Tota ua setmaneta

Abans díder arren, semblarie qu’eth gran prètzhèt o « rèpte », coma les agrade de díder as politics, deth govèrn deth Conselh Generau estant que serà blindar era viabilitat der autogovèrn, que depen en bona mesura dera forma ena quau se configure era maxima institucion entà balhar era consciéncia qu’an es ciutadans d’Aran coma comunautat en sens mès filosoficopolitic.

Se tracte sustot de rebastir un modèl d’autogovèrn que substituís eth govèrn dera imposicion peth govèrn dera invitacion o dera prepausa, qu’assomís e enquia reivindique eth risque de préner decisions liures (e eth dret de rectificar quan calgue) e d’aplicar-les en accions concrètes que vagen en camin dera animacion civica, ei a díder, dera potenciacion conscient d’actituds civiques valuroses o preferibles que combaten era reduccion dera iniciativa, era imaginacion e era creativitat dera societat. En tèrmes practics, era institucion a de liderar e ath còp a de cedir protagonisme ara ciutadania.

Nau tunèl
Ja ei un topic, mès non per açò ei mens cèrt. Eth 4 de deseme de 2007 ei entà Aran un dia istoric. Era dubertura desangelada deth nau tunèl de Vielha dempús de lèu 60 ans damb era madeisha galeria serà longament rebrembada, pr’amor que constituís ua d’aqueres hites nacionaus remercables que neurissen er imaginari collectiu d’un pòble. Era naua infraestructura, simbèu des naui tempsi, mos connècte de plen en sègle XXI.

Atau, d’ençà d’aguesta perspectiva, non s’enten bric era actitud dera oposicion politica en tot virar-se de cu ad aguesta dubertura. Comprenem e podem compartir era demana d’un comportament mès deferent des autoritats deth Ministèri de Foment, mès certament en cap cas pòt justificar ua boutade d’aguestes dimensions, un error politic mès pròpri de formacions extraparlamentàries. Damb o sense protagonisme des politics, çò de mès important ei qu’es usatgèrs podem atrauessar ara era termièra deth sud damb garanties de seguretat. A despièch dera manca d’inauguracion formau, era satisfaccion ei generau.

Hèsta des Pompièrs
Auem celebrat tanben era Hèsta des Pompièrs, un aute simbèu identitari que mèrque era personalitat deth pòble aranés, pr’amor que, coma soslinhaue eth Sindic en sòn parlament, representen un país solidari, ath servici des persones qu’en moments dificils an de besonh deth sòn sauvament, proteccion e seguretat.

Dempús de mès d’ua decada de demanes, ben meriten es nòsti pompièrs era metuda en foncionament d’ua comission enter es representants deth Conselh Generau d’Aran e deth Departament d’Interior dera Generalitat, que ja a agut era sua prumèra amassada, entà canalizar era sua reflexion e entàn fin finau arribar a un nau modèl consensuat que pogue hèr front as naui besonhs d’ua societat tan cambianta coma era nòsta.

Presentacion de Solitud
Maria Vergés ei era prumèra escrivana aranesa qu’a revirat ara nòsta lengua ua òbra classica laguens dera naua linha qu’ad aguest efècte prebotje era Institucion des Lètres Catalanes. Solitud ei dilhèu eth gran referent moderniste dera literatura catalana. Lieger-la ena lengua originau ei tostemp ua exquisitesa, mès ena revirada de Maria Vergés descurbim era complexitat, era riquesa e era vitalitat que tanben a er occitan-aranés entà expressar sentiments universaus. Un pas plan transcendentau entà normalizar era nòsta lengua ena nauta cultura des classics reviradi.

Aran damb Art
Era cultura non ei cultura sense era societat civiu, sense es sòns creadors e impolsors que de baish ençà e en tot transcendir er encastre politic autregen ath sòn entorn diuèrses modalitats (arts) de conrèu der esperit ena tèrra dera excelléncia, de çò de mès pregon e essenciau. Eth papèr des podèrs publics consistís en dotar de recorsi e de generar es espacis de gestion qu’entad aguest efècte es activistes an de besonh entà priorizar e organizar enter eri madeishi es activitats culturaus.

Aran damb Art ei frut d’aguesta reflexion. Evidentament, tot just qu’acabe de començar, mès era actuacion d’ager d’Ainhoa Arteta a estat un bon començament deth tot exitós que presagie melhors perspectives entath futur deth prètzhèt que compartissen era Associacion Aran Teatre, qu’a demostrat damb solvéncia eth sòn trabalh a favor dera cultura damb eth Festivau d’Ostiu de Vielha, e eth Conselh Generau d’Aran per miei deth Departament de Cultura e Politica Lingüistica.

Ignacio Ellacuría

Siguec justament un 16 de noveme. Ère er an 1989. Un batalhon de El Salvador assaltèc era UCA (Universitat Centreamericana) e s’emportèc era vida d’Ignacio Ellacuría, entre uns auti jesuïtes, ath delà de dues hemnes, testimònis incomòdes, « testimònis deth Crist viu » liberador des praubi.

D’alavetz ençà, eth sòn pensament e precisament eth sòn testimòni an devengut un puntau, ua parada obligatòria, ena aventura apassionanta dera teologia dera liberacion. Filosòf complèt de critica fondamentada, subergessec coma òme de patz en miei dera violéncia.

Fòrça cristians progressistes auem neurit es nòstes inquietuds intellectuaus damb es sòns concèptes (« violéncia estructurau », « Glèisa de liberacion », « teologia istorica », « teologia dera liberacion », dera que Gustavo Gutiérrez ei eth pair principau). Damb Ellacuría, auem comprenut qu’accion e contemplacion son indissociables, qu’era fe ei mòrta se non la pensam deth « present istoric » ençà.

Mès eth sòn legat non se base ena repeticion des sues tèsis, senon en hèr brotoar naues formes de teologia istorica ara lum des contèxti d’injustícia sociau, sigue en America Latina o enes païsi que coma eth nòste an de besonh dera aplicacion de politiques socialdemocrates de coesion entà garantir eth benèster des que demoren naues e melhors oportunitats.

Gràcies, Ellacu.

Per qué non cares?

S’a escrit pro aguesti dies sus eth « per qué non cares? » deth cap der Estat, rei Joan Carles I, ath president Hugo Chávez ena darrèra amassada iberoamericana. En ua sòrta d’espirau deth silènci, s’a arribat a un consens tant politic coma mediatic en soslinhar era valentia deth rei en tot demanar eth silènci de Chávez, que caushigaue era intervencion deth president Zapatero en tot insultar dirèctament ar expresident Aznar. Mès cada còp que pensi en episòdi, me vien tath cap quauques reflexions:

1. Era intervencion de Chávez a estat deth tot censurabla des deth punt d’enguarda democratic pr’amor que per un costat non sonque a caushigat eth torn de paraula, senon perqué non a dubtat en desqualificar a ua persona absenta deth debat, qu’ath delà a estat cap deth govèrn espanhòu, damb un adjectiu qu’en cap cas correspon as politiques qu’amièc a tèrme. Eth senhor Aznar ei fòrça de dretes e un admirador deth neoconservadorisme, enquia podem avertir reminiscéncies falangistes en sòn pensament, mès non se pòt díder que sigue « fasciste ».

2. Era boutade deth Rei tanpòc ei exemplificanta: per adoptar un papèr (eth de moderador) que non li corresponie e per lheuar-se en miei dera amassada tà non enténer critiques desfavorables as interèssi espanhòus. Eth Rei actuèc damb un comportament impròpri d’un cap d’Estat en un acte formau coma eth d’aguesta dimenjada en Santiago de Chile. Eth Rei non a cap legitimitat entà manar a carar a un aute cap d’Estat e, mens, damb aqueri modaus. E tanpòc pòt absentar-se per un moment pr’amor que ce qu’escote non ei agradiu. En un debat s’escote de tot, laudances e critiques, avaloracions tà ben e tà mau, e ei en aguesti moments enes quaus se met a pròva eth tarannà democratic de cadun.

3. Eth trist papèr dera moderadora, era presidenta Bachelet. Non exercic es sues foncions corrèctament en deishar parlar a Chávez. En cas contrari, mos auessem estauviat er espectacle.

4. Per contra, eth president Rodríguez Zapatero a estat er unic ara nautada des circonstàncies en tot díder, quan li deishauen, çò qu’auie de díder damb un tò sossegat e tranquil.

5. Fin finau, er episòdi servís entà soslinhar era importància des formes en un debat democratic, en forma d’amassada enter caps d’Estat o en quinsevolh auta forma d’assemblada democratica, sigue un plen parlamentari atau coma un Plen deth Conselh Generau, enes quaus er estil chavista basat ena volentat de protagonisme e en intent de caushigar eth torn de paraula der aute pòden violentar pregonament eth contengut de çò que se debatís e se pren un acòrd.

Es ressentidi

Formen ua espècie minoritària que balhe es sòns darrèrs còps de pès, coma era mainadèra enrabietada. Entornien coma animes en pena, en tot cavilar eth perqué deth sòn fracàs mès pregon. Tanpòc an arren mès a hèr. Son, isoladament, anutjadi damb es que s’an esforçat e an aquerit rubricar eth sòn exit, incapables de reconéisher eth sagèth dera volentat popular. Pr’amor que, coma eri ben saben, eth món ei equivocat e ei menaçat pera represàlia d’ua dictadura que practique « mali fuselatges ». Ja non an adversaris, an vertadèra obsession per un « enemic » a combàter (aué l’a tocat a Maria).

Era indigestion permanenta des sues idies e pensades les amie a vomegar mentides, mieges vertats e elucubracions infondades de sintaxi desiquilibrada. Damb ua susceptibilitat illimitada, exercisssen un protagonisme fagocitant. Totun an perdut era nocion dera critica, esclaus deth sectarisme mès descarat e desmesurat. Malautissament reincidents; viren e viren, empresoadi, en cercle viciós que s’an bastit. Es ressentidi sonque mos pòden drevelhar compassion, pr’amor qu’en hons mos avertissen qu’er èster uman pòt devier victima patidora des sues pòurs e frustracions.

Difonts

Aué ei eth dia mès inequivòc der an. Dia de difonts: eri mos rebrembem que totun bèth dia nosati tanben anaram de vertat entath cementèri, e non ne gesseram. Eth dia de difonts se neurís des abséncies que ploram, mès que non deisham d’aumplir damb eth nòste rebrembe. Es difonts non morissen deth tot quan les rebrembam. Aué ei dia de hèsta, non pas de tristesa, pr’amor qu’èm ací pr’amor qu’uns auti passèren per ací.

El canvi tranquil a Aran

Sr. Director:

Els ciutadans d’Aran han apostat majoritàriament pel canvi tranquil. La victòria incontestable d’Unitat d’Aran al conjunt del país així ho avala, sobrepassant en 3,5 punts percentuals la segona força, distància que s’eixampla a 7 punts si sumem els vots del PRAG, partit amb el qual UA forma majoria absoluta al Ple del Conselh Generau.

Per aquest motiu, el canvi tranquil que impulsa el síndic Francesc Boya d’ençà el 18 de juny, dia de constitució del nou Conselh Generau, està rebent en general una bona resposta i confiança, atès el diàleg, el respecte i la col·laboració que el nou govern estableix amb els ciutadans i la resta d’administracions. En aquest període, el treball constant i la passió per liderar una administració eficaç i de referència han guiat, guien i guiaran l’acció del nou govern.

És més, en només quatre mesos, el nou govern del Conselh Generau ha fet més que en els últims quatre anys de govern de CDA. Heus aquí els fets: situar Aran al marge de les vegueries, crear un Consorci de Política Lingüística, reobrir la competència de Cultura, impulsar la creació d’un nou cos unificat d’agents rurals, obtenir un pla d’infraestructures per a la consolidació de la màxima institució, liderar la Taula d’Ensenyament, crear els Conselhs de Terçon per formalitzar el diàleg amb els ajuntaments. L’autogovern aranès necessitava un reviscolament i el nou govern que encapçala el síndic Boya l’està materialitzant, sense esquinçaments ni ruptures traumàtiques, com alguns predeien.

Humanament i política, és comprensible la crítica al nou govern d’aquells que han vist censurat per voluntat popular el seu projecte polític i que per extensió han vist perdre la seva poltrona al poder. Ara bé, l’actitud poc honesta d’alguns excàrrecs de confiança carregant a tort i a dret contra l’executiu del Conselh Generau, a vegades de manera “anònima”, no fan més que repercutir negativament en la tasca opositora, atenent sobretot el baix nivell dels seus arguments. Duts pel ressentiment, es llancen contra tot el que faci el nou executiu, sigui el que sigui, fins arribar al paroxisme, quan no el ridícul.

La qualitat de les crítiques parla per si sola: es reprova que Aran tingui un Síndic polifacètic (diputat, músic, escriptor) i uns conselhèrs tot terrenys capaços per desenvolupar com ningú la seva funció pública. Fins i tot s’arriba a repudiar que el cap del govern hagi exercit d’electricista (¿no pot un electricista arribar a president del seu país?). De nou, es tornen a equivocar en els seus judicis d’intencions i atacs personals.

El govern del Conselh Generau d’Aran, que agraeix sincerament la feina i la dedicació de l’anterior equip al servei del país, espera de l’oposició una tasca més seriosa, rigorosa i responsable, i, si potser, donant la cara.

Amador Marqués Atés. Cap de Gabinet e Comunicacion. Conselh Generau d’Aran

Segre, 30-10-07

Mika

Eth concèrt de Mika a estat emocionant. Barcelona l’a consagrat damb mès de 5.000 persones en unic concèrt en Espanha, a despièch qu’era actuacion ère prevista en ua sala mès petita e tà 800 persones. Eth cantant anglés d’origen libanés melhore en dirècte. Eth sòn ei un pòp alègre, plen de colors e bones vibracions, ua barreja de McCartney, Prince, Elton John, Mercury e, per qué non, Scissor Scisters.

Mika ei un artista complèt que sap jogar damb era sua votz elastica, segura e precisa, e damb er espectacle mès desenfadat e despreocupat. En dirècte se percep clarament eth resultat d’ua votz cultivada, educada, convertida en sòn esturment de fòrça. Quini aguts e quin domini deth piano tanben. Damb andús hè malabarismes. Demori qu’eth fenomèn Mika non demore en un buhada mediatica. Aguest gojat, un an major que jo (a 24 ans), pòt auer un gran futur.

Que torni!

Dempús d’un periòde de cambis, reestructuracions tant vitaus coma laboraus e plaçat dejà en un nau escenari didem-ne vivenciau, sajarè de reempréner era mia activitat bloguèra damb era volentat d’expressar çò de mès subergessent que m’entórnie e que creigui que vos pòt interessar de bèra forma.

Ja avertisqui qu’aguesti pòsts seràn, coma tostemp, tempatives, aproximacions, un sajar en movement, en procès… Sense vertats absolutes e damb era possibilitat de rebàter tot çò que consideretz avient de contestar… Un blòg coma obertura incitada, coma un espaci mès qu’exercís d’amfitrion d’aqueres pensades possibles…

Adishatz!

Enquia ací pogui escríuer. Un an d’activitat bloguèra m’a permetut d’exteriorizar inquietuds, compartir impressions e tanben dissentir d’opinions. A valut era pena, surtot pera vòsta participacion e lectura atenta. Gràcies a toti. Mès ara me cau deishar, aumens per ua tempsada, eth cornèr des pensades, pr’amor que tot just qu’è temps entà teclejar çò que me borís en cap des qu’è assomit naues responsabilitats en Conselh Generau d’Aran. Non m’agraden es adius, per aquerò demori retrobar-mos lèu e damb era madeisha predisposicion e interès. Adishatz e, se me permetetz, ua abraçada a toti!

Convergència farà alcalde l’únic regidor del PP a Viella

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 15/06/2007

L’històric exalcalde de Viella Josep Calbetó tornarà a presidir en els pròxims 18 mesos l’ajuntament de la capital aranesa -aquest cop sota les sigles del PP-, gràcies al pacte acordat ahir amb Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que governarà el consistori a partir del desembre de 2008. L’acord va ser durament criticat per la força política més votada, els socialistes d’Unitat d’Aran que, amb sis regidors, passen a l’oposició després de quatre anys al davant del consistori.

El candidat del PP i únic representant d’aquest partit al consistori havia reclamat l’alcaldia com a condició per prestar suport a algun dels altres dos partits, que el 27-M passat van quedar empatats a sis regidors. Unitat d’Aran es va negar a cedir la presidència i va oferir a CDA un pacte de govern, compartint al 50% totes les carteres.

Calbetó, que va ser alcalde per Unió Democràtica Aranesa (marca local d’UDC), ha seduït els convergents, amb qui en el seu temps va arribar a mantenir diferències irreconciliables, que van fer impossible que la coalició de CiU es reproduís a la Vall d’Aran.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ, Lleida