Passions

Admiracion, amor, òdi, desir, gòi e tristesa son es sies passions primitives qu’eth pensador Descartes descriu en sòn tractat sus eres. Les ordène, les enumère e mos les aufrís coma passions der anma, dilhèu coma paradòxes entà un sistèma voludament racionau coma eth sòn. Se revèlen coma causes der èster racionau sense èster racionaus, coma “ahlama viua e pura”, coma “aqueri moviments que i a en nosati, en tant que non depenen deth pensament”, senon que “sonque apertien ath còs”. Era passion que cada dia sentem ena nòsta vida afectiva ei produsida per quauquarren extèrn, ei a díder, non volut, e a lòc ena confluéncia deth còs e er anma. Viuem era passion perque existís era accion. Quauquarren actue dehòra, encara que dilhèu configurat dejà pera nòsta fòrça imaginativa, que sentem laguens coma passion, inclinacion der anma ad aguesta facultat de sénter. Mès, coma hidar-se deth testimòni efimèr e cambiant des sentits o deth judici falaç dera imaginacion?, coma diderie eth madeish filosòf. ¿Coma hèr cas ad aguesti esperits excitats pera calor deth còr? ¿Ei desirabla ua vida que sonque admet er impuls temerari des sentits? Semble òbvia era responsa, mès tanpòc vau era esmenda ara totalitat, pr’amor qu’entath coneishement des causes ei de besonh emplegar toti es recorsi qu’auem ara man: er enteniment, era imaginacion, es sentits e e era memòria, atau coma reconeish Descartes. Alavetz, sonque (sonque…) ca endreçar-les, aguestes passions, enlumenar era confusion, esclarir era situacion, pr’amor que non sonque ei en jòc eth coneishement des causes, senon era virtut etica des òmes e es hemnes liures, ei a díder, deth sòn mau usatge o deth sòn bon govèrn. Totun, era natura umana ei “fèbla e dispause de pògues fòrces”, qu’ei coma acabe es meditacions metafisiques.

(DIARI SEGRE, 21 de març de 2015)

Inconnu's avatar

Autor : Amador

Jornalista montanhaire, deputat en Congrès e vicesindic prumèr e conselhèr de Governacion, Innovacion, Economia e Torisme deth Conselh Generau.

Deishar un comentari