Mentre sajam de recuperar-mos des aiguats, campi un moment tà dehòra e veigui qu’era Catalonha oficiau seguís damb era madeisha cançon: que s’eth dret de decidir, que s’es concèrts dera libertat, que s’era independéncia, que se… me sabi. N’ua paraula sus era grèu situacion economica e sociau. Diden qu’era independéncia se plantege justament entà combàter-la, mès tanpòc dan esperança es païsi supausadament independents qu’ac passen encara piri. Semble definitiva era decadéncia deth Principat, entutat com ei ena endogàmia d’un debat que non guarde mès enlà d’aguesta sòrta d’autoreferéncia compulsiva. De hèt, non i a debat. Ne, encara mens, autocritica. Impère era revelacion d’aguesta vertat que non podem questionar sense quèir en eretgia. Clar qu’era minoria der aute extrèm nacionalista (er espanholista) ajude fòrça a empossar as esceptics a combregar-i. En miei, praubi, es socialistes s’atrevissen a proposar ua reforma federau, entre er independentisme chupiguai de Convergéncia e ERC e er unionisme caspós de PP e C’s. Eth pensament unic establís qu’eth federalisme arribe tard, coma s’era sobirania decimononica, metafisicament impossibla en marc dera Union Europèa, siguesse eth darrèr crit postmodèrn. Era propòsta contenguda ena Declaracion de Granada ei un pas tà dauant que cau reconéisher e que sonque d’ençà der oficialisme imperant o deth sectarisme mès acusat se pòt menspredar, pr’amor qu’eth PSOE assomís de forma explicita eth federalisme coma forma d’organizacion territoriau. Totun, aguesta reforma constitucionau se maride fòrça ben damb es principis dera esquèrra solidària e internacionau: igualtat des ciutadans e cooperacion entre es parçans, ena diferéncia e era autonomia des sòns pòbles, includit eth nòste, er aranés.
(DIARI SEGRE, 13 de junhsèga de 2013)
amadormarques.com 