Y bajo ese principio he actuado, hasta el punto que no hemos tenido reparos en cuestionar nuestra relación con el PSC, si no se respetaban los derechos de Aran. También me abstuve en la toma en consideración de la ley de veguerías, contraviniendo el sentido del voto del grupo al que pertenezco. Pero también es verdad que mi presencia en el Parlament y nuestra influencia en el PSC, así como la voluntad de entendimiento de ambos partidos, ha permitido finalmente que Aran vea respetada su singularidad de forma clara. En este sentido, quiero reconocer el compromiso del president Montilla con Aran, que en su visita del pasado marzo, abogó por el acuerdo con el Conselh y por desplegar el Estatut respetando la singularidad de Aran. Un compromiso que ha cumplido.

P. ¿Podemos decir que este es un momento histórico para Aran?

R. Puede parecer un tópico, pero yo creo que sí, porque lo que hubiera podido significar una quiebra, una ruptura, ha constituido un avance en la consolidación de nuestro autogobierno y la especificidad política y territorial de Aran en el conjunto de Cataluña. Y esto es verdad que es histórico, porque en contra de lo que pasó en 1834, cuando pasamos a formar parte de la provincia, o en contra de lo que pasó en 1987, cuando la Generalitat de entonces convirtió Aran en una comarca más de Cataluña, ahora, en 2010, somos una entidad territorial singular dentro de Cataluña, que, de forma pactada, queda al margen de las veguerías, es decir, de la propia organización territorial catalana.

P. Y ahora, ¿qué depara el futuro a Aran? ¿Cuáles son los nuevos retos?

R. Pues tenemos que seguir con todo nuestro empeño en superar estos momentos de dificultades para muchas familias y seguir con nuestra ruta de modernización y transformación del país iniciada hace tres años. De hecho, uno y otro objectivo van relacionados, porque tenemos que lograr una economía más productiva y competitiva, que genere puestos de trabajo en sectores hasta ahora inexplorados, como el de la innovación. Por eso en breve se iniciarán las obras para construir un Centro de Innovación Tecnológica en Casau, que permitirá dar apoyo a los jóvenes y nuevos emprendedores y asegurarles también una formación en estudios superiores, sin tener que desplazarse a Barcelona, por ejemplo. Tenemos necesidades urgentes como mejorar nuestras comunicaciones, porque sufrimos un déficit histórico en este sentido. Ahora hemos empezado con las obras de mejora de accesos a pueblos, pronto se iniciarán los trabajos en la carretera C – 28 entre Salardú y Baqueira, y espero que más pronto que tarde suceda lo mismo en la N – 230, entre el túnel y Vielha. Vamos a seguir trabajando para garantizar la solidez de nuestro turismo, haciendo de Aran un referente, una destinación de calidad, que vende de forma concertada sus productos y da a conocerlos en los mercados cercanos pero también en el ámbito internacional. Y por supuesto tenemos que garantizar que nadie se quede atrás del progreso, que todos tenemos las mismas oportunidades y que se mantiene la protección para los más vulnerables, como nuestros ancianos, para los que hemos construido una nueva residencia con instalaciones más cómodas y dignas. Queda mucho por hacer, pero tenemos toda la ilusión y las ganas para seguir trabajando y reclamando aquello que nos parece justo y que el pueblo aranés necesita y merece.

Ara fin, era Val d’Aran demore excludida dera organizacion des vegueries, segontes er acòrd ath quau an arribat es grops dera quèrra catalana, ei a díder, ICV, ERC e PSC, damb qui Unitat d’Aran manten aliança politica (e pensi que damb plan bon critèri e mielhors resultats). Aran ei un país deth Pirenèu e damb eth Pirenèu i vò apregondir era sua relacion. Mès sonque a compdar deth sòn reconeishement coma país damb autogovèrn e volentat de projectar-se en futur ena proximitat des sues institucions pòt justament concertar es sòns desirs, es sòns besonhs e interèssi damb era rèsta de pòbles que formen aguest “Naut Pirenèu” nòste, tan alongat e tan mancat de connexions transversaus e, de viatges e dilhèu per açò darrèr, d’ua consciéncia d’identitat compartida. Èm òmes, hemnes, de montanha, de frontèra, mès tranquils qu’es que demoren aquiu baish, en tot víuer damb aquera vitesa… Èm mès pògui, tanplan, amassadi en diuèrsi corròps –“assentaments”, segontes se ditz–, que s’an conformat ath long deth temps per un determinisme geografic, agaçant e tot en bèth moment. Pòt semblar era descripcion d’ua auta epòca, mès encara èm a dues ores de Lleida, a autant dera Seu, non cau díder alavetz de Barcelona, e pas a pas mos calerà apropar as grani centres, mès non mos calerà pèrder era anima que s’amague entre es montanhes. Eth Pirenèu ei diuèrs, encara mès Catalonha, qu’a hèt un gran gèst que, mesi entà darrèr, semblaue impossible. S’a vist en miralh e a s’a vist mès plurau e, per aquerò madeish, mès esplendida, coma eth Pirenèu a on èm, coma era Val qu’auem volut hèr mès nòsta e qu’aué ei mès de toti.

UN CÒP MÈS, CIU NON EI ARA NAUTADA DES AHÈRS IMPORTANTS DETH PAÍS

Convergéncia vòte contra era exclusion d’Aran des vegueries

Eth president d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó, a felicitat aué as grops que dan supòrt ath Govèrn dera Generalitat (PSC, ERC e ICV) per auer pactat era exclusion d’Aran dera vegueria deth Pirenèu, atau coma a reclamat UA e, en especiau, eth sòn secretari generau e sindic d’Aran, Francés Boya, de forma persistenta. Calbetó a soslinhat qu’aguest “ei un èxit qu’aperten a toti es aranesi, pr’amor qu’era Generalitat a escotat, ara fin, ath pòble e as sues institucions”.

Arturo Calbetó a lamentat, totun, que Convergéncia age votat en contra d’aguest acòrd, e a assegurat que “un còp mès, CiU non ei capabla de sumar-se ath consens ne ei ara nautada des ahèrs importants deth país”. En aguest sens, Calbetó a rebrembat que CiU siguec era responsabla de convertir era Val en ua comarca mès, per miei dera lei d’organizacion comarcau, e tanben siguec responsabla de bloquejar, pendent dètz ans, era lei d’Aran.

EL GOVERN ACCEPTA EXCLOURE L’ARAN DEL MAPA DE LES VEGUERIES

La Vall d’Aran ha guanyat el seu pols particular amb el tripartit, i especialment amb el PSC, contra les vegueries que projectava el Govern de la Generalitat. Els socis de l’Executiu han pactat una esmena per treure la comarca del nou mapa territorial de Catalunya. Una excepció que permetrà, al mateix temps, que la vall adquireixi l’estatus d’ens provincial. Quan l’Estat li reconegui aquesta singularitat, l’Aran assumirà i exercirà les mateixes competències que la resta de vegueries, sense compartir aquestes funcions amb les altres comarques de l’Alt Pirineu. El dictamen definitiu de la llei serà aprovat avui en comissió parlamentària i ja quedarà llest perquè el ple hi doni el vistiplau, probablement amb els únics vots del tripartit.

El redactat de l’esmena és tan complex com la mateixa negociació mantinguda, sobretot, amb el síndic aranès i diputat del PSC, Francesc Boya. De fet, perquè l’Aran vegi satisfeta la seva reclamació haurà de ser primer l’Estat el que modifiqui la legislació en matèria d’organització territorial, de manera que li atribueixi un estatus similar al d’una província.

La solució pactada preveu que, en un primer moment i de forma provisional, la vall formi part de la vegueria pirinenca «mentre estigui integrada en l’ordenació jurídica de l’Estat en la institució provincial de govern i administració local». És a dir, fins que la província de Lleida deixi d’existir formalment com a administració.
Durant aquest temps, el consell de vegueria de l’Alt Pirineu delegarà al Consell General d’Aran totes les seves funcions en matèria de cooperació local. Una vegada l’Estat permeti a la comarca quedar al marge de les institucions provincials, el Govern aranès exercirà les funcions que la nova llei atorga als consells de vegueria.

Amb aquest enunciat es pretén fer compatible la reivindicació aranesa amb l’organització territorial de l’Estat que marca la Constitució. De fet, el Consell va encapçalar des del primer moment l’oposició a «diluir» la singularitat de la vall en una vegueria, ens pel qual ha mostrat sempre una inclinació menys clara que per la província. Aquesta esmena provocarà que la vegueria de l’Alt Pirineu quedi compresa únicament per les comarques d’Alta Rigaborça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.

RELACIONS «EN SUSPENS» / L’enuig de Boya amb el PSC es va arribar a plasmar en alguns gestos polítics simbòlics, encara que mai en declaracions altisonants. El síndic de l’Aran es va abstenir en la presa en consideració pel Parlament de l’avantprojecte de llei. I el seu partit, Unitat d’Aran, adscrit als socialistes catalans, va deixar «en suspens» les relacions entre tots dos, a l’espera de com es resolia el contenciós de les vegueries.

Ahir, l’opinió de Boya ja era una altra: «Aquest reconeixement per part de les institucions catalanes adquireix una dimensió històrica i pregona la vinculació institucional, política i de bon veïnatge de la vall amb els pobles del Pirineu i el conjunt de Catalunya».

(El Periódico de Catalunya, 27 de maig de 2010)

Eth sindic d’Aran e secretari generau d’Unitat d’Aran, Francés Boya, a artenhut fin finau eth compromís des grops d’Entesa (PSC, ERC e ICV) entà excludir Aran dera organizacion des vegueries. Atau coma ven de demostrar eth president Montilla entà deféner er Estatut en Senat e possar er inici deth procès de renovacion d’un TC incapable, eth sindic Boya a demostrat tanben qu’era persisténcia, era negociacion e eth trabalh constant dan, de viatges, es sòns fruts. Atau se despren dera propòsta d’esmendes qu’es partits que dan supòrt ath Govèrn dera Generalitat an pactat ena darrèra session dera ponéncia dera lei de vegueries.

Era propòsta convertís « l’Alt Pirineu i Aran » en « Alt Pirineu », que serà format pes « municipis corresponents a Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà e Cerdanya », en tot excludir de forma clara ara Val d’Aran (article 9). Ath delà deth refòrç dera relacion de bilateralitat entre eth Conselh e era Generalitat que recuelh er article 10, es grops d’Entesa higen dues disposicions (disposicion addicionau tresau e disposicion transitòria prumèra bis) que preven qu’eth Conselh Generau se hèsque cargue des competéncies de cooperacion locau qu’aurà assignades, quan se constituïsque, eth Conselh de Vegueria (ara les exercís era Deputacion). Tot un entramat d’encastre juridic que da respòsta damb satisfaccion as demanes araneses.

Cau rebrembar, ad aguest respècte, qu’era esmenda de CiU se limitaue a suprimir deth redactat eth tèrme « Aran », sense guaires concrecions, e aportaue ua propòsta fòrça enigmatica: « Aran disposarà d’un règim jurídic especial ». Coma se non l’auessem dejà! Totun, era propòsta lèu immielhorabla des grops dera quèrra ei ua bona notícia entà toti e per toti a d’èster compartida, perque, coma a dit aué eth sindic, da compliment as aspiracions deth pòble aranés e daurís naues perspectives de futur e consolidacion der autogovèrn.

ACORD DEL TRIPARTIT PERQUÈ LA VAL D’ARAN QUEDI FORA DE LA FUTURA VEGUERIA DEL PIRINEU

Un acord entre els partits que governen a la Generalitat (PSC, ERC i ICV-EUiA) per esmenar la llei de vegueries obre la porta perquè Aran quedi fora de la futura demarcació del Pirineu. Així ho van confirmar fonts d’Unitat d’Aran (UA), socis dels socialistes. Una sèrie d’esmenes, presentades ahir en una sessió de la ponència parlamentària, modifiquen el projecte de llei per limitar la vegueria pirinenca a l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya. De la mateixa manera, elimina qualsevol vinculació de la Val a la nova demarcació del Pirineu al preàmbul de la normativa. Aquestes propostes s’hauran de debatre en la pròxima sessió de la comissió parlamentària d’Assumptes Institucionals, que haurà d’emetre un dictamen abans que el ple de la cambra catalana debati la llei.

Les esmenes es completen amb una disposició addicional i una altra de transitòria, que pretenen fer compatible la reivindicació del Conselh i els municipis aranesos, contraris a formar part de la vegueria del Pirineu, amb l’organització de l’Estat que fixa la Constitució. Dit d’una altra manera, plantegen la via per la qual la Val quedi fora de la demarcació que substituirà la província, quan la normativa agrupa els municipis en províncies i altres agrupacions supramunicipals i confereix competències en matèria de cooperació local a diputacions i a altres ens d’àmbit provincial, com ara consells i cabildos.

La solució pactada preveu que Aran formi part de forma provisional de la vegueria del Pirineu « mentre estigui integrada a l’ordenació jurídica de l’Estat en la institució provincial de Govern i administració local », segons el text d’una de les esmenes.

En aquest període, el consell de vegueria delegarà al Conselh d’Aran « totes les seues funcions » en matèria de cooperació local a la Val. Quan l’Estat permeti a Aran quedar al marge de les institucions provincials, afegeixen les esmenes, el Conselh exercirà totes les funcions que la llei atribueix als consells de vegueria i la Val quedarà fora de l’organització veguerial. Aquest enunciat implica que Aran es desvincularà de la divisió de Catalunya en vegueries quan l’Estat l’equipari a una província.

(Diari Segre, 26 de maig de 2010)

ES ÒBRES DE MIELHORA DERA C-28 COMENÇARÀN EN JUNH

Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a anonciat aué, en transcurs deth Conselh de Terçon de Pujòlo, qu’es òbres de mielhora dera carretèra C – 28 començaràn a finaus de junh. Era actuacion afècte ath tram de Salardú enquia Baquèira, fòrça deteriorat enes darrèri ans. Aguesta intervencion, amiada a tèrme peth Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques dera Generalitat, compde damb un pressupòst de 4 milions d’èuros.

Eth Conselh Generau d’Aran seguirà enguan damb es trabalhs de regeneracion de peisheus en pòble de Salardú, a on s’auràn mielhorat sèt ectarèes. Entre 2007 e 2010, s’a actuat en Bagergue – Moredo e Gessa – Unha. En Tredòs, eth Govèrn aranés ven de realizar trabalhs de desbroçament en ua superfícia totau de quate ectarèes.

Tanben ei previst que se hèsquen, a compdar d’enguan, actuacions de reforma des parets e mielhores generaus enes arrius deth Barranc de Corilha e ena Ribèra der Unhòla, atau coma a assegurat eth conselhèr Francés Bruna.

Eth sindic a auançat qu’aguesta setmana presentarà en Parlament era iniciativa entà segregar Naut Aran dera Resèrva Nacionau de Caça Alt Pallars – Aran entà convertir eth municipi en ua Zòna Controtlada de Caça, coma ena rèsta dera Val d’Aran, sens perjudici des actuaus proteccions mieiambientaus.

Atau madeish, eth Conselh projècte bastir un Parc de BTT en Beret en collaboracion damb Baquèira – Beret e er Ajuntament de Naut Aran entà dinamizar eth torisme pendent era sason d’ostiu.

(Comunicat deth Conselh Generau d’Aran, 25 de mai de 2010)

I a abséncies dificiles, lèu impossibles de païr. Son coma era musica carada que tot ac condicione, coma eth temps trencat de forma essenciau. Hè quauqui dies parlàuem ací sus era vertat intima d’un amor filiau, d’un amor maternau. Dilhèu non i a abséncia mès grana qu’era que subergés quan er hiu vitau entre ua mair e un hilh se trenque damb era mòrt d’aguest, perque non sonque partís eth, senon que partís ua part fonamentau d’era. Maria José Brito ac torne a explicar en sòn darrèr libre (Aromas de una ausencia, editoriau Milenio). Suspren era capacitat de Brito entà escríuer eth dò damb un lenguatge tan precís e depurat, sense besonh de quèir en sentimentalismes uets, tan comprensibles e naturaus, de viatges. Era escrivana, d’origina aranesa, s’escriu e, en escríuer-se, escriu eth sòn dò, eth sòn sentiment intim e essenciau dauant ua pèrta intima e essenciau. Brito, que demòstre un coneishement enciclopedic, aquerís ua naua dimension en aguesta darrèra òbra, mès pregona, mès pensada, tan interpellanta e tan essenciaument temporau. En efècte, era vida se desplegue coma un continu illimitat a on era preséncia se liure a ua sòrta de referéncies damb aqueth projècte en quau mos i trobam dejà. Mès quan se trenque non i a projècte que valgue e es “flaires dera abséncia” mos rebremben qu’eth temps ei ua queiguda, un trencament, un desarraïtzament d’aquerò qu’existís, qu’existie, e alavetz era pèrta non ei mès qu’era pròpria preséncia d’aquerò que s’a perdut. Existís en tot pèrder-se, en tot húger, e alavetz tostemp demore darrèr. D’ací nèish era impossibilitat radicau dera quau da compde Brito: non i a futur.

(Diari Segre, 22 de mai de 2010)

Er aranés ei er occitan deth nòste pòble. Era lengua deth pòble damb era quau eth pòble sentís e s’arreconeish. Malurosament, non existís un occitan estàndard, mès òc qu’auem ua diversitat dialectau plan valurosa que cau saber respectar e arreconéisher. Ei chocant veir coma quauqui defensors dera lengua utilizen es madeishi arguments qu’es sectors reaccionaris hèren a valer hè mès de vint ans dauant era politica d’immersion lingüistica ena escòla, evidentament en aranés. « De qué mos servís er aranés dehòra dera Val d’Aran? », se didien aqueri, se diden ara entitats coma eth CAOC.

Per cèrt, semble que tanpòc ei possible eth consens politic en aguest ahèr. Semble que Convergéncia s’a alineat damb es postulats der « occitan estàndard » o, en paraules deth president der Institut d’Estudis Occitans, er « occitan ortopedic », en detriment der aranés, qu’ei era varianta sense era quau era Lei lingüistica non aurie cap de sentit. Insolit. Descoratjador, coma er escrit que vos adjunhi deth CAOC, que compartís es sues amassades en contra der aranés damb CDA e ERC d’Aran, atau coma se despren dera preséncia e aquiescéncia de representants destacadi d’andús partits en eres. Er escrit: tot un aumenatge ath paternalisme e eth desproposit.

LA LLEI DE L’OCCITÀ ES PERVERTEIX A L’OPINIÓ PÚBLICA CATALANA

Seria imaginable una llei del català de l’Alguer?

Una llei del castellà d’Andalusia?

Una llei de l’anglès de Gibraltar o de Malta?

Doncs ara ens volen fer empassar una llei de l’aranès, dissimulat amb el nom d’occità de l’Aran.

I a més volen que l’aranès sigui oficial a Catalunya, enlloc de l’estàndard occità central.

L’aranès és un subdialecte occità perifèric que només té ús local, però cap ús com a mitjà de comunicació amb Occitània.

Uns polítics sense escrúpols lingüístics volen pervertir la llei i incitar als catalans a aprendre l’aranès, que aquí ni a fora serveix per res (excepte a Aran).

Avui s’acaba el termini de les esmenes. El disbarat està servit. Aconseguir vots val més que la raó i la lingüística. No han fet cas als lingüistes. Neguen l’evidència i diuen que no hi ha estàndard occità que els fa nosa per fer estàndard l’aranès.

Doncs, almenys protestem.

Cordialment,
CAOC – Cercle d’Agermanament Occitano Català
www.caoc.cat 

ETH PARLAMENT CONSTITUÍS ERA PONÉNCIA QU’A D’ELABORAR ERA NAUA LEI D’ARAN

Era Comission d’Ahèrs Institucionaus deth Parlament de Catalonha a dat lum vèrda aué ara constitucion dera Ponéncia entara naua Lei d’Aran. Aguesta ponéncia, que se cree de forma consensuada, compde damb era representacion de toti es grops parlamentaris. D’aguesta forma, era Cramba catalana da compliment ar acòrd deth Plen deth Conselh Generau d’Aran entà reformar era lei de regim especiau per miei d’ua ponéncia conjunta, segontes era prepausa qu’en aguest sens formalizèc eth sindic d’Aran, Francés Boya, ena session plenària deth mes de hereuèr passat.

Es ponents son eth sindic e deputat Francés Boya (Socialistes – CpC) e es deputats Francesc Homs (CiU), Maria Àngels Cabasés (ERC), Rafael López (PP), Francesc Pané (ICV) e Albert Rivera (Grop Mixt). Eth sindic a expressat era sua satisfaccion per inici deth tràmit entà reformar era lei de 1990 “d’acòrd damb eth mandat estatutari”, mès a avertit que “eth procès serà mès long der abituau, perque es deputats auem decidit damb bon critèri qu’era lei s’elabòre damb un aute procediment, qu’a de besonh deth consens continu entre toti es grops”.

Francés Boya a declarat que “dempús de vint ans d’exercici der autogovèrn, eth règim especiau dera Val d’Aran ei pro consolidat dejà”, e a assegurat que “ara cau centrar-mos en seguir trabalhant entà arténher un mielhor finançament e es garanties sufisentes entà prestar damb eficàcia e proximitat es competéncies aquerides ath long des ans e es que se poguen aquerir en futur”.