Quauquarrés a dit que jamès ues eleccions europèes auien provocat tanti tarrabastals politics e institucionaus. Sigue o non atau, d’alavetz ençà s’an succedit ua sòrta de cambis qu’an hèt implosionar eth sistèma que coneishíem, cambis que, de tota forma, se venguien codent bèth temps a. Rebrembem: irrupcion de Podemos e era volentat de sajar ua auta politica, anonci de retirada deth secretari generau deth PSOE e dubertura d’un procès de consulta ara sua militància entath nau lideratge, henerècles ena federacion de CiU damb es avisi de Duran, abdicacion deth Rei en favor deth que serà Felip VI e es reaccions sociaus derivades en forma de demana per un referèndum entà escuélher entre monarquia o republica, quan tot ja ei questionable e poderie foncionar mielhor damb reformes pregones, perque, mès enlà dera forma d’Estat (exemples de republiques e monarquies autoritàries n’auem un pialèr, atau coma de republiques e monarquies d’Estats democratics consolidats, sustot en encastre europèu), n’ei autant de relevant eth dera democratizacion intensa des sues estructures de governabilitat, sus era basa, perqué non, d’un gran pacte integrador de natura republicana, en sens de hèr a prevàler es principis reguladors de libertat, igualtat e fraternitat damb metòdes de participacion e deliberacion entà combàter, entre d’auti maus, eth dera corrupcion. Kant non vedie incompatibla era creacion d’un Estat just republican, damb era forma de monarquia. Eth debat ei dubèrt, tant coma eth futur deth PSC dempús dera dimission deth sòn prumèr secretari. Mali tempsi tath socialisme, ací (encalhat, en part, en trauc deth dret de decidir) e en França, per exemple, que se some ath descredit dera sociaudemocràcia victima des recèptes neoliberaus. Demore eth rèpte de cambiar eth podèr abantes qu’eth mos cambie.
(DIARI SEGRE, 14 de junh de 2014)
amadormarques.com 