Era politica pren part dera sua liturgia, qu’includís ua simbologia e uns rites determinats. En açò, eth nacionalisme ei capdauantèr, pr’amor que tracte damb aquerò inefable: Pàtria, Nacion, País, Pòble… Eth sòn calendari mèrque hites, tostemp istoriques, que devien un simbèu, coma n’a estat eth 9 de noveme. Escoti ena ràdio ar antropològ Manuel Delgado, reconvertit ar independentisme, qu’en transcurs d’ua tertúlia da damb era clau de çò que succedís en Catalonha (Aran merite ua analisi a part, coma parçan damb mens participacion e mès vòts contraris ara secession, laguens d’un procès sui generis, sense debat prèvi, ne deliberacion publica, ne cens oficiau, ne neutralitat institucionau, ne mèses imparciaus, damb actius cargues relevants deth partit governant e loguèr de taxis entàs desplaçaments des votants…, que meten en evidéncia eth besonh de poder votar enes condicions democratiques requerides). Delgado ven a díder que non cau trencar-mos eth cap en proposar ua via de dialòg e negociacion, de pacte e entenuda, açò ei, de paraula e rason, que caracterize era agora dera democràcia, pr’amor qu’un moviment de ciutadans se botge per ua “energia” imparabla. Segontes aguesta opinion, seríem dauant d’ua sòrta de revolucion der amor; d’aquiu era felicitat e era hèsta des quaus se sòlen vantar es sòns protagonistes, enes diuèrses manifestacions publiques. Semble evident qu’era independéncia comportarie, aumens es prumèri ans, ua situacion de damatge sociau e economic (en pensions, prestacions sociaus, relacions comerciaus), com reconeishen tanben es economistes mès favorables ath trencament, mès ja se sap qu’er amor non enten de rasons, n’encara mens d’amants absents que, com Rajoy, non vòlen ne veir ne enténer.
(DIARI SEGRE, 15 de noveme de 2014)
amadormarques.com 