Abans díder arren, semblarie qu’eth gran prètzhèt o « rèpte », coma les agrade de díder as politics, deth govèrn deth Conselh Generau estant que serà blindar era viabilitat der autogovèrn, que depen en bona mesura dera forma ena quau se configure era maxima institucion entà balhar era consciéncia qu’an es ciutadans d’Aran coma comunautat en sens mès filosoficopolitic.
Se tracte sustot de rebastir un modèl d’autogovèrn que substituís eth govèrn dera imposicion peth govèrn dera invitacion o dera prepausa, qu’assomís e enquia reivindique eth risque de préner decisions liures (e eth dret de rectificar quan calgue) e d’aplicar-les en accions concrètes que vagen en camin dera animacion civica, ei a díder, dera potenciacion conscient d’actituds civiques valuroses o preferibles que combaten era reduccion dera iniciativa, era imaginacion e era creativitat dera societat. En tèrmes practics, era institucion a de liderar e ath còp a de cedir protagonisme ara ciutadania.
Nau tunèl
Ja ei un topic, mès non per açò ei mens cèrt. Eth 4 de deseme de 2007 ei entà Aran un dia istoric. Era dubertura desangelada deth nau tunèl de Vielha dempús de lèu 60 ans damb era madeisha galeria serà longament rebrembada, pr’amor que constituís ua d’aqueres hites nacionaus remercables que neurissen er imaginari collectiu d’un pòble. Era naua infraestructura, simbèu des naui tempsi, mos connècte de plen en sègle XXI.
Atau, d’ençà d’aguesta perspectiva, non s’enten bric era actitud dera oposicion politica en tot virar-se de cu ad aguesta dubertura. Comprenem e podem compartir era demana d’un comportament mès deferent des autoritats deth Ministèri de Foment, mès certament en cap cas pòt justificar ua boutade d’aguestes dimensions, un error politic mès pròpri de formacions extraparlamentàries. Damb o sense protagonisme des politics, çò de mès important ei qu’es usatgèrs podem atrauessar ara era termièra deth sud damb garanties de seguretat. A despièch dera manca d’inauguracion formau, era satisfaccion ei generau.
Hèsta des Pompièrs
Auem celebrat tanben era Hèsta des Pompièrs, un aute simbèu identitari que mèrque era personalitat deth pòble aranés, pr’amor que, coma soslinhaue eth Sindic en sòn parlament, representen un país solidari, ath servici des persones qu’en moments dificils an de besonh deth sòn sauvament, proteccion e seguretat.
Presentacion de Solitud
Maria Vergés ei era prumèra escrivana aranesa qu’a revirat ara nòsta lengua ua òbra classica laguens dera naua linha qu’ad aguest efècte prebotje era Institucion des Lètres Catalanes. Solitud ei dilhèu eth gran referent moderniste dera literatura catalana. Lieger-la ena lengua originau ei tostemp ua exquisitesa, mès ena revirada de Maria Vergés descurbim era complexitat, era riquesa e era vitalitat que tanben a er occitan-aranés entà expressar sentiments universaus. Un pas plan transcendentau entà normalizar era nòsta lengua ena nauta cultura des classics reviradi.
Aran damb Art
Era cultura non ei cultura sense era societat civiu, sense es sòns creadors e impolsors que de baish ençà e en tot transcendir er encastre politic autregen ath sòn entorn diuèrses modalitats (arts) de conrèu der esperit ena tèrra dera excelléncia, de çò de mès pregon e essenciau. Eth papèr des podèrs publics consistís en dotar de recorsi e de generar es espacis de gestion qu’entad aguest efècte es activistes an de besonh entà priorizar e organizar enter eri madeishi es activitats culturaus.
Aran damb Art ei frut d’aguesta reflexion. Evidentament, tot just qu’acabe de començar, mès era actuacion d’ager d’Ainhoa Arteta a estat un bon començament deth tot exitós que presagie melhors perspectives entath futur deth prètzhèt que compartissen era Associacion Aran Teatre, qu’a demostrat damb solvéncia eth sòn trabalh a favor dera cultura damb eth Festivau d’Ostiu de Vielha, e eth Conselh Generau d’Aran per miei deth Departament de Cultura e Politica Lingüistica.





