Category: De lin e de lan

Cada còp qu’enteni a Josep Piqué o a Carod-Rovira se me diboishe miei arridolet… Non me les creigui. Eth d’ERC prometec que non votarie çò de madeish qu’eth PP e, possat pes bases dera barretina, a acabat idolant a favor deth non damb aquera demagògia que le caracterize. Eth deth PP comencèc assistint as trobades tà elaborar un nau Estatut e, possat pera direccion dera bussaca, a acabat idolant coma don Alejo, damb aquera mala educacion que tan ben caracterize ara dreta espanhòla.

Sòrt que demanant eth vòt favorable auem ath cofòi de Mas, aqueth qu’en famós pacte damb Zapatero tanben se passèc pera barretina as maximes institucions de Catalonha. Causetes de Conveniéncia, e se non que l’ac diguen ath simpatic de Barrera cercant totes es fòtos possibles: ara era deth separatisme aranés, ara era dera contra der os… Mès, ¿quan actuarà coma eth president deth mèn país, quan es pagesi afectadi per os auràn ua linha d’ajudes deth Conselh?

Bèn, bèn… que non se me borre er arridolet! Escotarè bèth discurs de bèth conselhèr deth mèn Govèrn, tà enténer aumens tantes ès dubèrtes coma es qu’acabi d’amassar.

Fòto de El Mundo

Bèth temps a que pensi qu’Aran aurie de besonh ua sòrta de Naucentisme, e ara, despús d’auer parlat damb Narcís Comadira, era idia brotoe imparabla. Aran ei en un estat d’aletargament qu’en miei dera complexitat globau mos pòt acornerar ena mès absoluta insignificància. Auem hèt d’Aran un país mediòcre, de vòl de garia. E es nòsti governants n’an surtot eth tòrt, perqué an declinat quinsevolh responsabilitat en establiment d’un orison que mèrque eth pas ara gestion de cada dia. En Aran non i a politica. I a tràmit hered tà passar eth còp.

Era politica ei mès que gestion, ei metuda en comun de çò que mos amasse coma país entà deliberar en favor der interès generau. Era politica non ei agregacion d’interèssi. Ei reconéisher-mos ena comunautat que cerque eth ben comun. E acò requerís trebalh e creatitivitat. Causes totes eres qu’an de besonh d’un procès e d’ua concrecion que fin finau se manifèste a long tèrme. Ei evident, per tant, qu’ena aguesta idia dera politica eth populisme non a cabuda, pr’amor que pense ena immediatesa.

En Aran, manque ua regeneracion der espaci public, manque sajar d’articular una naua sintèsi de país, qu’ath marge de concepcions nacionalistes, pogue èster atent as « palpitacions deth present ». Eth Naucentisme aranés, oposat as elements fascistizants qu’en sòn moment poguec adoptar eth catalan, subergés tà nosati coma un projècte que teishís un hilat de relacions culturaus qu’a enes ciutadans eth receptor dera excelléncia qu’aufrís mejançant era naua infraestructura. Impolsar un Aran urban non a arren a veir damb eth procès neoliberau d’urbanizacion deth territòri. Ei pensar un país drevelhat, daurit as procèssi creatius e capable d’auer un lòc subergessent ena naua Euròpa.

Au descurbí en diari El País. Es sòns articles poetics, lèu lirics, compareisheren coma ua ièrla de beresa en miei dera duresa dera pròsa diària periodistica. Ua beresa perfeccionada pes sòns diboishi que presidissen era seccion Composicions de lloc, deth suplement El Quadern.

En tot cas, aguest tast setmanau te drevelhe ua sensibilitat que pas pensaues auer-la entà lèu aimar es causes que t’entórnien o que son per descurbir. Es descripcions de Comadira te recóncilien damb eth paisatge, damb es diuèrsi paisatges urbans e naturaus mejançant es quaus atrauèsse eth sòn jo lèu elegíac.

Aguestes pròses m’an amiat a líeger part dera sua poesia, amassada en Formes de l’ombra. Poesies 1966-2002, e a líeger tanben, engrescat pes sues invitacions en articles e conferéncies, despús recuelhudes en libes, a autors diuèrsi qu’eth plan admire coma Carner, Leopardi o Pasolini, entre uns auti. Cau remercar era sua traduccion, qu’a agut bona critica, des Cants deth gran poèta de Recanati.

¿E per qué aguest discurs que melhor aurie d’escríuer un critic? Perqué volia expressar era mia admiracion despús d’auer-le entrevistat en motiu deth darrèr libe qu’a publicat, Forma i prejudici. Papers sobre el Noucentisme (Empúries), e qu’è devorat damb passion. Era convèrsa a estat u plaser. Comadira m’a atengut en sòn talhèr damb aquera bonhomia, coma diden en catalan, e aquera educacion que l’a permetut parlar non sonque deth motiu que mos a amassat senon tanben des inquietuds que tanben a coma ciutadan. Non per arren presente ara un libe sus eth Noucentisme, un movement politicoculturau deth quau enguan se’n celèbre eth centenari. Podem díder qu’era trobada mos a permetut d’escapar per un moment dera mediocritat agasanta. Gràcies, poèta.