Category: De lin e de lan

Començam era setmana damb coratge dempús d’auer presentat era candidatura deth PSC per Lleida, que manten era apòsta per Aran damb era peada pregona qu’a deishat eth sindic Francés Boya en Parlament, e dempús d’auer aprovat, aguesta dimenjada, eth Programa Electorau entàs pròplèu ans e, diria tanben, generacions: damb eth coratge qu’eth President Montilla mos encomanèc ager, per miei deth que ben poderie aperar-se eth discurs dera esperança: cargat de rasons, d’arguments e propòstes entara Catalonha e er Aran deth futur, coma un contracte peth futur entà que toti es joeni e joenes poguen trabalhar o estudiar.

Ei vertat qu’aguesti moments que viuem son plan dificils (« ora grèu e exigent »), sustot entàs persones qu’an perdut eth sòn trabalh, mès ¿qui a dit que governar ère facil? Totun, sò convençut qu’arrés mès, a part des progressistes, poderà garantir er hilat de proteccion sociau entàs mès vulnerables dera societat. Era òbra de govèrn d’aguesti sèt ans atau ac avale. CiU ja parle de privatizacions de servicis publics e met en dubte infraestructures tan estrategiques entar equilibri territoriau coma er aeropòrt d’Alguaire. Vòlen gésser dera crisi economica en tot provocar ua crisi sociau.

Mès existís ua auta dicotomia insauvabla. Eth President Montilla represente era unica opcion que defen de forma clara er Estatut d’Autonomia, que garantís er autogovèrn aranés. Artur Mas non descarte era independéncia catalana e, as pòrtes des eleccions e entà non pèrder vòts, propòse ara un « concèrt » economic, que generarie mès tapatge e discòrdia entre es pòbles d’Espanha. Ath delà, e sustot, era Val d’Aran veirie diluïda era sua singularitat en ua Catalonha independenta dera man des que la convertiren en ua comarca mès. Aguest non ei eth camin que mès mos conven as aranesi, que compartim identitats diuèrses.

Ei era ora dera esperança entà superar es dificultats damb eth coratge de besonh entà qu’arrés demore dehòra deth progrès e entà qu’Aran seguisque eth camin encetat per Montilla entà desplegar era lei der aranés e actualizar e mielhorar eth règim especiau. En aute costat, sonque vedem bromères e aventures incèrtes.

Reprodusisqui ara seguida er article d’opinion qu’aué li publique eth diari Segre ath sindic d’Aran e deputat ponent dera lei der aranés per part deth grop Socialistes – CpC, Francés Boya.

ARA ÒC! UA LEI ENTAR ARANÉS

Francés X. Boya Alós, sindic d’Aran

Ara òc! Ara fin, eth Parlament de Catalonha a aprovat era lei der aranés, era lei que desplegue era oficialitat der “occitan, aranés en Aran” en ensem de Catalonha. Aguesta lei ère d’un besonh imperiós tà Aran e tà tota Occitània, per’mor dera grèu situacion en qué se tròbe era nòsta lengua. Ua lengua vielha, digna e damb era quau, pendent sègles, era poesia e eth saber enlumenèren bona part d’Euròpa.

Eth Parlament a mostrat ara Euròpa mès intoleranta que, justament, eth món sonque se pòt bastir d’ençà deth respècte ara diversitat e era generositat des fòrts damb es fèbles. Tanben cau reconéisher especiaument era apòsta e era volentat fèrma deth Govèrn dera Generalitat tà aprovar e reconéisher era lengua d’un pòble que la vò seguir aportant ara umanitat coma eth sòn mielhor tresaur. E volh tornar a arregraïr a toti es que trabalhen pera lengua era sua discrecion e tenacitat.

Ei vertat qu’era discussion sus eth títol dera lei non a estat pas un ahèr menor. Tot çò de contrari, aguest a estat un ahèr qu’a monopolizat es debats enes compareishences dera ponéncia. Mès pensi que, de forma rasoada, era lei respon as demanes des que volien sonque ua lei der occitan e era des qu’auem defenut era lei der aranés, d’acòrd damb eth manifèst qu’ua trentia d’entitats, associacions, institucions, escòles e toti es partits politics, a excepcion de CiU, signèrem en favor dera lengua.

Me cau plànher d’auer demorat 30 ans de democràcia tà qu’aguesta Lei arribe e arribe en un moment en qu’era situacion dera nòsta lengua ei d’ua grana precarietat, donques ei miaçada per factors diuèrsi, mès sustot pr’amor que se tròbe en un espaci sociau fòrça redusit. Ei mès, aguesta lei, en bon sens, aurie auut d’arribar parelha dera prumèra Lei de politica lingüistica aprovada en 1983. Mès non a estat atau, e ei ara, en an 2010, que venguem d’aprovar-la.

Aguesta norma complís tres objectius principaus: eth prumèr, adequar eth marc juridic ath nau Estatut aprovat en an 2006. Eth dusau ei complir damb es compromisi dera Carta europèa des lengues minoritàries. En tresau lòc, dar coeréncia ath regim juridic der aranés aué dispèrs en diuèrses normatives.

Era Lei definís eth concèpte de lengua pròpria e es lengües oficiaus en Aran. Definís es drets lingüistics e remèrque eth compromís damb era unitat dera lengua occitana. Tanben definís er aranés com lengua veïculara en ensenhament e es obligacions dera Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus e des auti mieis de radiodifusion. Era Lei concrète es accions tath foment e difusion e es mesures qu’an de garantir era sua perviuença. Ua sintèsi que mòstre era concrecion dera lei com un marc juridic ben estructurat tà arténher es objectius plantejadi. Objectius entre es quaus cau soslinhar eth que tanh ath significat fòrt dera lengua tà un pòble: un significat junhut ara sua esséncia, ara sua identitat, ath sòn sentit de país.

Ara ben, non cau obviar que cap lengua non a cap possibilitat de supervíuer sense un podèr politic que la defene. Ei per’mor d’aguesta conviccion que cau reclamar eth dret deth Conselh Generau d’Aran a gestionar aqueri ahèrs que son vinculadi ara lengua e, en conseqüéncia, a reclamar generositat as institucions catalanes ara ora d’interpretar es precèptes dera Lei.

E cau compréner qu’aguesta lei, en tot èster der occitan, ei ua lei adreçada, en esséncia, a protegir e fomentar er aranés. Non calerie repetir er argument reiterat qu’er aranés ei era varianta pròpria der occitan en Aran e, per extension, en Catalonha. Mès enlà des plantejaments “estandarizants”, impère eth besonh de sauvar eth binòmi irrepetible d’un pòble e era sua lengua. Per aguest motiu, è defenut tostemp qu’aguest ahèr non ei unicament scientific. Ei un ahèr vitau ath torn d’ua realitat culturau e politica que conviu damb Catalonha e que se ditz Aran.

Cau tanben eth compromís des instituciuons catalanes tà ajudar a Aran e a Occitània a superar er estigma istoric qu’a portat er occitan ath cant dera sua aniquilacion. E aquerò vò dider compromís e recorsi tà arténher un grad de normalitat qu’aué mos manque. Aran trabalhe contracorrent tà pr’amor qu’era expression genuïna dera sua identitat non se pèrde en desbrembe. Mos cau conviccion e capacitat tà transméter a toti es que viuen e trebalhen en nòste país qu’eth mielhor patriotisme ath servici d’Aran ei respectar e normalizar era sua lengua.

Ei evident qu’en aguesti ans de govèrns de progrès tant ena Generalitat coma en Conselh Generau d’Aran s’a trabalhat a favor deth país coma jamès s’auie hèt enes ans precedents. Sonque cau hèr ua guardada ath nòste entorn entà comprova’c: mès ajudes entàs municipis tà mielhorar es sòns espacis publics, naues escòles e nau Institut, naua residéncia, reforma des infraestructures e equipaments. En fin, ja auram ocasion de detalhar totes es accions desvolopades en aguesti darrèri ans.

Mès eth projècte sociau non s’enten sense eth projècte nacionau, coma an dit de forma reiterada es socialistes catalans, qu’afronten es pròplèu eleccions en contèxte d’ua crisi pregona e damb era hantauma dera abstencion, qu’afavorís claramanet ara dreta, segontes es enquèstes. Mès enlà dera conjuntura politica, eth projècte nacionau aranés s’a arrefortit damb ua lei de vegueries qu’excludís Aran dera vegueria deth Pirenèu e daurís era pòrta a reconéisher era Val coma ua unitat provinciau.

En tot èster, aguest des vegueries, « un èxit qu’aperten a toti es aranesi », coma encertadament a assegurat eth sindic Francés Boya, queirie en un error flagrant qui volgue usar partidistament era lei der aranés, qu’eth Govèrn dera Generalitat en collaboracion damb eth Conselh Generau d’Aran a prebotjat per prumèr còp dempús d’ans e ans de demora. Era lei der aranés a estat aprovada gràcies a ua ampla majoria en Parlament. En tot èster açò important, cau soslinhar qu’era lei ei de toti, tanben des que ath finau non l’aprovèren, perque de toti ei aguest patrimòni viu e damb futur qu’ei er aranés.

Mentre es govèrns progressistes « hèn » país, ei a díder, lo modernizen e lo placen tath futur damb mielhors condicions; uns auti se dediquen a sajar de des.hèir-lo, segontes se pòt despréner des lamentables declaracions de Felip Puig, qu’a cargat contra er aeropòrt d’Alguaire, ua infraestructura estrategica tà tota era demarcacion. Damb opinions coma es expressades per exconselhèr convergent, s’entenen plan ben es paraules deth President Montilla en avertir que Convergéncia represente eth passat… Aciu auetz er interessant editoriau d’aué deth diari Segre:

L’EXCONSELLER I L’AEROPORT

D’un temps ençà, sembla haver-se posat de moda en determinats àmbits barcelonins criticar l’aeroport d’Alguaire com a infraestructura que no té justificació i poca viabilitat i fins ara, des de Lleida, hem portat la polèmica amb resignació, pensant que era la ignorància, la malícia, el desconeixement, l’afany crític i sobretot la distància des de Barcelona a Lleida la que provocava aquests atacs quan l’aeroport encara no ha complert el primer aniversari i està superant amb escreix les expectatives previstes en el seu pla de negocis.

Però el que ja és més preocupant és que sigui el número dos de Convergència Democràtica de Catalunya, Felip Puig, qui carregui contra l’aeroport d’Alguaire, dient que no té prou activitat i arribant a posar-ne en dubte la viabilitat. Sorprèn que sigui Puig qui faci aquestes valoracions perquè ell va ser conseller de Política Territorial a començaments d’aquest segle i va defensar que Lleida tingués un aeroport, però va ser incapaç de solucionar els problemes mediambientals que van sorgir a Alfés i que van obligar el tripartit a buscar una ubicació alternativa.

A veure si aclareix Felip Puig com pot ser que el 2002 fos necessari construir un aeroport a Alfés i fins i tot que anunciés com a conseller que havia superat tots els informes preceptius per convertir-lo en aeroport regional i que el 2010 sigui un error haver-lo construït i posat en funcionament a Alguaire. Si es pot deduir de l’hemeroteca que el problema de Puig no és que les comarques de Lleida tinguin aeroport, caldrà pensar que el que el preocupa és la rendibilitat de la instal·lació, però resulta que en tot just vuit mesos, ens atansem als 50.000 passatgers, molt per sobre de les previsions, amb una resposta il·lusionadora de les comarques de Lleida i amb unes expectatives positives de cara a la temporada d’esquí.

Coneix Puig cap aeroport que sigui rendible el primer any de funcionament? Val la pena recordar que només 9 dels 48 aeroports que funcionen a Espanya tenen beneficis econòmics, i entre aquests no hi figuren ni Madrid, ni Barcelona. Exigiran a Alguaire el que no reclamen a aeroports amb lustres de funcionament? No valora Puig la rendibilitat social o l’equilibri territorial? Farien bé Artur Mas i el seu partit a aclarir si comparteixen la postura de Puig o si ens trobem davant d’una sortida de to de l’exconseller.

Eth sindic Francés Boya a presidit aué eth Conselh de Terçon de Castièro, a on a aufrit un petit balanç dera accion de govèrn qu’eth Conselh Generau d’Aran amie en aguest parçan e que, coma podetz comprovar, ei plan destacabla en desvolopament de politiques sociaus, ena apòsta per naui modèls economics e tanben en renauiment des equipaments publics atau coma ena metuda en marcha de naui. En aguest sens, eth sindic a aufrit era collaboracion deth Govèrn aranés entà possar un centre culturau, plan de besonh en nòste país.

Accion de govèrn en Castièro

SERVICIS SOCIAUS
• Naua residéncia geriatrica Sant Antòni: 2,2 milions d’èuros.
• Naua oficina d’atencion ath ciutadan: 60.000 èuros.
• Ajudes d’urgéncia sociau (s’a aumentat un 40 %).

AUTOGOVÈRN
• Adequacion antiga casa forestau coma Departament de Miei Ambient e Pagesia: mès de 900.000 èuros.

MIEI AMBIENT
• Construccion dera naua planta de transferéncia de residus: 600.000 èuros (1a fasa), d’un totau de 1,7 milions d’èuros previsti.
• Regeneracion peisheus en Casarilh (1,5 ha).
• Intervencions SAVA en Castièro, a destacar: Camin Vielha – Vilac – Vielha (26.000 èuros), reformes refugi Artiga de Lin (10.000 èuros) e mielhores en airau Era Costassa (7.000 èuros).

CULTURA
• Mielhora der entorn dera glèisa de Gausac: 36.000 èuros.
• Reforma dera mòla de Betren: 170.000 èuros.
• Reforma e adequacion deth Musèu dera Tor deth Generau Martinhon de Vielha: 170.000 èuros (òbra començada dejà).
• Restauracion dera imatge de Sant Pèir d’Escunhau e plaçament d’un nau enlumenatge exterior dera glèisa.
• Convèni annau Bibliotèca Generau de Vielha: 24.000 èuros.

ECONOMIA E INNOVACION
• Bastiment d’un Centre d’Innovacion Empresariau e Tecnologica en Casau: lèu 1 milion d’èuros.

EDUCACION
• Reforma der Institut d’Aran: lèu 3 milions d’èuros (Generalitat).
• Plan pilòt de digitalizacion des contenguts tà alumnes 5au e 6au Primària, ath delà de Segondària, en collaboracion damb era Generalitat.
• Projèctes Aula Dubèrta (tà mainatges damb risc de deishar es estudis) e PQPI (tàs que les an deishat).

Me permeteratz referenciar-vos aguest reportatge qu’aué publique eth diari Avui sus eth Plan director urbanistic dera Val d’Aran, qu’er actuau Govèrn dera Generalitat, damb plan encèrt, a possat entà arténher un creishement equilibrat e un territòri sostenible, dempús d’ans de dangerosi descontròtles e, çò qu’ei piri, manca de projècte territoriau a mejan e long tèrme. Ei ua des accions de progrès e modernizacion qu’eth país auie de besonh e qu’es fòrces de centrequèrra an sabut amiar entà dauant.

LA CIUTAT – VALL DE L’ARAN

Govern i Conselh Generau d’Aran pacten un pla director urbanístic que vol posar fre al creixement immobiliari desmesurat

Es proposa repartir serveis i equipaments per tot el territori i que l’engrandiment dels pobles els acabi unint

La diversificació de l’oferta la farà viable tot l’any i no només en temporada d’esquí

27/09/10 02:00 – LLEIDA – JOAN TORT

La Val d’Aran ja té el seu pla director urbanístic, un planejament que frena la construcció desmesurada de segones residències que va fer embogir el Pirineu en les darreres dècades i que aposta ara per preservar el paisatge, els espais naturals protegits i els elements patrimonials, però sense oblidar ni les infraestructures ni un desenvolupament econòmic més sostenible. L’objectiu és fer una ciutat-vall.

El pla ja està aprovat provisionalment i només queda un darrer informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya perquè el conseller Joaquim Nadal hi doni el vistiplau final per a una vigència fins al 2026. El concepte ciutat-vall es refereix al potencial dels municipis i als lligams entre ells, sempre mantenint la identitat de cadascun i evitant que el creixement lineal comporti un risc d’unificació i, per tant, que es converteixi en un continu urbà.

Igualment, es planteja la ciutat-vall amb un seguit de serveis i equipaments supramunicipals repartits pel territori i que tots els habitants puguin compartir determinats equipaments més enllà dels serveis bàsics de què cada ajuntament ha de disposar. Lògicament, el fet que l’Aran sigui un territori petit i que les distàncies entre els principals nuclis no siguin excessivament llargues també ho facilita.

Tres excepcions

El pla incideix en els nou municipis aranesos, que tindran un creixement urbanístic moderat o baix. Només Bossòst, Les, Vilamós i Es Bòrdes podran desenvolupar entre un 30% i un 60% del sòl programat. Un altre grup de petits nuclis també podran créixer, però només en funció de les necessitats demogràfiques. A Vielha, Arties, Betrén i Salardú, que estan a punt d’esgotar el sòl disponible segons els seus plans municipals, es proposen reformes urbanes per diversificar serveis i usos i no centrar el creixement només en l’habitatge.

En aquest sentit, el desenvolupament desmesurat de segones residències dels últims anys no ha anat acompanyat de serveis i infraestructures, i això ha perjudicat la vall. Ara es vol corregir aquesta situació i els creixements que marca el pla director suposarien la construcció d’uns 3.000 habitatges fins al 2026. La meitat haurien de ser de primera residència i es vol potenciar la modalitat d’habitatge protegit i social, que ara només suposa un 5% del parc immobiliari. La manca d’aquest tipus de pisos dificulta poder accedir a un habitatge a molts joves, i també ho posa difícil a mestres i metges que tenen a l’Aran la seva destinació laboral, encara que sigui provisional. Els lloguers són cars i la compra ha arribat a ser prohibitiva en molts pobles.

La Ruda, a la cota 1.500, una de les últimes grans promocions i que un jutjat obliga a reduir. Foto: J.RUEDA

L’estratègia urbanística prevista per a la vall també pretén posar fi a algunes irregularitats detectades en els darrers anys, com ara les rehabilitacions de bordes de muntanya com a segones residències. La directriu és que es puguin recuperar, però com a refugis i equipaments turístics rurals, i no com a xalets.

D’altra banda, al pla es delimiten noves àrees econòmiques, una altra de les mancances del territori. El document aprovat en preveu una de 5,3 hectàrees al municipi d’Arties i una altra de 2,3 a Les. També es preveu aprofitar els espais que hi ha a les boques nord i sud del túnel de Vielha per instal·lar-hi centres de serveis i equipaments.

Tampoc no s’oblida de les estacions d’esquí, però no toca els dominis esquiables i aposta per la diversificació de l’oferta turística per ser viables tot l’any. En aquest sentit, es consideren com a sòl protegit pel seu potencial estratègic les muntanyes de l’estació d’esquí de Baquèira-Beret i la de la Tuca, l’antiga estació a tocar de Vielha, en la reobertura de la qual hi ha diversos promotors interessats de fa anys. La crisi econòmica i immobiliària, però, ha frenat aquest projecte. En l’aposta per diversificar l’oferta i fer-la atractiva no només a les actuals estacions d’esquí durant la temporada de neu, es busca un programa específic per reordenar i regular els càmpings, donar altres usos als aparcaments de les estacions i crear miradors i punts d’accés al riu Garona. També es vol millorar el transport públic d’accés a les estacions i al Parc Nacional d’Aigüestortes i així reduir la densitat del trànsit.

Pel que fa a les infraestructures, es proposen millores en les comunicacions amb el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la regió occitana d’Aquitània, els accessos a petits nuclis, la potenciació de la carretera N-230 i la C-28, les dues principals de l’Aran, i la conversió del tram d’aquestes vies a l’interior dels pobles en passejos urbans.

Al pla es preveu la construcció del túnel de la Bonaigua, però com a “prioritat estratègica a mitjà termini”. També s’estudia construir un aeroport d’alta muntanya a Beret. Finalment, el document reforça la protecció d’espais naturals, tant dels ja protegits com l’entorn d’esglésies i altres elements patrimonials, com ara camins i finques agrícoles. També es farà un pla específic per crear el parc territorial del Garona, incloent la llera i els marges del riu en les àrees inundables. El Conselh Generau d’Aran serà l’encarregat de redactar aquesta proposta que ha d’incloure els usos i activitats que es podran fer al parc.

Ua lei ei ua règla d’accion votada per un parlament, segontes era definicion classica que balhen es diccionaris e es manuaus deth dret. Mès i a leis que transcendissen era sua mèra foncion “reglamentau” en ua societat. Son depositàries dera expression d’ua “amna” collectiva, d’aqueth “sénter” amassa des comunautats, acornerades de viatges pera istòria. Eth Parlament de Catalonha acabe d’aprovar era lei der aranés, o sigue, era norma qu’a de regir era politica lingüistica entar aranés, lengua oficiau en ensem de Catalonha e era (mès) pròpria dera Val, damb era quau ací escriuem e mès que mos shautarie liéger. Ac proclamèc eth sindic Francés Boya ena sua intervencion: non èm dauant un ahèr sonque lingüistic, senon de maxima importància politica e tanben d’identitat. E eth der aranés a estat vitau entà configurar era vicissitud deth nòste pòble. Es istòries personaus se crotzen soent damb era istòria collectiva. Eth sindic a acabat aguesta etapa en Parlament damb era aprobacion dera prumèra lei entar aranés, dempús de trenta ans de democràcia e lèu vint d’autogovèrn (aranés). Semble eth mielhor corollari as sòns ans de trabalh e servici a Aran ena cramba catalana. Tanben ei ben vertat qu’as victòries li brotoen diuèrsi pairs e mairs. Mès cau reconéisher que sense er impuls deth Govèrn dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran entà aprovar era lei, atau coma der esfòrç dera escòla e de totes es persones que persuten en emplegar era lengua, en encastre que sigue, aué non seríem pas a on èm. Ara fin, auem dat eth pas decisiu. Compdam damb er esturment de besonh en un estat de dret. Podem aumplir eth futur damb un present mès coratjós e esperançat. Non ei pas pòc!  

I a un motiu pro expressat e sentit, d’ençà sustot deth Romanticisme (de viatges es sentiments son induïts peth contèxte d’ua epòca), que vire ar entorn dera insignificança dera persona dauant dera natura e er abisme dera sua existéncia en un paisatge autant de romantic, liure, lèu libertin, hèt damb soledat plea e infinita, expansiva e immensa. Era atmosfèra te trauèsse e es hons dramatics des vals semblen impedir era tua tornada. Era rebellion de non voler baishar un còp as artenhut eth cap dera sèrra pren còs en excursions entà tucs coma, qué sabi jo, eth Montardo, que non hè pas guaire auem pujat. Se’n va er ostiu e, damb eth, era intensistat des escapades; mès d’aqueth trauessar i demoren semes d’un realisme relativizador (pas relativista) que demoram hèr a brotoar ath long der an. Tot ei tan petit aquiu baish, e totun, tot ei en sòn lòc, mès semble que sonque ei naut a on ac podem percéber, ena sua justa mesura. Eth paisatge ei coma eth temps, tot tan illimitat, orizon perdut, a on, totun, i a accidents, montanhes, per aquiu e per aquiu delà. Tot mos ven a (re)trobar, mès tot ac perdem irrefutablament. E alavetz es henerecles deth paisatge son es henerecles deth temps. Coma aquera beresa distrèta… “Sonque demore ua causa: ua beresa infinita que passe de forma en forma, en tot esbadalhar-se etèrnament, en tot transformar-se etèrnament, de forma qu’ei òbvi que non se la pòt fixar tostemp a volentat e plaçar-la en musèus o méter-la en plaça e convocar dempús a grani e petits entà que divaguen e baden dauant sòn.” (Lenz, de Georg Büchner: beresa infinita).

(Diari Segre, 11 de seteme de 2010)

I auec un temps en qué era Val siguec objectiu estrategic d’un exèrcit umil de liberacion a favor dera causa republicana. “Vielha, caplòc dera Republica” siguec era pensada qu’aueren aqueri guerrilhèrs utopics que volèren hèr d’Aran era vanguarda dera libertat d’Espanha. Mès non sabien qu’era sòrt ère dejà virada de cu, perque es aliats ja auien jogat es sues cartes e tad a eri aquera Espanha arròia ara deriva ère ua pèira ena sabata… “Era val dera libertat” ei eth títol damb eth quau El País a batiat un reportatge sus aguest episòdi istoric, plan singular, damb motiu dera novèlla “aranesa” d’Almudena Grandes. Atau coma mos informaue SEGRE, eth Conselh Generau a previst crear itineraris entà recuperar era memòria perduda, o pòc presenta, d’aguest combat frustrat en qué tot non ei doça musica, perque i auec mòrts, d’un costat e der aute, e aquerò non pòt èster motiu de celebracion, senon de rebrembe e respècte. Era Val d’Aran devenguda en “val de libertat”, erós retrobament damb ua idèa d’autogovèrn pera quau era defensa dera autonomia ei un cant ara libertat, exercida aguesta damb responsabilitat e en correspondéncia damb era igualtat, perque non i pòt auer un pòble liure s’es sòns ciutadans non an es madeishes oportunitats. Era istòria mos retròbe… Era Querimònia hè 697 ans (!). Ja ena nòsta epòca, era lei d’Aran a vint ans e Unitat d’Aran, pèça clau entara construccion dera Val modèrna, n’artenh es 30 damb plan bona salut. Aguesta continuïtat istorica avale er esfòrç des aranesi, qu’aué volem hèr des institucions un utís de consciéncia collectiva e coesion sociau. A favor dera libertat, ara fin.

(Diari Segre, 28 d’agost de 2010) 

ES PARTS, ETH TOT

I a parts que constituïssen ua unitat de sentit e interrelacion. Parts deth tot que, per eres madeishes, son dejà ua sòrta de tot, o aspiren, totun, a èster un tot coerent. De viatges, aguestes parts son enlumenades per projèctes pòc rasonadi, ara qu’auem convertit era rason en un esturment de domèni e autoconservacion. Er autogovèrn d’un pòble inserit en un marc juridic e politic que le transcendís exprèsse era consciéncia formalizada d’ua comunautat damb ua identitat pròpria, que compartís relat damb ues autes autant de valides. Es institucions araneses, legitimament, an volut anar, bèth còp, mès enlà des sues possibilitats sense avertir qu’er autogovèrn non ei ua finalitat en si, senon qu’ei ath servici des persones que formen era comunautat en cada moment. Un exemple ei era transferéncia, oportuna o non, dera competéncia de Sanitat ath Conselh Generau damb eth risc dera insatisfaccion permanenta. Aran ei ua part qu’a dret a pensar-se coma un tot, mès damb es pès en tèrra, perque, de viatges, volent-ac tot, un demore sense arren. Era lei de vegueries, qu’excludís era Val der “Alt Pirineu”, ei ua grana oportunitat entà campar-mos en miralh coma pòble e veir es diuèrses opcions de futur que podem aubirar. Era lei ja supòse un punt d’inflexion, perque diboishe, de forma realista, un futur d’assolidament der autogovèrn non sonque en marc de Catalonha, senon tanben en ensem der Estat, que, laguens dera Euròpa des pòbles, definís ua part qu’ei un “tot”, ath quau, en paraules d’Spinoza, “èm obligadi”, perque era democràcia implique “contracte” (mielhor, “pacte”) des parts damb eth tot.