Era mala reputacion

Viuem tempsi d’exaltacions patriotiques, encara que damb drapèus e motius disparions: quan tot entre en crisi e desapareishen es orizons, era bandèra enludís damb sa estela ath pòble estordit en miei de tanta escuretat politica. Es govèrns sagen de profitar eth desconcèrt damb mecanismes un shinhau estonants: quan encara non auíem paït era boutade dera mèrca Espanha, enteni en Catalonha Ràdio, “era ràdio nacionau de Catalonha”, un reportatge sus es bondats dera mèrca Catalonha. Non volietz tassa? Ara auetz tassa e mieja!

Acostumadi com èrem ara division sempitèrna entre boni e mali espanhòls (reviscolada pera dreta ultra jos eth mandat des govèrns socialistes de Zapatero), ara mos auem d’enténer en Catalonha un discurs diadèr, insistent e agaçant, de ridiculizacion des idèes non independentistes, especiaument des federalistes, pr’amor qu’eth centralisme neoespanholista ei un vielh coneishut contra eth quau non sonque ei mès facil lutar, senon que, ath delà, apòrte nombrosi redits politics e electoraus (sonque cau escotar un moment es tertúlies de quinsevolh miei de comunicacion public dera Generalitat, sense compdar es hilats sociaus).

Amics, ac auem de reconéisher: eth sobeiranisme a devengut eth nau crèdo oficiau e qui gause expausar-li, ad aguest moviment, ua cèrta divergéncia, ua minima critica d’avertiment, de matisacion o umil suggeriment, aquerís de patac er estatut dera “mauvaise réputation”, ara manèra com l’expòse Georges Brassens en sa famosa cançon. Mès: “je ne fais pourtant de tort à personne…”, se decidisqui non seguir era marcha deth 14 de junhsèga o dera via catalana tara independéncia der 11 de seteme.

Sò partidari dera liura determinacion deth pòble entà desbloquejar era actuau situacion de collapse politic e territoriau (tanben entà Aran alavetz, coma subjècte collectiu diferenciat), mès ei licit preguntar-se perqué non “decidim” tanben sus es retalhs contra er Estat de benèster, sus eth modèl de país que volem: damb mès o mens sanitat e educacion publiques e universaus, damb mès o mens dependéncia des mercats depredadors…

E de qui volem èster independents, se se pòt èster “independent” en ua Euròpa interdependenta? Independents entà èster dependents dera elit economica e financèra locau, tan nostrada? Independents dera Espanha des autonomies entà devier dependents des nòsti sauvapàtries, corruptes includidi? Era independéncia ei aué er unic projècte politic, proclamen erosi es intellectuaus reconvertidi ara naua fe. Mès, quin projècte politic (per tant, sociau, economic, etic…) pòden compartir partits coma Convergéncia Democratica, conservadora e neoliberau, e es Candidatures d’Unitat Popular, defensores deth “socialisme”?

Catalonha, com Aran, ei ua societat plurau. Mès aguesta pluralitat (d’expressions, credences, opinions, pensaments, ideologies…) non sonque a d’èster respectada e reconeishuda, senon tanben prebotjada en encastre public, pr’amor qu’ei pròpri d’ua democràcia auançada convertir sa pluralitat intrinsèca (situacion de facto) en un pluralisme dinamizador (situacion de iure), se vertadèrament ei disposada a afrontar es desafiaments collectius luenh de quinsevolh simplisme omogeneïzador. E pensi qu’eth problèma qu’auem dauant (eth dera relacion Catalonha-Espanha) ei massa complèx coma tà deishar-le en mans dera estigmatizacion e era via dangerosa deth pensament univòc.

(JORNALET, 5 d’octobre de 2013)

Advertisements

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s