Amador

Ignacio Ellacuría

Siguec justament un 16 de noveme. Ère er an 1989. Un batalhon de El Salvador assaltèc era UCA (Universitat Centreamericana) e s’emportèc era vida d’Ignacio Ellacuría, entre uns auti jesuïtes, ath delà de dues hemnes, testimònis incomòdes, « testimònis deth Crist viu » liberador des praubi.

D’alavetz ençà, eth sòn pensament e precisament eth sòn testimòni an devengut un puntau, ua parada obligatòria, ena aventura apassionanta dera teologia dera liberacion. Filosòf complèt de critica fondamentada, subergessec coma òme de patz en miei dera violéncia.

Fòrça cristians progressistes auem neurit es nòstes inquietuds intellectuaus damb es sòns concèptes (« violéncia estructurau », « Glèisa de liberacion », « teologia istorica », « teologia dera liberacion », dera que Gustavo Gutiérrez ei eth pair principau). Damb Ellacuría, auem comprenut qu’accion e contemplacion son indissociables, qu’era fe ei mòrta se non la pensam deth « present istoric » ençà.

Mès eth sòn legat non se base ena repeticion des sues tèsis, senon en hèr brotoar naues formes de teologia istorica ara lum des contèxti d’injustícia sociau, sigue en America Latina o enes païsi que coma eth nòste an de besonh dera aplicacion de politiques socialdemocrates de coesion entà garantir eth benèster des que demoren naues e melhors oportunitats.

Gràcies, Ellacu.

Per qué non cares?

S’a escrit pro aguesti dies sus eth « per qué non cares? » deth cap der Estat, rei Joan Carles I, ath president Hugo Chávez ena darrèra amassada iberoamericana. En ua sòrta d’espirau deth silènci, s’a arribat a un consens tant politic coma mediatic en soslinhar era valentia deth rei en tot demanar eth silènci de Chávez, que caushigaue era intervencion deth president Zapatero en tot insultar dirèctament ar expresident Aznar. Mès cada còp que pensi en episòdi, me vien tath cap quauques reflexions:

1. Era intervencion de Chávez a estat deth tot censurabla des deth punt d’enguarda democratic pr’amor que per un costat non sonque a caushigat eth torn de paraula, senon perqué non a dubtat en desqualificar a ua persona absenta deth debat, qu’ath delà a estat cap deth govèrn espanhòu, damb un adjectiu qu’en cap cas correspon as politiques qu’amièc a tèrme. Eth senhor Aznar ei fòrça de dretes e un admirador deth neoconservadorisme, enquia podem avertir reminiscéncies falangistes en sòn pensament, mès non se pòt díder que sigue « fasciste ».

2. Era boutade deth Rei tanpòc ei exemplificanta: per adoptar un papèr (eth de moderador) que non li corresponie e per lheuar-se en miei dera amassada tà non enténer critiques desfavorables as interèssi espanhòus. Eth Rei actuèc damb un comportament impròpri d’un cap d’Estat en un acte formau coma eth d’aguesta dimenjada en Santiago de Chile. Eth Rei non a cap legitimitat entà manar a carar a un aute cap d’Estat e, mens, damb aqueri modaus. E tanpòc pòt absentar-se per un moment pr’amor que ce qu’escote non ei agradiu. En un debat s’escote de tot, laudances e critiques, avaloracions tà ben e tà mau, e ei en aguesti moments enes quaus se met a pròva eth tarannà democratic de cadun.

3. Eth trist papèr dera moderadora, era presidenta Bachelet. Non exercic es sues foncions corrèctament en deishar parlar a Chávez. En cas contrari, mos auessem estauviat er espectacle.

4. Per contra, eth president Rodríguez Zapatero a estat er unic ara nautada des circonstàncies en tot díder, quan li deishauen, çò qu’auie de díder damb un tò sossegat e tranquil.

5. Fin finau, er episòdi servís entà soslinhar era importància des formes en un debat democratic, en forma d’amassada enter caps d’Estat o en quinsevolh auta forma d’assemblada democratica, sigue un plen parlamentari atau coma un Plen deth Conselh Generau, enes quaus er estil chavista basat ena volentat de protagonisme e en intent de caushigar eth torn de paraula der aute pòden violentar pregonament eth contengut de çò que se debatís e se pren un acòrd.

Es ressentidi

Formen ua espècie minoritària que balhe es sòns darrèrs còps de pès, coma era mainadèra enrabietada. Entornien coma animes en pena, en tot cavilar eth perqué deth sòn fracàs mès pregon. Tanpòc an arren mès a hèr. Son, isoladament, anutjadi damb es que s’an esforçat e an aquerit rubricar eth sòn exit, incapables de reconéisher eth sagèth dera volentat popular. Pr’amor que, coma eri ben saben, eth món ei equivocat e ei menaçat pera represàlia d’ua dictadura que practique « mali fuselatges ». Ja non an adversaris, an vertadèra obsession per un « enemic » a combàter (aué l’a tocat a Maria).

Era indigestion permanenta des sues idies e pensades les amie a vomegar mentides, mieges vertats e elucubracions infondades de sintaxi desiquilibrada. Damb ua susceptibilitat illimitada, exercisssen un protagonisme fagocitant. Totun an perdut era nocion dera critica, esclaus deth sectarisme mès descarat e desmesurat. Malautissament reincidents; viren e viren, empresoadi, en cercle viciós que s’an bastit. Es ressentidi sonque mos pòden drevelhar compassion, pr’amor qu’en hons mos avertissen qu’er èster uman pòt devier victima patidora des sues pòurs e frustracions.

Difonts

Aué ei eth dia mès inequivòc der an. Dia de difonts: eri mos rebrembem que totun bèth dia nosati tanben anaram de vertat entath cementèri, e non ne gesseram. Eth dia de difonts se neurís des abséncies que ploram, mès que non deisham d’aumplir damb eth nòste rebrembe. Es difonts non morissen deth tot quan les rebrembam. Aué ei dia de hèsta, non pas de tristesa, pr’amor qu’èm ací pr’amor qu’uns auti passèren per ací.

El canvi tranquil a Aran

Sr. Director:

Els ciutadans d’Aran han apostat majoritàriament pel canvi tranquil. La victòria incontestable d’Unitat d’Aran al conjunt del país així ho avala, sobrepassant en 3,5 punts percentuals la segona força, distància que s’eixampla a 7 punts si sumem els vots del PRAG, partit amb el qual UA forma majoria absoluta al Ple del Conselh Generau.

Per aquest motiu, el canvi tranquil que impulsa el síndic Francesc Boya d’ençà el 18 de juny, dia de constitució del nou Conselh Generau, està rebent en general una bona resposta i confiança, atès el diàleg, el respecte i la col·laboració que el nou govern estableix amb els ciutadans i la resta d’administracions. En aquest període, el treball constant i la passió per liderar una administració eficaç i de referència han guiat, guien i guiaran l’acció del nou govern.

És més, en només quatre mesos, el nou govern del Conselh Generau ha fet més que en els últims quatre anys de govern de CDA. Heus aquí els fets: situar Aran al marge de les vegueries, crear un Consorci de Política Lingüística, reobrir la competència de Cultura, impulsar la creació d’un nou cos unificat d’agents rurals, obtenir un pla d’infraestructures per a la consolidació de la màxima institució, liderar la Taula d’Ensenyament, crear els Conselhs de Terçon per formalitzar el diàleg amb els ajuntaments. L’autogovern aranès necessitava un reviscolament i el nou govern que encapçala el síndic Boya l’està materialitzant, sense esquinçaments ni ruptures traumàtiques, com alguns predeien.

Humanament i política, és comprensible la crítica al nou govern d’aquells que han vist censurat per voluntat popular el seu projecte polític i que per extensió han vist perdre la seva poltrona al poder. Ara bé, l’actitud poc honesta d’alguns excàrrecs de confiança carregant a tort i a dret contra l’executiu del Conselh Generau, a vegades de manera “anònima”, no fan més que repercutir negativament en la tasca opositora, atenent sobretot el baix nivell dels seus arguments. Duts pel ressentiment, es llancen contra tot el que faci el nou executiu, sigui el que sigui, fins arribar al paroxisme, quan no el ridícul.

La qualitat de les crítiques parla per si sola: es reprova que Aran tingui un Síndic polifacètic (diputat, músic, escriptor) i uns conselhèrs tot terrenys capaços per desenvolupar com ningú la seva funció pública. Fins i tot s’arriba a repudiar que el cap del govern hagi exercit d’electricista (¿no pot un electricista arribar a president del seu país?). De nou, es tornen a equivocar en els seus judicis d’intencions i atacs personals.

El govern del Conselh Generau d’Aran, que agraeix sincerament la feina i la dedicació de l’anterior equip al servei del país, espera de l’oposició una tasca més seriosa, rigorosa i responsable, i, si potser, donant la cara.

Amador Marqués Atés. Cap de Gabinet e Comunicacion. Conselh Generau d’Aran

Segre, 30-10-07

Mika

Eth concèrt de Mika a estat emocionant. Barcelona l’a consagrat damb mès de 5.000 persones en unic concèrt en Espanha, a despièch qu’era actuacion ère prevista en ua sala mès petita e tà 800 persones. Eth cantant anglés d’origen libanés melhore en dirècte. Eth sòn ei un pòp alègre, plen de colors e bones vibracions, ua barreja de McCartney, Prince, Elton John, Mercury e, per qué non, Scissor Scisters.

Mika ei un artista complèt que sap jogar damb era sua votz elastica, segura e precisa, e damb er espectacle mès desenfadat e despreocupat. En dirècte se percep clarament eth resultat d’ua votz cultivada, educada, convertida en sòn esturment de fòrça. Quini aguts e quin domini deth piano tanben. Damb andús hè malabarismes. Demori qu’eth fenomèn Mika non demore en un buhada mediatica. Aguest gojat, un an major que jo (a 24 ans), pòt auer un gran futur.

Que torni!

Dempús d’un periòde de cambis, reestructuracions tant vitaus coma laboraus e plaçat dejà en un nau escenari didem-ne vivenciau, sajarè de reempréner era mia activitat bloguèra damb era volentat d’expressar çò de mès subergessent que m’entórnie e que creigui que vos pòt interessar de bèra forma.

Ja avertisqui qu’aguesti pòsts seràn, coma tostemp, tempatives, aproximacions, un sajar en movement, en procès… Sense vertats absolutes e damb era possibilitat de rebàter tot çò que consideretz avient de contestar… Un blòg coma obertura incitada, coma un espaci mès qu’exercís d’amfitrion d’aqueres pensades possibles…

Adishatz!

Enquia ací pogui escríuer. Un an d’activitat bloguèra m’a permetut d’exteriorizar inquietuds, compartir impressions e tanben dissentir d’opinions. A valut era pena, surtot pera vòsta participacion e lectura atenta. Gràcies a toti. Mès ara me cau deishar, aumens per ua tempsada, eth cornèr des pensades, pr’amor que tot just qu’è temps entà teclejar çò que me borís en cap des qu’è assomit naues responsabilitats en Conselh Generau d’Aran. Non m’agraden es adius, per aquerò demori retrobar-mos lèu e damb era madeisha predisposicion e interès. Adishatz e, se me permetetz, ua abraçada a toti!

Convergència farà alcalde l’únic regidor del PP a Viella

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 15/06/2007

L’històric exalcalde de Viella Josep Calbetó tornarà a presidir en els pròxims 18 mesos l’ajuntament de la capital aranesa -aquest cop sota les sigles del PP-, gràcies al pacte acordat ahir amb Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que governarà el consistori a partir del desembre de 2008. L’acord va ser durament criticat per la força política més votada, els socialistes d’Unitat d’Aran que, amb sis regidors, passen a l’oposició després de quatre anys al davant del consistori.

El candidat del PP i únic representant d’aquest partit al consistori havia reclamat l’alcaldia com a condició per prestar suport a algun dels altres dos partits, que el 27-M passat van quedar empatats a sis regidors. Unitat d’Aran es va negar a cedir la presidència i va oferir a CDA un pacte de govern, compartint al 50% totes les carteres.

Calbetó, que va ser alcalde per Unió Democràtica Aranesa (marca local d’UDC), ha seduït els convergents, amb qui en el seu temps va arribar a mantenir diferències irreconciliables, que van fer impossible que la coalició de CiU es reproduís a la Vall d’Aran.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ, Lleida

Convergència da la alcaldía de Vielha al único concejal del PP

EL PAÍS, 15/06/2007

Convergència Democràtica Aranesa (CDA) -formación coaligada con la de Artur Mas- y el Partido Popular llegaron ayer a un acuerdo para formar equipo de gobierno en el Ayuntamiento de Vielha. El pacto deja fuera a Unitat d’Aran (UA), partido próximo al PSC, que en las elecciones del pasado 27 de mayo fue la lista más votada y consiguió seis concejales, los mismos que CDA. El PP sólo obtuvo uno y el 11 % de los votos.

El acuerdo establece que el candidato del PP, Josep Calbetó, y el de CDA, Pau Perdices, compartirán la alcaldía, de manera que durante el primer año y medio de legislatura será para los populares y el resto del mandato para los nacionalistas.

UA, que descartó pactar con el PP para gobernar conjuntamente el consistorio, ha acusado a CDA de hacer « mercadeo » con el Ayuntamiento de Vielha « al actuar desesperadamente y al precio que sea para no perder más poder ». Vielha será la única capital de comarca con un alcalde del PP. UA exigirá que se hagan públicos los términos exactos del pacto de gobernabilidad entre CDA y el PP, especialmente en áreas tan importantes como la de Urbanismo.

LLUÍS VISA, Lleida