Aué ei Dissabte Sant, aguesta sòrta d’interludi, tan discrèt e carat en calendari, entre diuendres de mòrt e dimenge de resurreccion, segontes mane era tradicion cristiana. Ei dia de silènci. Dia tà demorar pensatiu, en meditacion dempús de rebrembar era intensitat des moments de dolor e passion. Encara ressòne eth crit impotent d’aqueth diu encarnat, rebaishat ara condicion finita e que non sonque morís, senon qu’ac hè per miei d’ua des formes mès ignominioses dera sua epòca: era mòrt en creu, ath delà coma victima innocenta. Coma “un de tanti”, coma ua des numeroses victimes dera istòria acornerades pera injustícia, era discriminacion, era violéncia e eth mautractament. Era pregunta mos acace un aute viatge, inevitabla, melhor plantejada per pensadors e testimònis, sustot en darrèr sègle XX: per qué tant de mau e patiment, per qué eth dolor des innocents, per qué tanti viraments s’ara fin seràn sauvats?; amassa damb era auta que motive era manca d’esperança e credença en un diu totpoderós qu’ac permet. A on ei Diu alavetz? Mès tanben: a on ei er òme que campe tà un aute costat? Qué se n’a hèt dera responsabilitat d’andús? Era teologia d’aguest dia deven atau ua teologia dera pregunta, dera pregunta que reverbère en arren cosmic com er idòl darrèr deth crucificat. Per qué ei abandonat er innocent? Per qué era barbàrie dera intolerància, dera guèrra, der olocaust? S’impausen eth déuer de memòria, atau coma era tradicion dera teodicèa que pense de vertat en patiment des victimes. Ei coma s’era omnipoténcia de Diu passèsse pera impoténcia dera creu der hilh, des sòns hilhs, en aguest silènci factic entre era mòrt der innocent e era fèbla esperança per que, ara fin, n’era mòrt n’era injustícia non agen era darrèra paraula.
(DIARI SEGRE, 19 d’abriu de 2014)
amadormarques.com 