Era natura (includida era umana) pòt contribusir ath malur, com ac demòstren es darrèri aiguats deth riu Garona (des quaus non auem de regretar, per fortuna, cap danh personau); mès tanben pòt regalar-mos era beresa paradisiaca e exuberanta, de rius e ribères, de montanhes e vilatges, tan caracteristica deth país. Ath delà, contra era adversitat vescuda, refortim era ajuda mutuau e eth suenh compartit, en comunautat e reciprocitat de toti es que i prenen part (vesins, pompièrs, servicis medicaus, fòrces de seguretat, operaris publics e privats, eca.) entà restablir es condicions en qué desvolopam era vida vidanta. Nòste arriu Garona, que ja vedíem creishut hè quauques setmanes, a mercat era istòria dera Val, a on eth trabalh auançat des prumèri dies aurà de seguir eth camin dera reactivacion integrau per miei des plans d’inversion de besonh, deth supòrt institucionau, dera resolucion e eth pagament agils des pèrtes. Aguesta ei ara era prioritat. Mès tanben serà inevitable un nau debat collectiu sus eth modèl territoriau que volem, entre era desregulacion irresponsabla e er intervencionisme descontextualizat der abitat uman. Eth Plan director urbanistic, victima dera utilizacion politica, sajaue de “planificar aguest risc” a trauèrs deth Parc Territoriau deth riu Garona, coma diderie era ambientològa aranesa Mireia Boya d’acòrd damb era sua analisi recenta. Ei un des esturments qu’auie de servir entà “endreçar era dinamica fluviau e establir es mesures preventives efectives”, segontes eth Collègi d’Ambientològs de Catalonha, restacades, higem, damb era proteccion des airaus urbans, dera activitat economica ar entorn deth riu e, en generau, d’aguest beròi paisatge que mos definís coma destinacion toristica e coma pòble amassat, prèst tara melhora.
(DIARI SEGRE, 29 de junh de 2013)
amadormarques.com 