Solidaritat progressista (I)

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés (UA – PNA) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) venim de celebrar enguany els nostres respectius congressos nacionals: el cinquè en el cas d’UA, l’onzè per als socialistes catalans. Des de llavors, esdevé satisfactori constatar que ambdós partits compartim la voluntat ferma de consolidar-nos com l’eix principal de la centralitat política, institucional i social d’Aran i Catalunya, respectivament.

La relació d’UA – PNA i el PSC és fruit i reflex de l’encaix d’Aran a Catalunya com a territori històric amb autogovern i llengua propis. Per això, el PSC sempre ha tingut en compte el principi d’autonomia en reclamar “un tractament particular per al cas de l’Aran”, segons els seus Estatuts (article 33), refrendats a l’últim Congrès. El PSC i UA – PNA són dos partits independents que mantenen una vinculació política a través del protocol signat el 1999 i que ara volem reforçar i millorar per tal d’afermar la voluntat política dels dos en la millora de l’autogovern d’Aran i en l’aprofundiment d’un projecte progressista hegemònic per als propers anys.

Els progressistes d’un costat i un altre som conscients que les nostres aportacions són els puntals de no pas una defensa essencialista d’una identitat preconstituïda, sinó de la construcció d’una identitat cada vegada més compatible amb els valors de la democràcia pluralista. En els nostres anhels, resulta visible la defensa d’una “societat autogovernada amb tants nivells de govern com vulgui”, en paraules d’Isidre Molas, nou president del PSC i gran teòric de la política catalana (Les arrels teòriques de les esquerres catalanes). Això vol dir que la llibertat personal, la igualtat de condicions d’autogovern i la solidaritat voluntàriament assumida constitueixen els principis per unir-nos en societat: per unir-nos en Aran i per unir-nos a Catalunya, a Espanya, a Europa.

Parafrasejant Molas quan parla de Catalunya, podem assegurar que Aran és “una comunitat social que ha de viure com a comunitat política en llibertat i en solidaritat amb les altres comunitats nacionals”, en la mesura que els ciutadans així ho vulguin. Des d’aquesta perspectiva federalitzant, sembla necessari recuperar el “discurs del Pirineu”, com diria el secretari general i síndic d’Aran, Francés Boya.

En vista de la crisi dels Estats – nació i del projecte europeu, el reforç de la singularitat d’Aran no s’ha de veure com una retracció, sinó com una nova forma de concebre la ciutadania que recupera el significat de la democràcia des de baix, en un nivell multilocal, a partir de les localitats regionals, perquè creiem que la democràcia entesa a partir de demos més petits permet que les persones tinguin més possibilitats d’exercir els seus drets de ciutadania.

Diari Segre, suplement Pirineus, 2 de seteme de 2008

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s