Les Catalunyes

L’espuri dret a decidir ha esdevingut l’última bandera estrellada que el nacionalisme català oneja amb altivesa i obcecació. Tanmateix, què és la política si no un continu decidir? No decideixen els ciutadans quan voten? I, ai las!, és llavors quan, sobiranament, situen al lloc que creuen convenient les opcions del dret a decidir

Ve això a col•lació per fer palès que mentre el nacionalisme català reclama per a si un equívoc dret per arribar a la meta de la “Catalunya lliure” (com si ara fos víctima d’un règim autoritari), és incapaç de reconèixer en si les diferents Catalunyes que hi conviuen, és a dir, la diversitat interna d’ella mateixa com a país plural (i lliure!) en pertinences culturals i territorials.

Sorprèn (o potser no tant) constatar que aquells (representants de la política i l’opinió publicada) que haurien d’entendre millor la ferma voluntat de la majoria de ciutadans aranesos de no incloure el seu país en la vegueria de l’Alt Pirineu, segons el veredicte indefugible que les urnes han atorgat als partits que s’hi oposen (posicionament explicitat unànimement al Conselh Generau d’Aran en una Declaració Conjunta) i com per altra banda hom pot interpretar a partir de l’Estatut d’Autonomia de 2006 i de la Llei d’Aran de 1990, es comportin amb l’Aran amb el mateix capteniment que una certa Espanya (no cal dir quina) ho fa amb la Catalunya que ara reclama amb tota la justícia del món un millor sistema de finançament.

Potser haurem de concloure que l’arrel homogeneïtzadora del nacionalisme no cívic (per dir-ho d’alguna manera) és comuna en totes les seves variants, ja sigui estatal o perifèriques, i que tanmateix no només la pedagogia pel federalisme és més necessària que mai (en contra del catastrofisme induït), sinó que la reivindicació del dret a conviure en llibertat i en solidaritat amb les diferents comunitats politicoterritorials, a Catalunya i a Espanya, ha de ser l’ensenya dels que volem que les persones puguin desplegar el seu projecte de vida allà on siguin, allà on vulguin.

(Carta ath Director publicada en Segre e La Mañana, de 24 de seteme de 2008)

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s