Author: Amador

Poppea represente era ambicion sense limits; utilize era fòrça d’Eros entà conquistar a Neron e hèr-se damb es retnes der Empèri. “Aguesta hemna ac auie tot mens era onestetat”, s’a dit d’era. Dempús de veir, escotar, era sua incoronazione (Monteverdi, 1642), representada per prumèr còp en Licèu, ei mès facil compréner (an passat tres sègles!) qu’en açò dera politica i a dus tipes identificables: es qu’an hame de poder e le vòlen arténher e mantier-s’i a quinsevolh prètz e es que les posse eth besonh de cambiar es causes entà assegurar un present e futur mès abitables, mès confortables. Coma non i a ne blancs ne neri, aguesti tipes transcendissen tot soent era division tradicionau de drèta e quèrra. Era activitat politica ei provisionau: aué i ès, deman sei cap; mentretant, en aguest prètzhèt de pas, er objectiu entà arténher eth poder ei tan comun coma legitim. Non i a societat sense relacions de podèr; totun, entà nosati, se tracte de hèr-les çò de mès democratiques possibles, açò ei, tant en aqueriment coma en exercici deth madeish, eth sistèma obligue ara onestetat damb un madeish e damb qui se deu, eth ciutadan. Quan non ei atau, es poppees de cada dia mos menacen damb cants de sirèna e provocacions insolents. Ara qu’i pensi, dilhèu era desconfidança naturau que genèren, de viatges, es iniciatives de recuperacion dera memòria istorica, qu’ara impulse eth Conselh Generau, pòt devier ua oportunitat de desvolopament, en present, d’ua cultura democratica qu’amasse era discrepància per miei deth respècte en un orizon etic. Era victòria sus Poppea!

Non dèishe d’èster fòrça chocant escotar a quaqui politics deth país hènt de tecnics, talament coma se siguessen de vertat enginhaires de nauta qualificacion. Er estudi ambientau deth nau traçat dera N-230 per Aran plantege diuèrses alternatives e era oposicion de Convergéncia a gessut tota prèsta a criticar era prepausa, melhor dit es diuèrses prepauses, per miei d’ua metodologia fòrça rocambolesca e pòc rigorosa, donques ei as Ajuntaments as qui les tòque corsar es allegacions corresponentes. En tot cas, èm ath començament deth començament, ena fasa prèvia des estudis preliminars entara definicion deth traçat. Mès, eth Govèrn de Zapatero, un an dempús dera dubertura deth nau tunèl de Vielha, s’i a metut dejà a trabalhar e, per prumèr còp, es promeses de toti es plans d’infraestructures que mos an anonciat ath long des ans comencen a auer ua basa reau de compliment.

Eth Sindic ja anonciat era constitucion d’ua comission territoriau d’assessorament tecnic, pactada dejà en mes de mai passat, pr’amor que, dilhèu malurosament, eth ei conscient que non ei enginhaire de camins ne tecnic de miei ambient e dilhèu eri, es expèrts de vertat, pòden aportar lum a un ahèr qu’en lòc de dividir aurie d’amassar, ja des deth punt d’enguarda politic. E a compdar d’aguesta vision, tanben serie ora de començar a parlar de quin a estat eth balanç dera Convergéncia aranesa e catalana en matèria d’inversion en infraestructures en nòste país pendent toti es sòns ans de govèrn, sigue en forma d’inversion pròpria o coma resultat d’ua negociacion e demana damb eth Govèrn der Estat. Es accions son lèu compdades damb es dits d’ua man. Son causes que passen quan es politics vòlen hèr d’enginhaires…

Encara non sabem ce coma ne gesseram d’aguesta malurosa crisi, mès auem motius tara esperança, pr’amor qu’es moments de dificultats sòlen ahiscar tanben era recerca de naues alternatives e, se mès non, eth replantejament des fonaments qu’an amiat a ua situacion insostenibla dera societat. Quauquarrés s’atrevís a parlar e tot dera “refondacion deth capitalisme”. Ja’c veiram. Totun, auem a man esturments plan desbrembadi darrèrament, qu’en ues autes epòques an metut en sòn lòc era enconomia desbocada: ath servici des persones. Eth problèma de hons qu’a estat er economicisme imperant e era sua fòrça intrinsecament destructiva. Mès contra aguesta, auem era fòrça creativa dera democràcia sociau e es sòns esturments (dialòg sociau, Estat de benèster) e valors pròpris (justícia sociau, igualtat d’oportunitats). Ena sua concrecion, mesures coma era creacion deth Conselh Sociau deth Trabalh en Aran, format peth Conselh Generau e es agents sociaus e economics, o era signatura d’un convèni de collaboracion entre era administracion aranesa e era UGT en assessorament e formacion des trabalhadors, anonciades aguesta setmana peth sindic Francés Boya e era dirigenta sindicau Rosa Palau, nèishen justament d’aguesta volentat reformista e entà qu’eth dialòg sociau servisque, de vertat, coma mecanisme democratic de volentat collectiva qu’articule politicament escenaris de proteccion publica e creishement economic. Se tracte, en definitiva, de refortilhar era economia aranesa, estimular eth trabalh e fomentar era productivitat e es iniciatives emprenedores.

(Article publicat en diari Segre, eth dia 17 de gèr de 2009)

Aran per sa Lengua ei eth crit d’esperança qu’eth collectiu Lengua Viua verbalize entara tradicionau corsa omonima a favor der aranés/occitan, e damb eth madeish esperit a possat eth bastiment d’ua escultura en aumenatge ara lengua e cultura araneses, òbra d’Andrè Ricard, qu’a estat ubicada ena renauida plaça deth Conselh Generau en Vielha. En tot considerar qu’eth melhor tribut ara lengua qu’ei parlar-la, è de reconéisher tanben qu’era escultura a devengut un simbèu de país damb es sies al.hames des terçons, que s’elèven e s’amassen en tot formar era crotz occitana enquiath cèu infinit; ampli e dubèrt coma eth país que represente e coma eth futur que desire arténher arderosament. Lengua e país son fòrça viatges dus concèptes que se tròben, s’enlacen e, totun, s’estaquen ontologicament, a compdar sustot deth paradigma romanticista. Pròva d’açò la trobam ena darrèra session plenària deth Conselh Generau: per un costat, s’a aprovat era letra oficiau der imne nacionau d’Aran, era cançon popular Montanhes Araneses, que s’instaurèc en 1993, mès sense ua letra que l’acompanhèsse; e per un aute, toti es grops s’an hijut ara demana de Lengua Viua e era Chambra d’Òc entà qu’er occitan sigue reconeishut pera Unesco coma Patrimòni Mondiau Immateriau dera Umanitat, pr’amor qu’eth sòn estatus d’immaterialitat aperten ara comunautat universau. De hèt, ua lengua, paraula articulada, autrege un lòc en mon, abitable e intim, e quan ua lengua se pèrd, se’n va tanben un imaginari fascinador e tota ua comunautat de sentit, interrelacion e calidesa mutual.

(Article publicat en diari Segre, 20-12-08)

Er an s’acabe e afrontam eth 2009 damb naui projèctes e esperances tant personaus coma publiques. De moment, vos convidi a hèr un tastet d’un umil espaci bloguèr aperat HILAT PER ARAN, que vò méter en comun es pensades der encastre progressista e aranesista dera nòsta realitat mès immediata, e qu’aué madeish comence a caminar. Bon an! E entà dempús!

La mediocritat persistent d’alguns dirigents catalans, especialment dels que estan més preocupats en conquistar la presidència de la Generalitat que en articular un projecte creïble d’alternativa, és realment alarmant. Han consagrat el principi de bilateralitat del nou Estatut com una discriminació de facto contra la resta de comunitats autònomes i per això la volen entomar ara contra el Govern central, l’autèntic leitmotiv de la seva existència política, i de retruc -i sobretot- contra els seus aliats polítics al parc de la Ciutadella. A què em sona aquesta actitud?

Les negociacions i les trobades institucionals entre el president Zapatero i la resta de presidents autonòmics per tancar un acord global de finançament després de les exigències justes del president Montilla demostra que Catalunya és de nou el primer motor del desenvolupament de l’Estat autonòmic i federal. I això, en lloc d’esdevenir un motiu d’orgull i satisfacció polítics, provoca vergonya i rebuig a la Catalunya de la crosta, capteniment que arrossega fins i tot alguns dels que volen seguir compartint un projecte amb la resta d’Espanya.

No sé si Catalunya pot resistir més temps per pal·liar el seu dèficit financer, que repercuteix de manera prou evident en les infraestructures i les polítiques socials. I així ho fa palès el Govern de la Generalitat i el conjunt de les forces del Parlament. Ara bé, la justa reivindicació no pot justificar de cap manera el cantonalisme més subtil o més destraler, depenent de qui el defensi, perquè de la mateixa manera que a Madrid, hi falta una projecte més federalitzant de l’Estat, no és menys cert que les mediocritats polítiques es couen també quan a Barcelona s’exhaureix una certa perspectiva d’allò comú sota un mínim sentit de l’Estat.

Ei vertat qu’es institucions economiques, politiques e religioses non passen peth sòn melhor moment. Semble que mentre aguestes van per un costat, era societat s’adrèce en sens invèrs. Era institucionalizacion de quinsevolh grop uman qu’a aquerit quòtes nautes de podèr ath long dera istòria ei lèu inevitable en ua societat, pr’amor qu’es relacions de podèr formen part der ADN dera madeisha. Eth problèma arribe quan er exercici deth podèr deven arbitrari, opac e, en conseqüéncia, injust, en tot abundar enes tèrmes emplegadi en pòst anterior (Eth Pirenèu decidís).

Era democràcia a corregit era ruta dangerosa de quauques institucions politiques (sonque cau pensar en nòste contèxte, dempús deth règim dictatoriau), a despièch des henerecles que se van daurint damb eth ciutadan deth carrèr. Es institucions economiques, totun, s’an de sotméter encara ara sobirana decision d’ues institucions internacionus vertadèrament democratiques, aué inexistentes.

Mès, en quin punt se tròben institucions religioses coma era Glèisa catolica?, mos preguntàuem non hè pas guaire damb un amic vinculat damb es cercles eclesiastics. Aluenhada de quinsevolh atisbe de democràcia, era cúria actuau apregondís eth camin dera anatemizacion damb er eufemistic argument deth pes dera tradicion e eth magistèri, que pese mès qu’era anada entàs hònts ermeneutiques qu’expliquen era sua rason d’èster. En lòc d’acompanhar as persones que vòlen amassar-se coma comunautat, coma pòble de Diu, era Glèisa de Ratzinger s’estime mès era promocion der estigma e er isolament gratuït que sonque un sentiment de ridicul pòt dissimular en aguesta actitud tan inutila coma discriminatòria (atau se mòstre damb era hemna, es divorciats, es gais, era laïcitat e un long eca).

Dilhèu era solucion non passe tant per ua metuda ath dia, coma pera tornada entàs hònts der Evangèli, a on se tròbe « un umanisme que non molèste ad arrés », en paraules deth mèn amic. E mentre rebrembi era convèrsa, un aute anatemizat, eth teològ Juan José Tamayo, apòrte bèra clau entath debat en un article publicat aué en El Periódico, e que vau era pena de referenciar entàs qu’açò deth cristianisme encara mos impòrte.

dera seccion DE LIN E DE LAN (diari Segre, 6 de deseme de 2008)

Trenta ans de Constitucion permeten d’incidir ena validesa des sistèmes constitucionaus pr’amor qu’exprèssen e prebotgen era garantia des valors fonamentaus e des drets basics des persones. Era Constitucion ei era norma que, subjècta ara possibilitat de reforma, oriente geneticament ath dret e as institucions de cap tara societat, tostemp cambianta. Totun, un Estat constitucionau de dret non ei sonque un sistèma politic concrèt, senon tanben ua cultura democratica de promocion des libertats e dera autonomia des persones e tanben des pòbles e nacions que le intègren.

Jos aguest entramat, se sosten precisament era autonomia d’Aran laguens de Catalonha. Alavetz qu’auem motius tà commemorar era Carta Magna!, perqué supòse un intent continu entà instaurar un orde politic melhor coma expression de libertat contra eth podèr arbitrari. Ena democràcia dera possibilitat, ua coincidéncia en temps met de relèu era oportunitat dera gent deth Pirenèu e es sòns representants legitims entà decidir eth pròpri futur, amassadi aué en Les, eth madeish dia en qu’era Constitucion espanhòla siguec ratificada en referèndum.

Contra er unilateralisme de quauques politiques, era amassada aurie de servir entà persutar ena posicion centrau dera persona que viu en Pirenèu dauant deth dret e es institucions. Eth Pirenèu decidís que vò decidir, mès non coma reclam d’un faus “dret a decidir”, pr’amor que non se tracte sus qui decidís, senon coma averténcia sus eth coma se decidís en politica entà qu’er exercici deth podèr non sonque sigue legau senon tanben just.

En debat sus era naua lei d’Aran, es grops politics deth Conselh Generau arribèren a un acòrd peth quau eth procès de debat dera part aranesa s’amiarie peth terrèn sensat d’ua redusida estridéncia mentre non i age un document de minims compartit per toti entà pr’amor d’esvitar precedents coma eth dera elaboracion der Estatut e, especiaument, entà esvitar era division des fòrces que representen Aran. D’aguesta forma, se vò assegurar era unitat e era fòrça de besonh dauant era Generalitat e, en concrèt, eth departament de Governacion, damb qui fin finau s’aurà de pactar ua prepausa conjunta.

Atau s’acordèc ena darrèra amassada que mantenguec era comission aranesa eth passat mes de junhsèga, a on eth Sindic presentèc eth prumèr document de trabalh, a compdar deth quau cada grop se comprometerie a presentar es sues esmenes. Eth termini vencie en seteme, atau coma se consensuèc. Entà alavetz s’auie de tornar a convocar era comission. Totun, eth grop de Convergéncia sollicitèc er aplaçament deth termini entà pr’amor d’articular damb mès temps era sua prepausa. Mentretant, Unitat d’Aran ja auie presentat es sues esmenes. Enquia ací eth relat des hèts laguens deth procediment corrècte.

Mès quina ei era mia surpresa quan descurbisqui qu’eth secretari generau de Convergéncia (CDA) pregone ara pes fòrums d’internet, en un clar exercici de manca de respècte as institucions e d’estrident oportunisme partidista, que « dejà ei premanida era prepausa de reforma dera Lei d’Aran per part d’ua formacion politica » (supòsi que se referís a Unitat d’Aran), e que « en cas que desiretz eth document complet dera prepausa, sonque auetz de demanar un exemplar », dempús des mesi de retard provocadi per CDA, qu’eth Sindic e eth Govèrn an respectat discrètament entà facillitar eth trabalh e era unitat de totes es fòrces.

Aguesta actuacion unilaterau trenque er acòrd entà qu’es prepauses des grops se considèren prumèr en còr deth sòn organ legitimador, qu’ei era comission redactora a on an representacion es grops politics deth Conselh Generau, pr’amor qu’aguesti -a excepcion de CDA, clar- non dispòsen encara dera informacion qu’eth dirigent convergent difondís frivolament per internet. Serie de besonh pera sua part un major respècte as formes mès elementaus de reconeishença des institucions e es sòns interlucotors legitimats, atau coma ath trabalh amiat pes juristes e es representants de cada grop politic, includit Convergéncia. Totun, ja m’è pro dò auer d’escríuer aguest pòst… mès ath secretari generau de CDA li a mancat era vision institucionau que fòrça viatges mos reclame as auti.

dera seccion DE LIN E DE LAN (diari Segre, 22 de noveme de 2008)

S’auance era nhèu e damb era, era sason d’esquí enes nòstes montanhes. En tot demorar qu’aguestes s’abrigalhen plan damb eth teishut ludent dera nhèu, era damaisèla de blanc mos rebrembe qu’Aran i a volut formar damb era ua sòrta de parelha de hèt, que per rasons òbvies reclame mès compromés per part deth país.

Aran ei ua destinacion toristica de referéncia depenenta sustot deth monocultiu blanc, ua destinacion qu’ei de besonh d’apontelar damb apòstes innovadores entà cercar naues oportunitats qu’incentiven era diversificacion economica. Totun, viuem uns moments de reconversion deth sector, accentudada pera crisi economica d’origen globau.

En aguest contèxte, semblen convenientes iniciatives coma era deth Conselh Generau entà auançar en camin dera desestacionalizacion deth torisme entà balhar-li un nau reviscolament. En compliment d’un convèni pionèr damb era agéncia Turespaña, que per prumèr còp s’ocupe deth torisme de montanha, eth torisme aranés poirà dar un pas entà dauant fòrça remercable damb es accions de promocion exteriora en aeropòrts internacionaus coma eth de París e damb ua estratègia de diferenciacion deth producte que mos pòden convertir tanben en ua prumèra destinacion de montanha ath long der an.

De ben segur qu’aguesta non serà era solucion magica entara melhora dera competitivitat dera economia aranesa, pr’amor que tanben mos calen melhors infraestructures e era aplicacion d’ua clara politica autonomica entàs estacions d’esquí. Mès, per prumèr viatge, Aran gesserà ena mapa mondi. Pòt èster un bon començament.