Category: De lin e de lan

Ben Ali

Aguest tipe barbut ei eth president dera Republica de Tunísia, Zine El Abidine Ben Ali. Eth país deth Magrèb ei amarat de fòtos coma aguesta o semblantes: en establiments de tot tipe (bars, botigues…) e surtot enes vies publiques enquia caperar façanes sanceres.

Ei facil hèr-te ua idia deth règim personalista que caushigues. Mès arrés au tòque: Eth sistèma dera excolònia francesa ei amparat per Occident (per Bush e Chirac surtot). Pòc impòrte era democràcia quan era economia va ben (eth miracle deth torisme e era sua estabilitat l’an convertit en dusau país african en renda per càpita, despús dera Republica Sudafricana).

Ben Ali ei eth protagonista de totes es informacions de toti es diaris de Tunísia. Non i a marge tara critica. De hèt, era censura e era autocensura son ara orde deth dia, segontes mos informèc era unica persona que gosèc parlar-mos de politica en tota Tunísia, precisament un periodista.

Tà entretíer ath personau, eth règim non pare d’anonciar « l’eveniment » dera temporada: era actuacion esterlara d’ua que s’apère Mariah Carey. Tanben es carrèrs son amaradi de fòtos d’aguesta tipesa de formes carnaus subergessentes. Pan e circ. Domatge qu’eth Tour non i pogue passar tà arengar as volentaris damb discorsi tà sei cap ce qué…

Bèn… Aguestes causes ací non passen. Tu non sabes coma arribe a reconfortar er hèt de líeger era wèb ròsa deth Conselh/Carlos Barrera (que tot ac « lidère »: volh ua fòto sua!) o diaris coma eth prestigiós Quinze Val d’Aran.

‘La ginestra o Il fiore del deserto’ (Fragment deth Cant XXXIV de Giacomo Leopardi)


Qui su l’arida schiena
Del formidabil monte
Sterminator Vesevo,
La qual null’altro allegra arbor né fiore,
Tuoi cespi solitari intorno spargi,
Odorata ginestra,
Contenta dei deserti. Anco ti vidi
De’ tuoi steli abbellir l’erme contrade
Che cingon la cittade
La qual fu donna de’ mortali un tempo,
E del perduto impero
Par che col grave e taciturno aspetto

Faccian fede e ricordo al
passeggero.
Fòto: Desèrt de Sau en Tunísia

Adishatz vielh monde!

Acabadi es estudis que mos proposèrem de començar hè quate ans, semble que cau amassar-mos, companhs e companhes, ena hèsta deth viatge de finau de carrèra. Atau qu’aguesta setmana arrataram per Tunísia a veir ce qué. Mentretant, vos dèishi, ò aimadi lectors, damb un país de hèsta, damb un govèrn que non mos meritam pes bones estones que mos hè passar. Gràcies a toti es cargues qu’agranissen cada còp mès eth nòste arrir saludable.

Bones formes

Eth respècte ar adversari e es bones formes comencen a èster malurosament un punt de distincion deth quau surtot era dreta, sei cap ce per qué, se’n ressentís pro.

De dretes o de quèrres, era bona educacion ei era basa d’ua conviuença mès o mens acceptabla qu’assomís coma quauquarren naturau eth dret ara critica, fondamentada se pòt èster.
E mès ena politica, a on se cau suenhar ben de quèir en personalismes que mos aluenhen dera cerca deth ben comun.

Aranesisme civic

Er aranesisme que propòsi ei ua sòrta d’impols politic e culturau qu’a coma principis:

1. Era ciutadania. Aran ei ua comunautat de ciutadania, pas etnica, pas antropologica. Regís eth principi peth quau toti mos reconeishem coma subjèctes politics damb drets e deuers vincoladi en prumèra instància peth dessús d’ues autes consideracions.

2. Era cooperacion. Ei inutil sajar un sobiranisme que per natura òbvie es interdependéncies des diuèrsi àmbits d’ahèrs que coma es recorsi naturaus non entenen de termières. Podèr cooperatiu vò díder podèr compartit de tu a tu, federaument, damb ues autes administracions.

3. Era complexitat sociau. Se tradusís ena organizacion dera responsabilitat des qüestions que pòden generar conflicte (pluralisme ideologic, diversititat culturau e desigualitat socioeconomica).

4. Era unitat sense exclosion. Cau assomir d’un còp qu’era identitat ei un procès daurit, qu’amasse en present as actors que i a, sense apriòris deth passat, laguens dera eterogeneïtat damb eth dret a dissentir.

5. Era deliberacion publica. Mès tanben cau trobar ua sintèsi a partir dera discossion participada mès enlà des institucions qu’elabòre e decidisque sus çò que mos amasse. Non vò díder, per tant, simpla agregacion d’interèssi privadi.

(Tansevolhe a volut èster ua prumèra pensada d’un debat de país qu’a de besonh partir d’uns auti supòsits.)

‘Resaca’ postreferèndum

Encara sò un shinhau estordidòt. Aran s’a significat pera baisha participacion e atau eth non a somat mès qu’era mieja, perqué, coma ditz Paco Boya en sòn blòg, era dreta non falhe tà votar. E Bausen e Arres, damb alcaldes convergents, an estat es uniques poblacions de tota Catalonha en qué a guanhat eth no.

Mès era pregunta que m’enrède, non dirè que non me deishe dromir perqué non ei vertat (sagi de jàder a plaser), ei totun ¿qu’an volut díder es que non an volut díder arren? S’aguestes votadères non sòlen lheuar passions en cap país democratic auançat, dilhèu vò díder qu’Aran gaudís d’ua democràcia lèu ara grèga, e eth Conselh ei ua sòrta d’agora a on se delibère publicament, damb transparéncia. E alavetz a partir d’ara cari es mies critiques peth foncionament dera maxima institucion…

Me semble que mos calerà hèr ua grana pensada. Solet non posqui. Pensi tà deman ena propòsta d’un aranesisme civic, a on regisque eth principi de ciutadania, qu’amasse sense exclusions e que propòse eth pacte damb Catalonha e Espanha e que pensi que de bèra manèra a consagrat eth madeish Estatut… Non sabi…

Finau de carrèra

Açò s’acabe, tu. Enquia ací auem arribat. È hèt eth darrèr examen dera carrèra e sonque mos manque entregar eth trebalh de periodisme literari (ua analisi comparativa der ací poetic en Hölderlin e Leopardi en relacion damb eth Dasein de Heidegger: einh?). Quate ans qu’an volat. Acamedicament, carrèra mediòcre aguesta de periodisme. Pòga causa, coma eth Govèrn d’Aran: lèu tà passar eth còp. Li manque reflexion, orison filosofic.

Sens dubte, ua des melhors assignatures qu’a estat era deth bar: quin aprenentatge eth dera tertúlia dera vida! Era politica, es libes e era literatura, es amors e es sèxes, es confidéncies e es arrirs mès sonori dera facultat. Ai, e ara qué? De moment, deman, en dia dera Hèsta d’Aran, pujaram tath país, e dimenge, votaram a favor deth nau Estatut. Votar ‘non’ ei autant de mediòcre: ei ua rabieta que mos deishe estordidi demorant un aute Zapatero improbable. ¿E non parlauem dera carrèra? Me desviï, me desviï…

Ara òc que i èm!

Sabíem dejà que des dera arribada ath poder de Convergéncia eth Conselh Generau a devengut un organ de ratificacion des decisions deth Síndic, çò qu’a vengut a aperar-se presidencialisme, pr’amor qu’aguesta manèra d’actuar censure eth foncionament collegial e solidari qu’a caracterizat istoricament ara maxima institucion.

Mès aué sabem que non sonque Carlos Barrera explòte a granes dòsis eth personalisme, senon que li an gessut aprenents. Quan eth presidencialisme s’exercís ath límit en un sistèma democratic eneth quau es Institucions son era garantia primordiau contra es excèssi des capricis des governants, subergessen volentats individuaus qu’ath marge dera accion conjunta de govèrn se pensen igual de legitimades. Quauquarren d’açò i a ena luta peth podèr enes institucions franceses.

Mès non mos desviem damb solemnitats editorializantes. Era causa ei qu’eth cap de Cultura s’a despenjat damb un anonci qu’a arrequilhat ath madeish Síndic. Josèp Loís Sans votarà en contra der Estatut mentre eth Govèrn deth quau ne forme part s’i a posicionat a favor. Damb ues autes paraules, un cargue de confidança desafie era volentat deth Govèrn de votar a favor dera naua norma institucionau basica de Catalonha. Ara òc que i èm!

E totun, encara i a mès e non sai s’ac poiram soportar… Ath viatge, eth cap de Comunicacion semble demanar eth cap deth cap, era expolsion deth republican deth Govèrn convergent, perqué ei un « desafiament massa gròs », que « non a retorn ». Ua auta volentat individuau se pronóncie. Moria, moria, ¿se trenque eth tripartit Barrera–Sans–Colomines?

Non ei un cisma ne dilhèu se cau deishar enganhar pes aparences, mès semble er inici d’un tour que lhèue mès passions qu’eth francés e deth quau de ben segur qu’eth Govèrn non en harà tanta promocion. « ¿Ua corsa peth podèr? ¿Ua reprimenda publica entà arténher quòtes mès nautes de responsabilitat? », se pregunten des dera oposicion maishanta. Non, Satan opositor. Coma cristians era melhor actitud ei sénter santa misericòrdia pes membres der Executiu. Ei un principi teologic, que coma exvocacionable non posqui reprimir… Oposicion, non hèsques eth tòn papèr!