Fe e matrimòni egau

Me platz compartir ua naua collaboracion periodistica, un còp ath mes, qu’acabi de començar en Jornalet, era gaseta occitana d’informacions, eth digitau que podem liéger cada dia intègrament ena nòsta lengua pròpria. Aguest qu’ei er article publicat dissabte, 15 de junh.

FE E MATRIMÒNI EGAU

3035152097_e7bf46d319_zUa des actituds qu’encara me susprenen (erosa ingenuïtat) ei era intolerància manifèsta de quauqui des sectors aperadi catolics dera societat, qu’ara se mòstren implacables contra eth matrimòni egau (“entà toti”) prebotjat peth govèrn deth president Hollande, en uns moments fòrça crispadi damb era mòrt malurosa deth joen antifascista Clément Méric, victima d’un nèonazi. Dilhèu non ei suspresa çò que m’agace, senon un fat estordiment, pr’amor que me considèri crestian (o en sagi d’èster), de confession catolica ath delà, membre, per tant, dera Glèisa universau de Roma.

Mès enlà dera orientacion sexuau o dera opcion politica e ideologica de cadun, ei dificil compréner com aqueri que s’identifiquen coma catolics o ultracatolics, avesques includidi, gausen lheuar era votz d’ua forma tan belligeranta contra es drets e era libertat des auti. Se, coma catolics, credem, damb totes es conseqüéncies, en Jèsus, eth Crist, eth Diu hèt òme, atau coma en Règne de justícia qu’eth proclame, semble qu’auríem de veir, aumens, que der òme de Nazaret subergés ua praxi de liberacion deth praube, der oprimit, deth que patís hame, tribulacion e, per tant, injustícia (Lc 4,18; 6,20, eca.), coma eth leprós excludit (Mt 8,3; 11,5; Lc 17,12), era adultèra oltratjada (Jn 8,1-11) o era hemna acornerada (Mc 10,5-9; Lc 8,1-3; Jn 4,1-28), que Jèsus dignifique. N’i a tanti, d’exemples! E se Jèsus acuelh as darrèri dera societat, ergo eri son es privilegiadi de Diu: eth praube (“praubi de Jahvè”) per èster empraubit e era hemna (o er omosexuau) per patir discriminacion.

Qui èm nosati, catolics, entà condamnar ad aqueri que Jèsus sauve? Quin ei aguest atreviment insolent? Encara rebrembi es paraules, senzilhes e pregones, deth madeish papa Francés en sòn prumèr Via Crucis coma avesque roman: “Era paraula de Diu ei amor, misericòrdia, perdon”; e atencion!: “Diu jutge en tot estimar-mos. S’acuelhi eth sòn amor, sò sauvat; se le refusi, me condamni, non per Eth, senon per jo madeish, pr’amor que Diu non condamne, Eth sonque aime e sauve”. Era fe amie ara contemplacion, mès tanben ei accion liberadora, a favor, en aguest cas, des qu’aué an de besonh eth reconeishement efectiu dera egalitat ena societat civil. Totun, toti èm hilhs e hilhes de Diu, sense discriminacions, perque, vau era pena repeti’c, “Diu non condamne, senon qu’estime e sauve”.

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s